Vicente Valls Gadea
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1895  Alcoi |
| Mort | 1974 (78/79 anys) Alcoi |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (–1922) Universitat Central |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Fills | Vicente Valls Abad |
Vicente Valls Gadea (Alcoi, 1895-Ibídem, 1974),[1] va ser un arquitecte espanyol d'estil racionalista.
Biografia
[modifica]Va estudiar a Barcelona a l'escola de la ciutat, i l'any 1922, a l'edat de 27, els va concloure, obtenint així el seu títol.[2] Va ser arquitecte municipal de València, Gandia i Ontinyent[3] i professor de l'Escola d'Arts i Oficis de València.
En els seus primers anys treballa en projectes poc coneguts, destacant alguns treballs a Alcoi, com l'Església de Sant Jordi (1923-1927), els habitatges a Rigoberto Albors cantonada Marquesa de Togores (1924), el Col·legi Cervantes començat l'any 1927 entre altres feines. Durant aquest període col·laborarà amb els arquitectes Juan Vidal a Alacant i Joaquín Aracil i Aznar a Alcoi.[1]
Durant la guerra civil va estar residint a Palma de Mallorca on va realitzar diverses feines per a l'ajuntament com el projecte del Mercat de l'Olivar.[4]
El llenguatge de la seva obra oscil·la entre el casticisme a la seva època més primerenca, com a l'edifici de Papereres Reunides a Alcoi, i el racionalisme amb trets expressionistes en la seva etapa posterior. Exemple de la modernitat d´aquesta etapa són l´edifici Merín, a Cocentaina, un dels primers exemples d´arquitectura racionalista a la província d´Alacant o l´edifici Roca a València.[4][5]
També va dur a terme projectes de reconstrucció d'edificis perjudicats a la contesa nacional, com la reconstrucció total en estil gòtic de la Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer (1944).[1]
Va realitzar nombrosos edificis d'habitatges al barri de l'Eixample de València i el projecte d'ordenació de la platja de Gandia. en el que pretenia arribar a ser una Ciutat Jardí.[6] Finalment aquest projecte no es va realitzar però hi ha vestigis de la ciutat jardí projectada a l'avinguda de Blasco Ibáñez.[4]
Durant el seu període com a arquitecte municipal de València, també va ser responsable de les construccions sanitàries (Hospital Municipal per a Infecciosos, posterior Hospital del Cid[1] i Gotes de Llet, així com els dispensaris d'higiene infantil promoguts per l'Ajuntament, com el del districte de la Dehesa i el del Botànic, els projectes dels quals va signar el 1944) i escolars (grup escolar Pare Manjón al barri de la Torre, projecte del 1944; el grup escolar Teodoro Llorente,[1] amb projecte del 1945 i ampliació del 1948, i el grup escolar Salvador Tuset a Benicalap, amb plànols signats el 1947). També se li va encarregar la construcció per a l'Ajuntament d'estacions sanitàries situades als afores de la ciutat, per inspeccionar les mercaderies que entraven a ciutat.[1][4][5]
Va tenir nou fills. Un dels seus fills, Vicente Valls Abad, nascut el 1924 a Alcoi, es va ocupar de l'estudi i els clients del seu pare i va ser també un reconegut arquitecte amb diverses obres arquitectòniques a València.[7]
Obres
[modifica]Algunes de les seves obres per ordre cronològic són:
- Església de Sant Jordi (Alcoi), al costat de l'arquitecte Timoteu Briet Montaud (1923-1927).[8]
- Edifici d'habitatges al carrer Rigoberto Albors cantonada Marquesa de Togores, a Alcoi (1924).
- Façana lateral del Monestir del Sant Sepulcre, a Alcoi, d'estil barroc regionalista. (1925).
- Edifici del Banc d'Espanya, a Alcoi (1927).
- Col·legi Lluís Vives a Ontinyent, seu de la Universitat de València (1927).
- Escoles Nacionals San José de Calasanz a Aielo de Malferit (1927). Actualment acull el Museu Nino Bravo.
- Edifici de Papeleras Reunidas, a Alcoi (1930).[9]
- Edifici Merín a la Plaça Alcalde Reig número 12, a Cocentaina (1930-1931).[1]
- Edifici Roca, al carrer Sant Vicent 34, a València (1934-1936).[1]
- Església parroquial La nostra Senyora del Socors de València (1941).[2]
- Església arxiprestal de Santa Maria (Alcoi) amb l'arquitecte Roque Monllor Boronat (1942).
- Baixador de Benicalap, a València. (1942).
- Grup de 203 habitatges per a la Cooperativa de l'Habitatge Popular Valencià juntament amb l'arquitecte alcoià José Cort Botí, a València (1959-1964).
- Antic Centre Sanitari Municipal de l'Ajuntament de València a Navarro Reverter, construït el 1964 i enderrocat el 2010.[2][10]
- Edificis d'habitatges al barri de l'Eixample de València.
- Escoles al carrer Santa Àgueda, a Bocairent (València), actualment Institut d'Ensenyament Secundari.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Sánchez Muñoz, David. ARQUITECTURA EN VALENCIA (1939-1957). (tesi) (en castellà). València: Universitat de València, 10-02-2011, p. 492 i ss.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Carbonell Santacruz, Mariluz (julio 2012). [file:///Users/montse/Downloads/memoria%20(2).pdf «Proyecto de Interiorismo Edificio Roca»]. PFG Universitat Politècnica de València. Consultado el 10-11-2023.
- ↑ «Cargos de arquitectos en Galicia» (en castellà). [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Pérez Mengual, Juan Francisco (29 de febrero de 2016). «IMPULSORES DE LA MODERNIDAD EN LA ARQUITECTURA VALENCIANA. La arquitectura de Valls - García Sanz. Aportaciones a la estandarización, normalización y prefabricación.(1952-82)». TESIS DOCTORAL. Consultado el 10-11-2023.
- ↑ 5,0 5,1 «¿Quién es quién? – Guía de la Valencia del primer franquismo» (en espanyol europeu). [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ Pérez Igualada, Javier (noviembre-diciembre 2012). [file:///Users/montse/Downloads/Dialnet-LaIntroduccionDeLaEdificacionAbiertaEnValencia-4229555.pdf «LA INTRODUCCIÓN DE LA EDIFICACIÓN ABIERTA EN VALENCIA»]. Cuadernos de Investigacióin Urbanística. Consultado el 10-11-2023.
- ↑ «Biografía Vicent Valls Abad». [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ «Alcoy Centro Histórico» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ «Antigua sede de Papeleras Reunidas» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ Sánchez Muñoz, Javier (2011). [file:///Users/montse/Downloads/11915-36612-1-PB%20(1).pdf «ARQUITECTURA EN LA CIUDAD DE VALENCIA DESDE EL FINAL DE LA GUERRA CIVIL HASTA LOS PRIMEROS AÑOS 50. UNA VISIÓN GENERAL, ALGUNOS TEXTOS RELEVANTES Y LOS VIAJES DE ESTUDIOS»]. ArsLonga número 20. Consultado el 10-11-2023.