Silvia Abascal Estrada

Silvia Abascal Estrada
	Silvia en els Goya de 2019 (2019)
Biografia
Naixement	20 març 1979 (45 anys); Madrid
Ambaixadora de bona voluntat d'UNICEF
Dades personals
Formació	Colegio Santa María del Pilar
Activitat
Ocupació	actriu, directora de cinema
Activitat	1993 -
Ocupador	Fons de les Nacions Unides per a la Infància
Premis
	(2015) Premi Ciutat d'Osca Carlos Saura ;
Lloc web	silviaabascal.com

Silvia Abascal Estrada (Madrid, 20 de març de 1979) és una actriu madrilenya.

Biografia

A molt primerenca edat ja va tenir clara la seva vocació pel món de l'espectacle, de manera que molt aviat va començar a estudiar interpretació, així com ball i diferents cursos relacionats. Va debutar l'any 1993 a la pantalla petita, amb un petit paper en el concurs Un, dos, tres... responda otra vez, interpretant a una nena posseïda. L'any següent li va arribar una bona oportunitat, quan li van oferir intervenir en la sèrie Pepa y Pepe, en la qual interpretava a Clara. En aquest mitjà ha participat en un gran nombre de sèries i produccions, entre les quals podem destacar Hostal Royal Manzanares, El comisario, en què interpreta la filla del comissari Castilla, El dilema, Vientos de agua, Dentro del paraíso o Acusados.

Pel que fa a la pantalla gran, va debutar-hi l'any 1997, amb la pel·lícula dirigida per Manuel Iborra El tiempo de la felicidad. A aquesta la va seguir La fuente amarilla de Miguel Santesmases, ja l'any 2000. En aquesta dècada va rodar La cartera, Viento del pueblo: Miguel Hernández, A mi madre le gustan las mujeres, Canciones de invierno, El Lobo o Vida y color, entre altres. L'any 2001 va rodar a Austràlia La voz de su amo, i el 2004 va intervenir en el llargmetratge The house of the Geraniums, en el qual va treballar al costat de Sofia Loren. Així mateix, ha rodat amb prestigiosos directors, com Manuel Iborra, sota les ordres en el llargmetratge La dama boba.

A finals d'aquesta mateixa dècada sembla que va declinar-se més pel teatre, tot i que encara va treballar en pel·lícules com Escuchando a Gabriel, dirigida per José Enrique March, així com a Enloquecidas, del director Juan Luis Iborra, i en la qual va treballar al costat Verónica Forqué i Concha Velasco. Al teatre Sílvia va pujar als escenaris l'any 2005 per interpretar l'obra Historia de una vida. Després l'hem pogut veure en altres com Siglo XX… que estás en los cielos, Gatas o Días de vino y rosas.

L'actriu ha estat candidata tres vegades en els Premis Goya, havent aconseguit al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga la Biznaga de Plata a la millor actriu per La dama boba. Precisament a la festa de cloenda d'aquest mateix Festival, l'abril del 2011, Silvia va patir un aneurisma cerebral, del qual per sort es va recuperar després de ser intervinguda d'urgència.^[1] Va reaparèixer públicament la nit de el 19 de febrer de 2012 a l'entrega de la XXVI edició dels Premis Goya.^[2]

En el seu llibre Todo un viaje, publicat el juny de 2013, l'actriu narra en primera persona les seves vivències a conseqüència de l'infart cerebral i les vicissituds de la seva recuperació.^[3]

Al juliol de 2015 va participar en el videoclip del senzill d'Alejandro Sanz "A que no me dejas".^[4]

Filmografia

Cinema

Llargmetratges

El tiempo de la felicidad (1997)
La fuente amarilla (1999)
La voz de su amo (2001)
A mi madre le gustan las mujeres (2002)
El Lobo (2004)
Peperoni ripieni e pesci in faccia (2004)
Vida y color (2005)
La dama boba (2006)
Escuchando a Gabriel (2007)
Enloquecidas (2008)
El amor se mueve (2008)
La herencia Valdemar (2010)
La herencia Valdemar II: La sombra prohibida (2010)

Curtmetratges

Endora (1999)
La cartera (2000)
Al empezar la semana (2002)
La señorita Zuenig (2004)
Canciones de invierno (2004)
Yo (2006)

Televisió

Un, dos, tres... responda otra vez (1993-1994)
Pepa y Pepe (1995)
Turno de oficio (1995)
Turno de oficio: Diez años después (1996)
Hostal Royal Manzanares (1996-1998)
Don Juan (1997)
El Comisario (1999-2000)
Las amargas lágrimas de Petra von Kant (2001)
Estudio 1 (2001,2006)
Una nueva vida (2002)
Viento del pueblo: Miguel Hernández (2002)
Aquí no hay quien viva (2003)
Una nueva vida (2003)
El dilema (2003)
Hospital Central (2004)
Dentro del paraíso (2005)
Vientos de agua (2006)
700 euros, diario secreto de una call girl (2008)
Futuro: 48 horas (2008)
Acusados (2009)
Piratas (2011)

