Vés al contingut

Vida y color

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vida y color (pel·lícula))
Aquest article tracta sobre la pel·lícula del 2005. Si cerqueu la col·lecció de cromos, vegeu «Vida y Color».
Infotaula de pel·lículaVida y color
Fitxa
DireccióSantiago Tabernero Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióSantiago Tabernero Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMatthew Herbert Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé Luis Alcaine Escaño Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Salcedo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 gener 2006 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0376304 FilmAffinity: 942585 Letterboxd: vida-y-color Allmovie: v345263 TCM: 647548 TMDB.org: 132009 Modifica el valor a Wikidata

Vida y color és una pel·lícula espanyola de 2005, dirigida per Santiago Tabernero i que té per protagonista al jove actor Junio Valverde. L'opera prima del riojà Santiago Tabernero. Vida i color és un projecte inspirat en un relat autobiogràfic titulat Guau; en el qual va estar treballant cinc anys.[1]

Meravellosa pel·lícula que està plantejada com la crònica sentimental d'una Espanya a punt de créixer i d'obrir una nova pàgina en la seva història. Per a això recorre a la metàfora del nen les pors del qual està a punt d'abandonar.

Prenent nota del Víctor Erice d'El espíritu de la colmena. Tabernero empra diversos símbols que puntuen el curs de la història: el túnel, la col·lecció de cromos de l'època Vida y Color, el descampat, l'ogre... Per a crítics com Javier Hernández i Quim Casas la pel·lícula gràcies a aquest ús i una posada en escena plagada d'intencions supera potser els estereotips que nien en la seva estructura.[2]

Destaca el treball de tots els actors, on sobresurt una jove actriu amb síndrome de Down, però sense desmerèixer el gran repartiment i la gran calidesa que desprèn tota la pel·lícula de principi a fi, acompanyada d'una banda sonora fabulosa, de la qual Santiago Tabernero sap treure partit en els moments alts d'aquesta. Al final d'ella es viu la mort de Francisco Franco.[3]

Argument

[modifica]

1975. Fede (Junio Valverde), un nen de quinze anys, a poc a poc travarà coneixement del seu entorn: la seva germana Begoña (Silvia Abascal) insatisfeta amb les seves eminents noces, un avi (Joan Dalmau) que després de la Guerra Civil Espanyola va deixar de parlar-se amb el seu millor amic, un germà universitari empresonat, una amiga anomenada Ramona (Natalia Abascal) amb síndrome de Down violada pel seu propi pare, un jove que treballa amb el seu pare que es convertirà per a ell.[4]

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

També destacar la selecció de la pel·lícula per als festivals internacionals de; Chicago, Tòquio, Guadalajara (Mèxic), Santiago de Xile, Nantes, Annecy, Mannheim (Alemanya), Roma així com l'excel·lent retrospectiva a Santiago Tabernero i Vida y Color en el vuitè Festival d' "OctubreCorto" d'Arnedo a l'octubre de 2006.

Referències

[modifica]