Victor Wooten
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 setembre 1964 (60 anys) Mountain Home (Idaho) |
Formació | Denbigh High School (en) |
Activitat | |
Ocupació | baixista, guitarrista, músic de jazz, compositor |
Activitat | 1980 - |
Membre de | |
Gènere | Bluegrass, jazz i jazz-funk |
Instrument | Baix elèctric, guitarra i baix |
Segell discogràfic | Vanguard Records |
Família | |
Germans | Future Man Joseph Wooten |
Lloc web | victorwooten.com |
Victor Wooten (Mountain Home, 11 de setembre de 1964) és un baixista, compositor i productor discogràfic nord-americà. Ha estat baixista de Béla Fleck and the Flecktones des de la formació del grup el 1988 i membre de la banda SMV amb dos baixistes més, Stanley Clarke i Marcus Miller.[1][2] Del 2017 al 2019 va gravar com a baixista de la banda de metall Nitro.
És propietari de Vix Records, a través de la qual publica els seus propis àlbums.[3] Va escriure la novel·la The Music Lesson: A Spiritual Search for Growth Through Music.[4] I també publicà el llibre seqüela The Spirit of Music: The Lesson Continues el febrer de 2021.[5]
Wooten ha arribat a guanyar fins a cinc Premis Grammy.[6] Va guanyar també el premi de Millor Intèrpret de Baix elèctric per la revista Bass Player tres vegades i és la primera persona que ha guanyat més d'una vegada aquest premi.[1][6] El 2011, va ser posicionat com el número 10 del Top 10 de Baixistes de Tots els Temps per la revista Rolling Stone.[7]
Carrera musical i primers anys
[modifica]Nascut en la parella de Dorothy i Elijah Wooten, Victor és el més jove de cinc germans, Regi, Roy, Rudy, i Joseph Wooten, tots ells músics. Regi va començar a ensenyar Victor a tocar el baix quan tenien dos i sis anys, actuant amb els seus germans a la seva banda familiar, The Wooten Brothers Band.[8][1][9] Com a família de la Força de l'Aire dels Estats Units, van traslladar-se sovint quan Wooten era jove. La família s'establí a Newport News (Virginia) l'any 1972. Wooten Graduat de Denbigh Institut dins 1982. Mentre dins institut, ell i els seus germans van jugar en el local de música del país a Busch parc de tema dels Jardins en Williamsburg, Virginia. Dins 1987, va viatjar a Nashville, Tennessee, per visitar amics que va fer al parc de tema. Un d'ells era un enginyer d'estudi que li va introduir a Béla Fleck, amb qui ha sovint va col·laborar.[10]
L'any 2000, Wooten va crear un programa de formació anomenat Bass/Nature baixistes en un campament a Victor Wooten's Center for Music and Nature que incloïa també formació en altres instruments musicals. Els seus campaments eren a Wooten Woods, un retir de 147 acres a Only (Tennessee), prop de Nashville.[11] Wooten coliderà el "Victor Wooten/Berklee Summer Bass Workshop" a la Berklee College of Music de Boston. A Berklee i els seus campaments, col·labora amb el membre de Berklee Bass Department, Steve Bailey.[12] El dos baixistes han estat ensenyant junt des d'inicis dels anys 90.
El juny/de maig 2014 Victor Wooten va aparèixer a la portada de la revista Making Music Magazine presentant aquests campaments.[13]
Tècnica
[modifica]L'evolució en els mètodes de construcció de baixos elèctrics, amb un punt d'acció més baixa (la distància entre la corda i el diapasó) semblant més a una guitarra de 4 cordes, va permetre a Wooten desenvolupar noves tècniques de pulsació que no havien estat descobertes a l’època. Va desenvolupar la tècnica del double-thumb (o doble polze) creada per Stanley Clarke, qui usava el polze i cordes fines (de baix calibre) de manera similar a la pua d'una guitarra juntament amb la tècnica de l'slap funky, i la tècnica open-hammer-Pluck ("slap-martelleig-pop"), que de vegades utilitzava juntament amb múltiples hammer-on (o martelleig).
Filosofia
[modifica]Tot i que els baixos de Wooten reben molta atenció, la seva resposta més freqüent davant els fans és que "el baix no fa música... ets tu qui la fas" i continua argumentant que la característica més important d'un baix és el seu confort a l'hora de tocar; això està relacionat amb la creença de Wooten que la música és un llenguatge, i llavors, igual que quan un parlem ens fixem en les paraules en comptes de la boca, de la mateixa manera, en escoltar música no hem de centrar l'atenció en l'instrument ens hem de centrar en el músic.[14][15][16][8]
Equipament
[modifica]Wooten ha fet servir més sovint baixos elèctrics de la marca Fodera, de la qual té un model signature. El seu model més famos de Fodera, és un 1983 Monarca Deluxe referit com a "número 1", i que du un pont model 2400 Kahler Tremolo System. El seu model Fodera "Yin Yang" de baix (co-dissenyat i creat per Wooten) incorpora el símbol Yin Yang —que Wooten usa en diversos mitjans de comunicació—com a punt focal del disseny i la construcció de la part superior. El símbol és creat de dues peces de fusta acabada de forma natural (banús i grèvol, per exemple), amb un patró també de Yin-Yang.[17]
Així com intèrpret de baix elèctric (tant amb trasts com sense trasts) i de contrabaix, Victor també va tocar el violoncel a l'institut. Encara el toca el violoncel ocasionalment amb l'agrupació Flecktones així com amb l'any 2012 també ho va fer amb la gira de Sword and Stone/Words.[18]
Baixos elèctrics[modifica]
Amplificadors[modifica]Capçals[modifica]
Pantalles[modifica]
|
Pedals d'efectes[modifica]
|
Cordes[modifica]
Equip d'estudi[modifica]
|
Discografia
[modifica]Com a líder de la banda[modifica]
Amb Béla Fleck i els Flecktones[modifica]
|
Com a col·laborador[modifica]Amb Mike Stern[modifica]
Amb altres[modifica]
|
Bibliografia
[modifica]- Wooten, Victor. The music lesson : a spiritual search for growth through music. Berkley trade paperback. Nova York: Penguin Random House, 2008, p. 288. ISBN 9780425220931.
