Vés al contingut

Victòria Sau i Sánchez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Victoria Sau)
Plantilla:Infotaula personaVictòria Sau Sánchez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Victoria Sau y Sánchez Modifica el valor a Wikidata
1r abril 1930 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 2013 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Sòria (Castella i Lleó) 
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, Psicòloga, Professora de la Universitat de Barcelona
Activitat1955-2010
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaVicky Lorca
Victoria Sau
V. Sau Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLeopoldo Cánovas Martí (escriptor i filòsof) Modifica el valor a Wikidata
FillsGemma Cánovas Sau (Psicòloga Clinica-Psicoterapeuta) Modifica el valor a Wikidata
ParesSebastià i Victòria
Premis

Goodreads author: 1483812


Victòria Sau i Sánchez (Barcelona, 1 d'abril de 1930 - Barcelona, 6 de novembre de 2013)[1] va ser una escriptora, psicòloga i activista política feminista catalana, també coneguda per escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim de Vicky Lorca.

Vida i obra

[modifica]

Victòria Sau era llicenciada en Història Contemporània i Doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona.[2] Va ser professora de Psicologia Diferencial de la Secció de Psicologia de la facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació d'aquesta universitat,[3] i va exercir com a psicòloga. Fou mentora del 1r Congrés de les Dones de Barcelona (1999)[4][5] i membre del Consell de Ciutat, nomenada pel Consell de les Dones i vicepresidenta del Consell de les Dones de Barcelona.[6]

Ha estat una de les figures més rellevants del feminisme de Catalunya, pensadora lúcida i referent.[3][7]

« Cuando ser feminista no es estar en un molde prefabricado »
— Gemma Cánovas, https://www.lavanguardia.com/participacion/20150802/54434213057/victoria-sau-feminismo-dios-amor.html

Les seves aportacions sobre la divisió sexual del treball, la maternitat, el cicle menstrual, el patriarcat i la guerra han estat molt importants.[2] Ha dedicat la seva activitat a qüestionar les bases del sistema patriarcal i a crear fonaments nous que sustentin una anàlisi més global i més innovadora. Va crear el concepte de "feminisme científic" i va promoure el 2009 la petició a través del Consell de les Dones de l'Ajuntament de Barcelona del reconeixement a nivell mundial de l'existència del patriarcat.

Té una àmplia obra publicada, primer novel·les romàntiques com a Vicky Lorca i després obres divulgatives, entre la qual trobem el Diccionario ideológico feminista (1981). A la seva faceta d'escriptora, docent i investigadora s'afegeix la de conferenciant i ensenyant amb un llenguatge directe, senzill i brillant.

Morí en 2013 i volgué ésser enterrada, amb el seu marit, a Sòria, lloc on passaven els estius des dels anys vuitanta.

Bibliografia

[modifica]

Com a Vicky Lorca

[modifica]

Novel·les romàntiques

[modifica]
  • Fin de semana en Verona (1955)
  • La cubana blanca (1955)
  • La pérfida señora Smain (1955)
  • El déspota (1956)
  • El divorcio (1956)
  • Esta no es mi esposa (1956)
  • La escarapela azul (1956)
  • La oscura vida de Abel Haward (1956)
  • Clima de angustia (1957)
  • El hombre de la buhardilla (1957)
  • Casa de huéspedes (1958)
  • El lío (1958)
  • La mala sombra (1958)
  • La mueca del payaso (1958)
  • Servicio de urgencia (1958)
  • Danza mortal (1959)
  • El refugio (1959)
  • La cupletista (1959)
  • La ventana encendida (1959)
  • Una sombra nos separa (1959)
  • Flor de abismo (1960)
  • Regresar del pasado (1960)
  • Un novio italiano (1960)
  • Alma llanera (1961)
  • La vida siempre flota (1961)
  • La gran mentira (1962)
  • Vivir dulcemente (1962)
  • El tren salió sin silbar (1963)
  • Tu ajuar de boda (1963)
  • Un misterio y un amor (1963)
  • Pasión en la carretera (1964)
  • Play-boy (1964)
  • La vida pega fuerte (1965)
  • El coraje de amar (1966)
  • Juicio dentro de casa (1966)
  • Nuestra paz (1980)

