Vicki Baum
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 gener 1888  Viena (Àustria) | ||
| Mort | 29 agost 1960 (72 anys) Hollywood (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | leucèmia | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música, harp performance (en)  , literatura, periodisme i guionatge cinematogràfic | ||
| Lloc de treball | Berlín Oxford | ||
| Ocupació | guionista, arpista, periodista, escriptora, música | ||
| Alumnes | Stephanie Goldner | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Richard Lert (1916–) Max Prels (1906–1910) | ||
     
| |||
Hedwig (Vicki) Baum (hebreu: ויקי באום: ויקי, Viena, 24 de gener de 1888 - Hollywood, 29 d'agost de 1960) fou una escriptora austríaca.[1] És coneguda per l'obra Menschen im Hotel (1929), un dels seus primers èxits internacionals, traduïda al català i editada com a Grand Hotel per l'editorial Vergara el 1965.[2] Com en el cas d'altres obres seves, es va adaptar primer al teatre i fou representada a Broadway el 1931, se'n va fer una pel·lícula el 1932, guanyadora de l'Oscar del mateix any, i protagonitzada per Greta Garbo i Joan Crawford, i un espectacle musical el 1989.[3][4][5]
Vida i carrera
[modifica]Baum va néixer a Viena en una família jueva. Va començar la seva carrera artística tocant l'arpa. Va estudiar al Viena Conservatory i tocà en una orquestra a Alemanya durant tres anys. Més tard va treballar com a periodista per a la revista Berliner Illustrirte Zeitung, publicada per Ullstein-Verlag a Berlin. Es va ser casar dues vegades: primer, el 1914, amb Max Prels, un periodista austríac que la va introduir a l'escena cultural vienesa; i el 1916 amb Richard Lert, director i el seu amic des de la infantesa. Richard era el germà del director Ernst Lert. Durant la Primera Guerra Mundial va treballar durant un breu període com a infermera.
A finals dels anys 1920 Baum s'inicià en la boxa. Va entrenar amb el turc Sabri Mahir al seu Studio for Boxing and Physical Culture de Berlin. Tot i que l'estudi era obert a homes i dones, Baum escriu al seu llibre de memòries, It Was All Quitte Different (1964), que només algunes dones (incloent Marlene Dietrich i Carola Neher) van entrenar-se allà: “no sé com l'element femení es va colar en aquells reialmes masculins, però en qualsevol cas, només tres o quatre de nosaltres érem prou dures per entrenar allà.”[6] Posicionant-se ella mateixa com a “Dona Nova,” va afirmar la seva independència en l'àmbit tradicionalment masculí de la boxa i desafià les velles categories de gènere. Escriu que “Sabri posà una limitació a les dones: «cap espàrring al ring, cap ull negre, res de sang al nas». Pegar la pilota estava bé, encara que, per desenvolupar una esquerra directa o ràpid un-dos; una dona mai sabria quan s'hauria de defensar, oi?”[7] Mentre entrenava amb Mahir, Baum dominà una rutina de corda dissenyada per al campió alemany de pes pesat Franz Diener. Més tard se li atribuiria una forta ètica de treball per les habilitats inculcades a l'estudi de Maher.[8]
Obra
[modifica]Baum va començar a escriure durant la seva adolescència i va publicar els primers contes amb el nom del seu primer marit. L'any 1912 es va decidir per la seva carrera literària i abandonà la feina com a música. El 1920 publicava la primera novel·la i el 1928 la primera novel·la d'èxit: Stud. chem. Helene Willfüer –protagonitzada per una dona formada en l'acadèmia dominada pels homes–, que presenta l'estil de vida de les dones modernes en contrast amb el rol tradicional; fou el primer best-seller i se'n vengueren fins a 100.000 còpies.[5] El 1926 va treballar també com a editora de revistes per a l'editorial Ullstein, de Berlín.[9]
El seu primer llibre, Frühe Schatten, va ser publicat quan ella tenia 31 anys. És més famosa per la seva novel·la publicada el 1929, Menschen im Hotel, que va ser obtenir un Premi d'Acadèmia gràcies a la pel·lícula Grand Hotel. La seva obra fou prohibida durant el Tercer Reich i va emigrar als Estats Units amb la seva família després de ser convidada a escriure el guió per a la pel·lícula. Allà treballà com a guionista i escriptora i esdevingué ciutadana americana el 1938. Les seves memòries es van publicar el 1964, pòstumament. Va escriure més de 50 novel·les, i com a mínim deu van ser adaptades en diversos films de Hollywood. Les seves obres posteriors a la Segona Guerra Mundial van ser escrites en anglès, no en alemany. I esdevingué una de les autores més venudes de l'època.[5]
Baum va anar a Bali el 1935 i es va fer amiga de Walter Spies. Amb la influència històrica i cultural d'Spies, va escriure Liebe und Tod auf Bali, que va ser publicat el 1937 i més tard reeditat en anglès com a Love and Death in Bali, una noivel·la ambientada en la intervenció holandesa de 1906 a Bali, en què tracta d'una família que va patir la massacre de Bali.
