Vicent López i Portaña

Vicent López i Portaña

Biografia
Naixement	19 setembre 1772 València
Mort	22 abril 1850 (77 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro
Pintor de cambra
Dades personals
Formació	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Activitat
Camp de treball	Pintura
Ocupació	pintor, dibuixant
Gènere	Retrat
Alumnes	Justo María de Velasco, Josep Ribelles i Felip i Fortunat Bonich
Família
Fills	Bernat López Piquer, Luis López Piquer
Signatura

Vicent López i Portaña (* València, 19 de setembre de 1772 – † Madrid, 22 de juliol de 1850) va ser un pintor valencià del barroc tardà i el neoclassicisme, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II.

Biografia

El 1785, va iniciar els seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles amb el pare franciscà Antonio de Villanueva, on el 1789 va ser premiat, per la seua obra El rei Ezequies fent ostentació de les seues riqueses, amb una beca d'estudis a Madrid.

El 1790, obté el primer premi en el concurs de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran amb la seua obra Els reis Catòlics rebent una ambaixada del rei de Fes.

Retrat del pintor Francisco de Goya, per Vicent López, al Museu del Prado

Cap de dona de Vicent López, al Museu Nacional d'Art de Catalunya

Després de romandre a Madrid durant tretze anys, on rebé la influència de pintors com Bayeu, Maella i Mengs, torna a València el 1792, on pintà Ferran VII amb l'hàbit de l'orde de Carles III i nombrosos retrats dels caps militars francesos que ocupaven Espanya durant la Guerra del Francès. El 1773, el van nomenar acadèmic de mèrit de Sant Carles, i el 1801 director de l'Acadèmia de San Fernando, en retirar-se Josep Camaron.

De tarannà acomodatici, durant el temps de la invasió francesa a València, col·labora amb el general Louis Gabriel Suchet. Quan acaba la guerra, el fet li és perdonat quan Ferran VII el nomenà primer pintor de cambra el 1815, per la qual cosa es desplaçà novament a Madrid, on es va convertir en el pintor de moda entre l'aristocràcia i alta burgesia madrilenya. Entre d'altres, va pintar el III comte de Lerena, don Pedro López de Lerena Sobarzo (ca. 1820), el compositor Félix Máximo López, també vers l'any 1820.

Durant aquests anys, a la capital va acumular diversos càrrecs públics, com el de diputat, secretari de la Sociedad Económica de Amigos del País, director general de l'Acadèmia de San Fernando, director artístic del Museu del Prado, entre d'altres.

En una època de grans avanços pictòrics, el seu estil s'ancorà en la tradició del barroc del segle divuit i en l'escola valenciana. El 1823, realitzà la seua obra més coneguda, el Retrat del pintor Francisco de Goya, i el 1831 va fer el retrat de Ferran VII amb l'hàbit de l'orde del Toisó d'Or. Es va morir el 22 de juliol de 1850, quan era primer pintor de cambra d'Isabel II d'Espanya.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, se'n poden veure un Retrat del marquès Labrador, a la col·lecció d'art modern, i Cap de dona al Gabinet de dibuixos, gravats i cartells.

A la Fundació Rafael Masó de Girona es pot contemplar el dibuix Flagel·lació, datat entorn de 1794.

Bibliografia

• Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura española. Madrid: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7. 
• DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
• Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9.