Com a Victoria Sau

[modifica]

Contes

[modifica]
  • El secreto del emperador: adaptación de una leyenda yugoeslava (1966)
  • La duquesa resfriada: leyenda rusa (1966)
  • El baúl viajero (1973)
  • El globo (1973)

Primeres obres divulgatives

[modifica]
  • ABC de las ciencias ocultas (1964), Barcelona, Ed. Toray
  • ABC de las artes caseras: La decoración del hogar (1967), Barcelona, Ed. Toray
  • Aprenda a cocinar sin errores (1971), (1977), Barcelona, Ed. Aura
  • Historia antropológica de la canción (1972), Barcelona, Ed. Picazo
  • Sectas cristianas (1972), Barcelona, Ed. Aura
  • El catalán, un bandolerismo español (1973), Barcelona, Ed. Aura

Obres feminisme i psicologia

[modifica]
  • Manifiesto para la liberación de la mujer (1974) Barcelona, Ed. 29[2] i (1975), Barcelona, Ed. Bruguera
  • La mujer, matrimonio y esclavitud (1976),[7] Gijón, Ed. Júcar
  • La suegra (1976), Barcelona, Ed. 29
  • Mujeres lesbianas (1979),[7] Bilbao, Ed. Zero
  • Diccionario ideológico feminista (1981), (2000) Barcelona, Ed. Icaria[8]
  • Ser mujer, el fin de una imagen tradicional (1986), Barcelona, Ed. Icaria[2]
  • Aportaciones para una lógica del feminismo (1986), Barcelona, Ed. La Sal[2]
  • Otras lecciones de psicología (coautora), (1993)
  • El vacío de la maternidad (1995), (1996), (2004), Barcelona, Ed. Icaria
  • Psicología diferencial del sexo y el género (coautora) (1996), (2004), Barcelona, Ed. Icaria
  • Defensa de la mujer (1997), (1998), (1999), Barcelona, Ed. Icaria
  • Reflexiones feministas para principios de siglo (2000)[7] Madrid, Ed. Horas y Horas.[9]
  • Diccionario ideológico feminista II (2001), Barcelona, Ed. Icaria
  • Repercusiones psicológicas de la exclusión (2003), vol.34, núm.2, Universitat de Barcelona
  • Psicología y género (coautora) (2004), (2009), (2010), (2011) Madrid, Ed. Pearson Alhambra
  • Un pensament transgressor (2006), Barcelona, Ed. Icaria
  • Segundas reflexiones feministas para el siglo XXI (2008), Madrid, Ed. Horas y Horas
  • Paternidades (2010), Barcelona, Ed. Icaria

Referències

[modifica]
  1. «Victòria Sau i Sánchez». El Punt Avui, 12-11-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Biografia, a Mujeres en red (castellà)
  3. 3,0 3,1 «Només que llegissin el que jo he llegit, tothom seria feminista», entrevista a Xarxa Europea de Dones Periodistes Arxivat 2013-11-09 a Wayback Machine., per Maribel Díaz
  4. «Entrevista a TV Clot». Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 9 novembre 2013].
  5. «Programa del II Congrés de les Dones de Barcelona». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 novembre 2013].
  6. «Victòria Sau». [Consulta: 21 novembre 2020].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Victoria Sau: "Mientras no está analizada al cien por cien, la realidad no se transforma", a Mujeres y Salud (castellà)
  8. Diccionario ideológico feminista (castellà)
  9. Sau Sánchez, Victoria.. Segundas reflexiones feministas para el siglo XXI. [Madrid]: Editorial Horas y Horas, [2008]. ISBN 84-96004-17-1. 

Enllaços externs

[modifica]