Vicente Roig i Villalba
Aparença
![]() Vicente Roig, donant la comunió a Guadassuar (1957) ![]() | |||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 29 agost 1904 ![]() | ||||||||||||||||
Mort | 5 abril 1977 ![]() | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1945–), sacerdot catòlic (1927–) ![]() | ||||||||||||||||
Orde religiós | Orde dels Frares Menors Caputxins ![]() | ||||||||||||||||
Consagració | Carlo Serena ![]() |
Vicente Roig i Villalba (Guadassuar, 29 d'agost de 1904 - 6 d'abril de 1977) fou un religiós valencià, primer Bisbe de Valledupar.[1]
Va estudiar humanitats a Massamagrell, entrant en l'ordre caputxina el 22 de juliol de 1922. Va estudiar filosofia i teologia a Oriola, sent ordenat Sacerdot el 17 de desembre de 1927.[2]
És destinat a Colòmbia el 15 de desembre de 1945, sent designat com a primer Bisbe de la Diòcesi de Valledupar el 25 de abril del 1969. El seu cadàver va ser exposat a la veneració dels fidels, i se celebrà una missa de resurrecció a pública plaça. Les seues restes descansen a la Catedral.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «‘Vencer el mal a fuerza de bien’, el legado de Vicente Roig y Villalba». El Pilón, 06-07-2019. [Consulta: 21 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Vicente Roig y Villalba – Diócesis de Valledupar». Diòcesi de Valledupar. [Consulta: 21 març 2023].