Vés al contingut

Víktor Moskalenko

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Viktor Moskalenko)
Plantilla:Infotaula personaVíktor Moskalenko
Nom originalOdessa, RSS d'Ucraïna
Biografia
Naixement4 desembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Odessa (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Ucraïna
Activitat
Camp de treballEscacs Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica
Espanya (2012, 2012–)
Ucraïna (–2012) Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1982)
Mestre Internacional d'escacs (1988)
Gran Mestre Internacional (1992)
FIDE Senior Trainer (2013) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.591 (2011)<
Identificador FIDE14100100 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1992)
2 cops Campió de Catalunya
Campió d'Ucraïna (1987)
FIDE: 14100100 ChessGames: 15254 365Chess: Viktor_Moskalenko Chess.com: wiktor-moskalenko

Viktor Moskalenko, (nascut el 1960), és un jugador i escriptor d'escacs ucraïnès, que té el títol de Gran Mestre des de 1992, i que representa actualment la Federació Espanyola d'Escacs. Entre 1992 i 1994 fou segon del jugador d'elit Vassili Ivantxuk.

Resideix a Catalunya des de l'any 2000, i ha jugat molts anys al Campionat de Catalunya per equips amb l'Paretana d'Escacs i el Club d'Escacs Terrassa, tot i que el 2009 ho va fer amb l'Escola d'Escacs de Barcelona, equip al qual representa també el 2010. En el curs de la seva carrera d'escacs Moskalenko guanyat nombrosos torneigs internacionals, amb victòries sobre destacats rivals.

A la llista d'Elo de la FIDE de l'abril de 2023, hi tenia un Elo de 2443 punts, cosa que en feia el jugador número 47 (en actiu) de l'estat espanyol.[1] El seu màxim Elo va ser de 2591 punts, a la llista juliol de 2011 (posició 264 al rànquing mundial).[2]

Resultats destacats en competició

[modifica]

El 1987 va guanyar el Campionat d'escacs d'Ucraïna. El 1988 fou segon a Lviv empatat amb Vassili Ivantxuk i Volodímir Malaniuk. El 1992 va guanyar l'Obert de París amb 10 punts d'11 partides i un torneig de categoria VII a Fuerteventura. Ha quedat primer classificat en el Campionat de Catalunya d'escacs en tres ocasions, els anys 2001, 2005[3] i 2007,[4] tot i que la primera vegada el títol fou oficialment per a Antoni Gual, primer català classificat.[5] Fou a més subcampió a l'edició de 2006, rere Josep Anton Lacasa.

El 2002 fou subcampió de l'Obert de Barberà del Vallès, amb 7 punts de 9 i a mig punt del campió colombià Jorge A. Gonzalez Rodriguez,[6] i campió a l'any següent, amb 6½ de 9 empatant amb el segon classificat, el romanès George-Gabriel Grigore.[7] El 2004 guanyà l'Actius de Vallfogona de Balaguer i subcampió de l'Actius de Santa Coloma de Queralt, i fou primer classificat, (per davant d'Oleg Kornéiev) del Circuit Català d'Oberts Internacionals d'Escacs (un guardó basat en els resultats obtinguts en una sèrie de 24 torneigs d'estiu a Catalunya).[8] El 2005, a banda del Campionat absolut de Catalunya, va guanyar el Campionat de Catalunya de partides ràpides i l'Obert de La Pobla de Lillet, i fou subcampió del Torneig Magistral Casino de Barcelona, en el qual empatà al primer lloc amb Vassili Ivantxuk.

El 2008 vencé per segon cop al Circuit Català.[9] El 2009 fou segon a l'Obert de Salou, i guanyà l'Obert de Vallfogona de Balaguer, per davant de l'argentí Fernando Peralta, en un any en què acabà tercer al Circuit Català (el campió fou Omar Almeida).[10] El desembre del mateix any, guanyà el fort VI Obert Internacional Gran Hotel Bali, a Benidorm, amb una puntuació de 8½/11, per davant d'Aleksei Dréiev i de James Plaskett.[11]

El juliol de 2010 guanyà l'Obert Internacional de Torredembarra, i fou segon al XII Torneig Internacional Sant Martí, rere el mexicà José González.[12] El setembre de 2010 fou campió indiscutible de l'Obert de Vallfogona de Balaguer amb 9 punts d'11.[13] El juny de 2011 fou tercer al Memorial Josep Lorente (el campió fou Karen Movsziszian).[14]

