Vés al contingut

Vicente Díez Canseco (metge)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el metge Vicente Díez Canseco. Si cerqueu el periodista i escriptor, vegeu «Vicente Díez Canseco».
Plantilla:Infotaula personaVicente Díez Canseco
Biografia
Naixement1813 Modifica el valor a Wikidata
Genicera (província de Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Mortgener 1878 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
província de Lleó (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca
Universitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata


Vicente Díez Canseco (Cármenes, 1813 - Lleó, 1878) va ser un metge espanyol.

Biografia

[modifica]

Va néixer a mitjan de 1813 a Genicera, lloc del municipi de Cármenes, en el sí d'una família humil. Orfe de pare des de la seva infància, va poder cursar estudis a Lleó gràcies a la intervenció del rector Simón González López i a la protecció del seu oncle. Quan va tornar al poble, va començar a ensenyar als altres nois de Genicera, alhora que aprenia llatí, filosofia i teologia. Després s'instal·la a Lleó, on continua els seus estudis al Seminari de San Froilán, mentre que per substituir va treballar a casa d'un canonge i del farmacèutic Antonio Chalanzón.[1]

A casa de la situació política d'Espanya de començaments de finals de la dècada de 1830, decideix traslladar-se a Salamanca, on malgrat les penúries econòmiques va cursar i obtenir en tres anys el grau de batxiller en Medicina (1843). La seva bona conducta acadèmica fa que sigui nomenat mestre substitut durant el segon any. Més tard es trasllada a estudiar a la Universitat Central de Madrid, on va obtenir el grau de llicenciat en Medicina i Cirurgia el 20 de juliol de 1846.[1]

Acabats els estudis, el mateix any obté la plaça de metge-cirurgià titular de Peñalsordo, i els anys següents és nomenat metge titular i es trasllada a Esparragosa de Lares, Sancti-Spíritus i Chillón. El 1853 finalment, i a petició de diverses persones de la ciutat, va tornar a Lleó, on és nomenat vocal supernumerari de la Junta de Sanitat, numerari a partir de 1855, i membre de la comissió de salubritat pública.[1] Va distingir-se notablement com a metge durant l'epidèmia de còlera de 1854.[2] El 1858 també va ser vocal de la Junta de Beneficència.[1]

Políticament va ser d'ideologia tradicionalista.[2] Va ser secretari i protegit del general Narváez,[3][4] i durant el regnat d'Isabel II va ser elegit diputat al Congrés dels Diputats per la província de Canàries (1846) i per la de Lleó (1850 i 1857).[5] D'altra banda, va ser nomenat vocal de la Junta Provincial de Lleó el 1870.[1] Finalment, Va morir a Lleó, el gener de 1878.[2][1]

Al llarg de la seva vida va publicar diversos treballs científics.[2] Entre les seves obres destaca haver estat traductor d'Hipocràtes (1860) directament des del grec, una tasca que li va ocupar onze anys.[1] També va ser soci de l'Acadèmia d'Esculapi i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Medicina de Madrid. Assidu col·laborador de la revista il·lustrada El Siglo Médico. Fou també soci de mèrit i president de la Societat Econòmica d'Amics del País de Lleó.[1] Com a tal Va contribuir a l'èxit de l'Exposició Regional Lleonesa de 1876.[2]

Obres

[modifica]
  • Consejos higiénicos, preservativos del cólera-morbo asiático (1854)[6]
  • Traducción completa de las obras de Hipócrates (1860)[1]
  • Catecismo higiénico para los niños (1863)[1]
  • Viruelas y vacuna (1863)[7][6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Mingote y Tarazona, Policarpo. Varones ilustres de la Provincia de León (ensayo biográfico) (en castellà). León: Establecimiento tipográfico de Miñón, sucesor, Máximo Alonso de Prado, 1880, p. 313-322. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ferrer, Melchor. Historia del tradicionalismo español (en castellà). tom XXIII, vol. I. Sevilla: Editorial Católica Española, 1941, p. 230. 
  3. ↑ Semblanzas de los 340 diputados a Cortes que han figurado en la legislatura de 1849 a 1850 (en castellà). Madrid: Imprenta de D. Gabriel Gil, 1850. 
  4. ↑ Vilar y Pascual, Luis. Diccionario histórico, genealógico y heráldico de las familias ilustres de la monarquía española (en castellà). vol. VI. Madrid: Imprenta de D. F. Sánchez, 1862, p. 294. 
  5. ↑ «Històric de diputats» (en castellà). Congreso de los Diputados. [Consulta: 15 gener 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 Álvarez de la Braña, Ramón. Catálogos de la Biblioteca Provincial de León (en castellà). Lleó: Imprenta de Rafael Garzo é Hijos, 1875, p. 213. 
  7. ↑ «Viruelas y Vacuna» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 15 gener 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vicente_Díez_Canseco_(metge)&oldid=32718310»