- Tonya Jameson, Pop Music Writer. "Pushing the Envelope; Flecktones Bassist Victor Wooten hits a new stride in two-disc album." Charlotte Observer, The (NC) 01 Dec. 2000: NewsBank - Archives. Web. 11 Oct. 2012.
- Ron, Wynn. "Victor Wooten expands his profile with two ambitious solo records; To the Victor .." Nashville Scene (TN) 20 Sept. 2012: NewsBank. Web. 11 Oct. 2012.
- Robert, Bell. "Friday To-Do: Victor Wooten." Arkansas Times: Blogs (AR) 27 Sept. 2012: NewsBank. Web. 11 Oct. 2012.
- Gary, Demuth. "Bassist Victor Wooten takes spiritual approach to music.; Victor Wooten 2/1;." Salina Journal, The (KS) 1 June 2007: NewsBank. Web. 11 Oct. 2012.
- "Victor Wooten's Mystical Quest." Downbeat 77.7 (2010): 26–35. Academic Search Premier. Web. 11 Oct. 2012.
- Michael, Deeds. "Music runs in Victor Wooten´s family." Idaho Statesman, The (Boise, ID) 31 Jan. 2003: 20. NewsBank - Archives. Web. 11 Oct. 2012.
- Wooten, Victor. "I Saw God." YouTube. Google, n.d. Web.[19]
- The Baltimore Sun; Sam, Sessa. "A Natural Language; Star Bassist Victor Wooten says music is best taught through performance, not practice; Concerts." Sun, The (Baltimore, MD) 2 July 2010: NewsBank. Web. 11 October 2012.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Phares, Heather. «Victor Wooten». AllMusic. [Consulta: 2 setembre 2018].
- ↑ «Marcus Miller News». Marcusmiller.com. Arxivat de l'original el 11 febrer 2012. [Consulta: 19 juny 2008].
- ↑ «Victor Wooten Announces A Show of Hands 15». antimusic.com, 08-02-2011. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «Biography». Victorwooten.com. Arxivat de l'original el 19 maig 2010. [Consulta: 18 novembre 2013].
- ↑ «The Spirit of Music». Penguin Random House Higher Education. [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ 6,0 6,1 «Victor Wooten official website/biography». Official website. VixLix Music. Arxivat de l'original el 19 maig 2010. [Consulta: 27 maig 2010].
- ↑ «Rolling Stone Readers Pick the Top Ten Bassists of All Time». , 31-03-2011 [Consulta: 1r desembre 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-18. [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ 8,0 8,1 «Music as a Language: Victor Wooten at TEDxGabriolaIsland». YouTube, 30-05-2013 [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ Brodkin, Fran «The Wootens: Band of brothers grow up with music and values». Montgomery News, 29-11-2013.
- ↑ McDonald, Sam (February 21, 2000) "High Profile: Victor Wooten" Arxivat 2014-10-10 a Wayback Machine., Daily Press, Retrieved 2016-03-04
- ↑ «Victor Wooten chosen in 'Rolling Stone' 'Greatest Bass Players of All Time' poll». Tennessean.com, 07-04-2011 [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «Victor Wooten/Berklee Summer Bass Workshop | Berklee College of Music». Berklee.edu. Arxivat de l'original el 2014-07-02. [Consulta: 4 març 2016].
- ↑ Freddy Villano. «Victor Wooten's Music and Nature Camps». Makingmusicmag.com, 01-05-2014. [Consulta: 4 març 2016].
- ↑ «Music as a language - Victor Wooten». YouTube, 13-08-2012 [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ «How Victor Wooten Understands and Teaches Music». YouTube, 14-03-2020 [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ «Music as a Language: Victor Wooten at TEDxGabriolaIsland». YouTube, 30-05-2013 [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ «Victor Wooten Yin Yang 4 String». fodera.com. Arxivat de l'original el 6 març 2010. [Consulta: 25 desembre 2013].
- ↑ «Playing with Words and Music». NoTreble, 04-10-2012. [Consulta: 24 juliol 2014].
- ↑ «Victor Wooten - I Saw God (Live Gărâna '08)». YouTube, 20-07-2008. [Consulta: 18 novembre 2013].