Teatre

Romeo y Julieta (1999)
La Gaviota (2002)
Historia de una vida (2005)
Siglo XX... que estás en los cielos (2006)
Gatas (2008)
Días de vino y rosas (2009-2010)

Premis i nominacions

Any	Premi	Categoria	Títol	Resultat
1997	Fotogramas de Plata^[5]	Millor actriu de televisió	Hostal Royal Manzanares	Nominada
1999	Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc^[6]	Millor actriu	La fuente amarilla	Guanyadora
	Premi Max Factor^[5]	Rostre més bonic del Cinema Espanyol		Guanyadora
	Festival Cáceres^[5]	Premi San Pancracio (Millor actriu)	La Fuente Amarilla	Guanyadora
2000	Premi AISGE. Cinema Jove (València)^[5]	Premi "Un futuro de cine"		Guanyadora
2000	Premis Goya^[6]	Goya a la millor actriu revelació	La fuente amarilla	Nominada
2005	Premis Unión de Actores y Actrices^[6]	Millor actriu secundària	El Lobo	Nominada
	Premi Rojas^[5]	Millor actriu de teatre	Historia de una vida	Guanyadora
	Premis Goya^[6]	Goya a la millor actriu secundària	El Lobo	Nominada
2006	Premis Unió d'Actors,Espanya^[5]	Millor actriu de teatre	Historia de una vida	Nominada
	Premi Cadena 100^[5]	per part dels seus oients a la trajectòria professional d'interpretació.		Guanyadora
	Festival de Santander^[5]	Premi Homenatge a la trajectòria professional		Guanyadora
	Festival de Màlaga de Cinema Espanyol^[6]	Millor actriu	La dama boba	Guanyadora
2007	Premis Goya^[6]	Goya a la millor actriu	La dama boba	Nominada
2007	Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi, Alacant^[5]	Premi a la trajectòria professional		Guanyadora
2008	Festival de Cinema de Corint (Grècia)^[5]	Millor actriu	Escuchando a Gabriel	Guanyadora
2008	Festival de CineMA de ponferrada^[5]		Una mirada de cine	Guanyadora

Referències

↑ «Biografía de Silvia Abascal» (en castellà). biografias. [Consulta: 04 març2014].
↑ «Silvia Abascal reaparece en los Goya "con ganas de seguir luchando". La actriz estuvo espléndida en la alfombra roja y emotiva sobre el escenario, al entregar el goya al mejor actor de reparto a Lluís Homar». La Vanguardia, 20-02-2012 [Consulta: 3 abril 2021].
↑ Espiño, Isabel «Silvia Abascal: 'De una enfermedad podemos sacar una lección de vida'». El Mundo, 04-06-2013 [Consulta: 3 abril 2021].
↑ «Alejandro Sanz estrena videos del sencillo ‘A que no me dejas’». El Universal, 17-07-2015 [Consulta: 3 abril 2021].
↑ ^5,00 ^5,01 ^5,02 ^5,03 ^5,04 ^5,05 ^5,06 ^5,07 ^5,08 ^5,09 ^5,10 «Pagina web silvia abascal(Currículum)» (en castellà). silviaabascal.com. [Consulta: 4 març 2014].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 ^6,5 «Silvia Abascal-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 4 març 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvia Abascal Estrada

Lloc web oficial (castellà)

[biografias-1] «Biografía de Silvia Abascal» (en castellà). biografias. [Consulta: 04 març2014].

[2] «Silvia Abascal reaparece en los Goya "con ganas de seguir luchando". La actriz estuvo espléndida en la alfombra roja y emotiva sobre el escenario, al entregar el goya al mejor actor de reparto a Lluís Homar». La Vanguardia, 20-02-2012 [Consulta: 3 abril 2021].

[3] Espiño, Isabel «Silvia Abascal: 'De una enfermedad podemos sacar una lección de vida'». El Mundo, 04-06-2013 [Consulta: 3 abril 2021].

[4] «Alejandro Sanz estrena videos del sencillo ‘A que no me dejas’». El Universal, 17-07-2015 [Consulta: 3 abril 2021].

[silviaabascal-5] 5,00 ^5,01 ^5,02 ^5,03 ^5,04 ^5,05 ^5,06 ^5,07 ^5,08 ^5,09 ^5,10 «Pagina web silvia abascal(Currículum)» (en castellà). silviaabascal.com. [Consulta: 4 març 2014].

[imdb-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 ^6,5 «Silvia Abascal-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 4 març 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]