Vés al contingut

Victor Wolfvoet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVictor Wolfvoet
Biografia
Naixement4 maig 1612 Modifica el valor a Wikidata
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1652 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Anvers (1639–1652) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata

Victor Wolfvoet (Anvers, 4 de maig de 1612 - Anvers, 23 d'octubre de 1652) va ser un comerciant d'art flamenc i pintor d'història i pintures al·legòriques. La seva producció artística va estar molt influenciada per Peter Paul Rubens.[1]

Biografia

[modifica]

Victor Wolfvoet el Jove era fill de Victor Wolfvoet el Vell, pintor i comerciant d'art, i Brigitta Voorwercx.[2][3] El seu pare probablement va ser el seu mestre. Es va convertir en membre del Gremi de Sant Lluc d'Anvers al voltant de 1644-5.[4] Algunes fonts es refereixen a Wolfvoet com un alumne de Rubens.[5]

Es va casar el 1636. El seu testament de 1652, que va fer poc abans de la seva mort, afirma que era vidu d'Elisabeth Mertens.[cal citació] Victor Wolfvoet va morir a Anvers deixant una filla, Livina Wolfvoet.

La finca de l'artista comprenia una col·lecció substancial d'obres d'art de set-cents elements. L'inventari de la seva finca enumera vint esbossos de Rubens, inclosos diversos dissenys per als sostres de l'església de Carolus Borromeus d'Anvers i sis bozzetti per a la sèrie de tapís Triomf de l'Eucaristia. També hi ha esbossos d'altres artistes, molts esbossos no atribuïts i griselles emmarcades, i una sèrie d'esbossos després de Rubens.[6] Alguns dels esbossos probablement estaven de la mà de Wolfvoet, com les seves còpies després d'Abraham i Melquisedec de Rubens i Manna del cel, tots dos ara al Mauritshuis, museu de La Haia. La gran col·lecció d'obres s'ha considerat com una prova que l'artista també podria haver estat actiu com a comerciant d'art.[5][7]

Marxant d'art

[modifica]

Wolfvoet va ser actiu com a marxant d'art, es va convertir en artista bastant tard i va morir relativament jove. Això explica la seva producció força limitada.[5] A mesura que la seva obra ha rebut recentment més atenció acadèmica, la seva obra coneguda s'ha expandit gràcies a les noves atribucions a Wolfvoet d'obres anteriorment atribuïdes a altres artistes com Erasmus Quellinus II, Guillam Forchondt i Willem van Herp i seguidors anònims de Rubens.[8][9][10]

Encara que no hi ha proves que Wolfvoet va estudiar amb Rubens, es considera un dels seguidors més fidels d'aquest artista.[8] Sovint va utilitzar pintures o dibuixos preparatoris o esbossos a l'oli de Rubens com a model per als seus quadres. Va tenir accés a alguns d'ells mitjançant el seu negoci d'art i les vendes públiques de l'obra de Rubens al mercat d'Anvers.[6][8][11] En són exemples dues pintures de coure relacionades amb el tema de la Guerra entre guerra i pau (col·leccions privades) i un oli sobre tela d'Hèrcules i Minerva expulsant Mart (Museu de l'Ermitage) (del qual també existeix una còpia sobre coure). En les dues primeres pintures de coure va utilitzar una paleta semblant a la de Rubens i va aconseguir una harmonia de to amb l'espai, que havia après de Rubens.[8]

Es va inspirar en altres artistes com Frans Francken el Jove les versions del qual del Culte del vedell d'or va utilitzar com a base per a la seva pròpia versió d'aquest tema (al Museu Nacional de San Carlos a Mèxic). Wolfvoet va copiar el color de les versions de Franken però va afegir figures i va intensificar les ombres dels objectes i les persones.[10]

Una part important de la producció de Wolfvoet consisteix en pintures a escala relativament petita sobre coure. Aquest mitjà era preferit per a les pintures realitzades per al mercat d'exportació, en particular a Espanya i les colònies espanyoles sud-americanes on el suport de coure era molt apreciat tant per la seva durabilitat com pel seu acabat brillant.[12]

Petita Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Marie-Louise Hairs, Dominique Finet, The Flemish flower painters in the XVIIth century, Lefebvre et Gillet, 1985, p. 253
  2. Victor Wolfvoet (I) at the Netherlands Institute for Art History (alemany)
  3. Alexander van Bredael in: Frans Jozef Peter Van den Branden, Geschiedenis der Antwerpsche schilderschool, Antwerpen, 1883, p. 798-1635 (alemany)
  4. Christopher White, The Later Flemish Pictures in the Collection of Her Majesty The Queen, Royal Collection, 2007, p. 383-384
  5. 5,0 5,1 5,2 [enllaç sense format] https://www.christies.com/lot/lot-victor-wolfvoet-a-bacchanal-in-a-wooded-4640411/?intObjectID=4640411/at Christie’s (anglès)
  6. 6,0 6,1 [enllaç sense format] https://bampfa.org/projects/rubens/essays/essay02.html/in[Enllaç no actiu]: Peter C. Sutton (Author), Marjorie E. Wieseman (Author), Nico van Hout, 'Drawn by the Brush: Oil Sketches by Peter Paul Rubens', Exhibition catalogue Greenwich, Conn.: Yale University Press in association with Bruce Museum of Arts and Sciences, 2003 (anglès)
  7. Erik Duverger, Antwerpse kunstinventarissen uit de zeventiende eeuw, Volume 6, Koninklijke Academie voor Wetenschappen, Letteren en Schone Kunsten van België, 1992, p. 343 (alemany)
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 M. Díaz Padrón, 'Tres cobres restituidos a Victor Wolfvoet, el más fiel seguidor de Rubens', Archivo Español de Arte 79 (2006), nr. 316, p. 403-412 (castellà)
  9. M. Díaz Padrón, 'Tres nuevos cobres de Victor Wolfvoet con la Paz y la Guerra baje las consigna de Rubens', Archivo Español de Arte 85 (2012), nr. 337, p. 403-412 (castellà)
  10. 10,0 10,1 M. Díaz Padrón, Dos Cobres De Victor Wolfvoet En El Museo De San Carlos De Mejico, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología: BSAA, ISSN 0210-9573, Tomo 65, 1999, Universidad de Valladolid: Servicio de Publicaciones (castellà)
  11. Anne T. Woollett, Ariane van Suchtelen, Rubens & Brueghel: A Working Friendship, Getty Publications, 2006, p. 184
  12. Phoenix Art Museum, Nelson-Atkins Museum of Art, and Mauritshuis (Hague, Netherlands), Copper As Canvas Two Centuries of Masterpiece Paintings on Copper, 1575-1775, New York: Oxford University Press, 1999; pp. 206–208. (anglès)