Vicent Pallarés i Porcar
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1951 (72/73 anys) Barcelona |
Residència | Onda (1986–) Suera (1959–1969) |
Activitat | |
Camp de treball | Català, literatura catalana, escriptura creativa i professional i ensenyament de llengua |
Ocupació | escriptor, professor d'universitat |
Premis | |
Vicent Pallarés i Porcar (Barcelona, 28 de març de 1951) és un escriptor valencià. Amb vuit anys, el 1959 la família torna Suera,[1] el poble d'origen, a la Plana Baixa, comarca en la qual ha desenvolupat la carrera de docent.
Va començar a escriure en castellà, i el 1982 publica El valle incompleto. La seua primera obra en català, La immensa solitud de Geneviève Lelouch, no arribaria fins al 1993.[2] Just aquest debut se saldaria amb el guardó Recull-Francesc Puig i Llensa de narració. El mateix any també s'imposava al Premi Alambor amb L'àngel custodi. Però el gruix de la seua bibliografia arriba en el període comprés entre 1999 i 2004, quan publica diverses novel·les i llibres juvenils, que obtenen guardons com el Vila de Puçol, el Ciutat de València o l'Enric Valor, entre d'altres. El 2011 conclou i publica El magma silenciós, una obra concebuda junt amb el desaparegut Manuel Garcia i Grau. El 2017 és guardonat amb el Premi Andròmina de narrativa per la novel·la Les llàgrimes d'Orfeu. També ha escrit diversos guions audiovisuals, com per al programa de Canal 9 Valencians que fan història.
Bibliografia destacada
[modifica]- El valle incompleto (1982)
- La immensa solitud de Geneviève Lelouch (1993, Pòrtic)
- L'heretgia amagada (2000, 7 i mig)
- Evasions efímeres (2001, Bromera)
- La mirada de Rebeca (2001, Tabarca)
- El pes mosca (2001, Brosquil)
- Retalls de vellut gris (2002, Brosquil)
- El mapa d'Arístides (2002, Brosquil)
- Les urpes del llop (2002, Bromera)
- L'àngel covard (2004, Bromera)
- El magma silenciós (2011, Onada), junt amb Manuel Garcia i Grau
- Masculí plural (2013, Viena)
- Les llàgrimes d'Orfeu (2018, 3i4)
Premis
[modifica]- Recull-Francesc Puig i Llensa de narració (1993) per La immensa solitud de Geneviève Lelouch
- Alambor de Benicarló (1993) per L'àngel custodi
- Vila de Puçol (1999) per L'heretgia amagada
- Ciutat de València - Constantí Llombart de narrativa (2001) per Les urpes del llop[3]
- Ciutat de Vila-real de narrativa (2001) per Retalls de vellut gris
- Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida (2002) per Evasions efímeres
- Enric Valor de novel·la de la Diputació d'Alacant (2004) per L'àngel covard[4]
- Pascual Tirado de Narrativa de la Diputació de Castelló (2004) per "Dèries i misèries"
- XXXIII Premis Literaris “25 d'Abril” – Vila de Benissa (2013)
- Premi Andròmina dels Octubre (2017) per Les llàgrimes d'Orfeu[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Vicent Pallarés». Llibres valencians, s.d. Arxivat de l'original el 2019-07-15. [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Aliaga, Xavier «Els Octubre premien trajectòries consolidades i sumen una nova veu». El Temps, 30-10-2017.
- ↑ «Premis Literaris Ciutat de València. Guanyadors». Bromera.com. [Consulta: març 2016].
- ↑ Llorente, Rebeca «Vicent Pallarés, premio Enric Valor por la novela de la vida de un niño». El País, 07-02-2004.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Josep Franco i Martínez La vida és dura |
Premi Andròmina de narrativa 2017 |
Succeït per: Salvador Company Gimeno Fons de formes |