Vicent Calataiud
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1693  Albaida |
| Mort | 1771 (77/78 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg |
Vicent Calataiud (Albaida, 1693 - València, 10 de gener de 1771), fou un teòleg valencià.
Cursà en la Universitat de València els graus de mestre en arts i doctor en sagrada teologia, va ser nomenat examinador de filosofia i metafísica i obtingué després la càtedra de teologia. El 1727 va ser promogut a una pabordia de la Santa Església Metropolitana de València, amb càtedra annexa de teologia escolàstica, i el mateix any va ser admés en la Reial Congragació de Sant Felip Neri.[1]
Oposat a qualsevol innovació filosòfica desviada del tomisme, discutí les obres d'Andreu Piquer en unes Cartas eruditas[2] a les quals va respondre Gregori Maians,[3] i Calatayud al seu torn replicà afegint-hi unes notes preliminars contra Maians, Tosca, Martí, Coratjà i contra tots els novatores en general.[4][5]
Obres
[modifica]- Opusculum Mystico-dogmaticum pseudo mysticorum anathematizatas propositiones confodiens. València: Herederos de Gerónimo Conejos, 1756.
- Cartas eruditas por la preferencia de la philosophia aristotélica para los estudios de religión, València, 1758-1760.
- Devoto septenario en memoria de los siete principales gozos de Maria Santíssima…, València, 1756.
- Divus Thomas cum patribus ex prophetis locutus, Priscorum, ac recentius errorum spurcissimas tenebras … sive Dissertationes Theologicæ scholastico-dogmaticæ et mystico-doctinales ad sensum et litteram divi Thomæ doctoris angelici, 5 toms, València: Vda. de Conejos, 1744-1752.
- Preliminar manifiesto de la verdad, 1764.
- Sacræ scripturæ chronico-historica, et expositiva asserta…
- La verdad acrisolada: dissertacion apologetica theologico-mistico-dogmatica sobre el sentido mas genuino y usual de estas voces: consumada mortificación, o purgación…
Referències
[modifica]- ↑ Ximeno, Vicente. Escritores del Reyno de Valencia, chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVI. Vol. 2. València: Joseph Estevan Dolz, 1749, p. 311.
- ↑ Blay Meseguer, Francesc Xavier «Les 'Cartas eruditas' del paborde Vicent Calatayud (1693-1771) i la il·lustració valenciana». Alba: revista d'estudis comarcals de la Vall d'Albaida, núm. 15, 2000, p. 67-95.
- ↑ Carta de don Gregorio Mayans i Siscar escrita al doctor Vicente Calatayud. València: Benito Monfort, 1760.
- ↑ «Calatayud, Vicente». Biblioteca Virtual de Polígrafos. Fundació Ignacio Larramendi. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ Blay Meseguer, Francesc Xavier. «Un teólogo conservador del siglo XVIII: el pavorde Vicente Calatayud». A: Primer Congreso de Historia del País Valenciano, celebrado en Valencia del 14 al 18 de abril de 1971. Vol. 3. València: Universitat de València, 1976, p. 621-630. ISBN 8460005321.
- ↑ Fuster, Just Pastor. Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días y de los que aún viven. Tom 2. València: Ildefonso Mompié, 1830, p. 64.