Victor Chauvin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Victor Charles Chauvin  16 desembre 1844 Lieja (Bèlgica) | ||
| Mort | 19 novembre 1913 (68 anys) Lieja (Bèlgica) | ||
| Causa de mort | accident vascular cerebral | ||
| Catedràtic d'universitat Universitat de Lieja | |||
| 1878 – 1913 | |||
Vicepresident Société de langue et de littérature wallonnes (en)  | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Lieja | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | orientalista, historiador | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Pare | Auguste Chauvin | ||
| Parents | Franz von Chauvin, oncle | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
.jpg)
Victor Chauvin (1844-1913) fou un orientalista belga. Fou professor de llengua àrab a la Universitat de Lieja entre 1872 i 1913 i investigador orientalista en aquesta universitat entre 1865 i 1913. Es formà com a jurista i el 1865 es formà en les llengües àrab i hebreu i durant la seua vida acumulà manuscrits i altres obres escrites en àrab. Es dedicà a la recerca del dret i la història de l'Orient antic des d'una perspectiva cartesiana i positivista.[1]
L'obra més important d'aquest home és la Bibliographie des ouvrages arabes ou relatifs aux Arabes publiés dans l'Europe chrétienne de 1810 à 1885,[2] una bibliografia reunida en 12 volums (lúltim publicat pòstumament) de les obres que publicades a Europa que tracten el món musulmà i àrab. La bibliografia continuava la Bibliotheca Arabica (1811), de Friedrich Schnurrer. Per aquesta obra va rebre dos premis: el Premi Rouveroy i el Premi de l'Acadèmia de París.
Els documents que estaven baix la seua propietat, el Fons Chauvin, es conserven actualment a la Universitat de Lieja,[1] ja que Victor Chauvin ho donà com herència a la universitat.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Lecrenier, Philippe «Victor Chauvin». ULg Bicentenaire, 2017 [Consulta: 23 maig 2018].
- ↑ Bauden, Frédéric. «Victor Chauvin (1844-1913) et René Basset (1855-1924): les itinéraires croisés de deux savants». A: Mille et un contes. Récits et légendes arabes, Vol. II. París: J. Corti, 2005, p. 667. ISBN 9782714308566.
- ↑ Bauden, Frederic «Maqriziana I: Discovery of an Autograph Manuscript of al-Maqrizi: Towards a Better Understanding of His Working Method: Description: Section 1». Mamluk Studies Review, 7, 2, 2003, pàg. 24.