El juliol de 2019 fou segon al XIX Obert Internacional d'Olot, mig per sota del campió, Pere Garriga i empatat amb Levan Aroshidze.[15][16] L'agost de 2022 fou segon a la XXXI edició de l'Obert Internacional d'Escacs de La Pobla de Lillet, després del GM Daniel Alsina.[17]

Escriptor d'escacs

[modifica]

Moskalenko ha escrit nombrosos articles teòrics d'escacs. Col·labora habitualment, entre d'altres, amb New In Chess.[18] És autor dels llibres:

  • Moskalenko, Viktor. La defensa francesa. Principat d'Andorra: Esfera, Setembre 2008. ISBN 978-99920-906-9-5. 
  • Moskalenko, Viktor. The Fabulous Budapest Gambit. New In Chess, 2007. ISBN 978-90-5691-224-6. (anglès)
  • Moskalenko, Viktor. Revolutionize Your Chess. New In Chess, 2009. ISBN 978-90-5691-295-6. (anglès)

El 22 de gener de 2010, Moskalenko va presentar, a la seu del Club d'Escacs Petra, a Mallorca, la versió en català del seu llibre sobre el gambit Budapest, titulada "El fabulós gambit de Budapest".[19][20] El volum, la versió catalana del qual és de la filla de l'autor, Lyudmyla Moskalenko, és editat per la Direcció Insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, i és un dels pocs exemples de literatura escaquística de qualitat en català.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Espanya"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 3 setembre 2022].
  2. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Víktor Moskalenko «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 26 febrer 2013].
  3. ↑ «AjedrezND: Rondes i resultats del Campionat de Catalunya absolut 2005». [Consulta: 14 desembre 2009].(castellà)
  4. ↑ «Chess-results: Rondes i resultats del Campionat de Catalunya absolut 2007». [Consulta: 23 novembre 2009]. (castellà)
  5. ↑ «Historial del Campionat de Catalunya d'escacs masculí». Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2009-04-20. [Consulta: 14 desembre 2009].
  6. ↑ «Obert Internacional de Barberà del Vallès any 2002». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. ↑ «Obert de Barberà del Vallès any 2003». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. ↑ «Resultats complets del I Circuit Català». Lloc web de la Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2014-03-20. [Consulta: 20 març 2014].
  9. ↑ «Resultats complets del V Circuit Català». Lloc web de la Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2014-03-20. [Consulta: 20 març 2014].
  10. ↑ «Resultats complets del VI Circuit Català». Lloc web de la Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2014-03-20. [Consulta: 20 març 2014].
  11. ↑ «Quadre de resultats del VI Torneig Obert Gran Hotel Bali, 2009». chess-results.com, 08-12-2009. [Consulta: 4 setembre 2010].
  12. ↑ «Quadre de resultats del XII Torneig Internacional del Club d'Escacs Sant Martí, 2010». chess-results.com, 21-07-2010. [Consulta: 15 octubre 2013].
  13. ↑ «Resum resultats XVIII Obert». chess-results.com. [Consulta: 29 gener 2016].
  14. ↑ «Resultats i classificació II Memorial Josep Lorente». chess-results.com. [Consulta: 19 agost 2015].
  15. ↑ «Chess-Results Server Chess-results.com - XX Open Internacional Escacs Ciutat Olot (222994)». [Consulta: 4 març 2020].
  16. ↑ «Pere Garriga guanya un reeixit XX Ciutat d'Olot». Club Escacs Olot, 28-07-2019 [Consulta: 29 desembre 2021].
  17. ↑ Cuberes i Martí, Lluís «El Gran Mestre Daniel Alsina guanya l'Obert de la Pobla». Regió 7, 12-08-2022 [Consulta: 3 setembre 2022].
  18. ↑ «Articles de Moskalenko a New In Chess». Arxivat de l'original el 2008-10-11. [Consulta: 14 desembre 2009].
  19. ↑ Notícia al lloc web del Consell de Mallorca
  20. ↑ Nota de Moskalenko a AjedrezND


Títols
Precedit per:
Volodímir Malaniuk 		Campió d'Ucraïna
1987 		Succeït per:
Valeri Neverov
Precedit per:
Manel Granados 		Campió de Catalunya
2005 		Succeït per:
Josep Anton Lacasa
Precedit per:
Josep Anton Lacasa 		Campió de Catalunya
2007 		Succeït per:
Jordi Magem
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Víktor_Moskalenko&oldid=34146070»