Vés al contingut

Vicenç Comas (organista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vicent Comas)
Plantilla:Infotaula personaVicenç Comas
Biografia
Naixement20 abril 1811 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1884 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorganista, compositor, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCatedral de Terol, mestre de capella, organista (1853–1857)
església de Santa Maria de Morella Modifica el valor a Wikidata

Vicenç Comas (València, 20 d'abril de 1811 - Jerusalem, 10 de novembre de 1884) nom abreujat de Vicente Comas Casasayas va ser un organista d'origen valencià i pares catalans.

El maig del 1829 es va postular a una plaça d'organista a la catedral de Girona on va aconseguir el segon lloc, posteriorment el 1831 guanya la plaça d'organista a Morella i el 1852 es trasllada a Terol per fer-se càrrec de l'orgue de la catedral. El 1858 prengué l'hàbit franciscà. Fou el primer professor del tenor Andrés Marín. El 1859 es traslladà a Terra Santa on fou orangista del Convent de Jerusalem o Convent del Sant Sepulcre i posterior-ment del de Sant Salvador fins a la seua mort.[1]

Les seves composicions foren exclusivament religioses, i destaquen Trisagi (1834), Missa en re major (1846), Missa en si bemoll (1856), l'himne Deum nostrum (1882), salms i un magníficat.[2]

Un organista homònim va ser a Banyoles.[3]

Referències

[modifica]
  1. Aguilar Gasulla, Elena. «[https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6836536.pdf El músico valenciano Vicente Comas Casasayas (*1811; †1884). Revisión y ampliación de su biografia y obra”.]» (en castellà). Quadrívium,-Revista Digital de Musicologia 9. 'Associació Valenciana de Musicologia, 2018. [Consulta: 31 desembre 2020].
  2. «Vicenç Comas (organista)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya Volum 10: Fons de la catedral de Girona. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona – Institut d'Estudis Catalans, 2019.