Vicki Baum va morir a Hollywood, Califòrnia, el 1960. És considerada una de les primeres autores de best-sellers; els seus llibres tenen una alta consideració i formen part dels exemples de la literatura convencional contemporània.
Obra
[modifica]
- 1919 Frühe Schatten (Early Shadow)
- 1920 Der Eingang zur Bühne (The Entrance to the Stage)
- 1921 Die Tänze der Ina Raffay (The Dances of Ina Raffay, republished as Kein Platz für Tränen in 1982)
- 1922 Die anderen Tage (The Other Days) -- novel
- 1923 Die Welt ohne Sünde (The World Without Sin)
- 1924 Ulle der Zwerg (Ulle the Dwarf)
- 1926 Tanzpause (Pause in the Dance)
- 1927 Hell in Frauensee (Martin's Summer)
- 1927 Feme
- 1928 Stud. chem. Helene Willfüer (Helene)
- 1929 Menschen im Hotel (Grand Hotel)
- 1930 Zwischenfall in Lohwinkel (Incident in Lohwinkel, Results of an Accident)
- 1930 Miniaturen (Miniatures)
- 1931 Pariser Platz 13 ("13 Paris Square")
- 1932 Leben ohne Geheimnis (Published in the UK and US as Falling Star, 1934)
- 1935 Das große Einmaleins / Rendezvous in Paris (The Great Multiplication / Rendezvous in Paris)
- 1936 Die Karriere der Doris Hart (The Career of Doris Hart)
- 1937 Liebe und Tod auf Bali (Love and Death in Bali)
- 1937 Hotel Shanghai
- 1937 Der große Ausverkauf (The Big Sell-Off) Querido, Amsterdam.
- 1939 Die große Pause (The Big Break)
- 1940 Es begann an Bord (The Ship and the Shores or It Began On Board)
- 1941 Marion lebt (Marion Alive; republished as Marion in 1954)
- 1943 Kautschuk / Cahuchu, Strom der Tränen (The Weeping Wood)
- 1943 Hotel Berlin/ Hier stand ein Hotel (Hotel Berlin/ Here Stood A Hotel)
- 1946 Verpfändetes Leben (Mortgage on Life)
- 1947 Schicksalsflug (Flight of Fate)
- 1949 Clarinda
- 1951 Vor Rehen wird gewarnt (Deer Warning)
- 1953 The Mustard Seed
- 1953 Kristall im Lehm (Krystal Clay)
- 1956 Flut und Flamme (Written on Water)
- 1957 Die goldenen Schuhe (Theme for Ballet)
- 1962 Es war alles ganz anders (It was all quite different) -- memoir
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Vicky Baum | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Portada > L'espai dels traductors > Espanyol > Ramon Folch i Camarasa > Traduccions de l'alemany al català». PEN Català. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Brenner, David A. «Neglected: "Women's" Text and context: Wicki Baum's Jewish Ghetto Stories». A: Women in German Yearbook. University of Nebraska Press, 1998, p. 101–121. ISBN 0-8032-9803-X [Consulta: 20 novembre 2017].
- ↑ Valencia, Heather; Leydecker, Karl (ed.). «Vicki Baum: "A First-Rate Second-Rate Writer"?». A: German Novelists of the Weimar Republic: Intersections of Literature and Politics. Boydell & Brewer, 2006, p. 229–240. ISBN 978-1-57113-288-8 [Consulta: 20 novembre 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Sassenberg, Marina. «Vicki Baum» (en anglès). Encyclopedia of Jewish Women, 31-12-1999. [Consulta: 14 novembre 2022].
- ↑ Baum qtd. in Gammel, Irene.
- ↑ Baum qtd. in Gammel, 375.
- ↑ Gammel, 373
- ↑ «Vicki Baum» (en anglès). Store norske leksikon. [Consulta: novembre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Gammel, Irene. “Lacing up the Gloves: Women, Boxing and Modernity.” Cultural and Social History 9.3 (2012): 369-390.