Vil·la Remei
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Casa  | ||||||
| Arquitecte | Juli Batllevell | ||||||
| Construcció | 1911 | ||||||
| Construcció | 1911 | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Sitges (Garraf) | ||||||
| Localització | Av. Artur Carbonell, 25. Sitges (Garraf) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 11967 | ||||||
| |||||||
La Vil·la Remei és una obra del municipi de Sitges (Garraf) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Edifici entre mitgeres de planta irregular amb un petit jardí situat a la part esquerra, des d'on s'accedeix a l'habitatge. Consta de planta baixa i un pis. A la façana que dona a la carretera hi ha, a la part inferior, dues obertures d'arc de mig punt amb ampit convex i protegides per una reixa. Al primer pis, un balcó ocupa tota la façana. Té baranes de ferro i tres obertures rectangulars. Sota el balcó s'estén una imposta amb decoració floral. L'edifici es corona amb una cornisa sostinguda per cartel·les i una barana d'obra amb obertures circulars. La coberta és plana i forma un terrat, d'on ressurt una petita torratxa.[1]
La façana és arrebossada imitant encoixinat pla.[1]
Història
[modifica]Segons consta a l'Arxiu Històric de Sitges, el 14 de març de 1911, Joan Bassa i Careny va demanar permís per edificar una casa al terreny de la seva propietat situat a la carretera de Barcelona - Santa Creu de Calafell. L'Ajuntament va aprovar el projecte el 16 de març del mateix any i un temps més tard, el 22 de juny, va donar-hi el vistiplau el "Cos Nacional d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la província de Barcelona".[1]
El projecte original que constava de planta i pis amb balcó de dues obertures, es va ampliar en portar a terme l'obra, i va passar a ser de planta i pis amb balcó de tres obertures, sense modificar la decoració.[1]
En l'actualitat l'edifici ha perdut la seva funció d'habitatge i s'utilitza com a botiga d'antiguitats.[1]
Referències
[modifica]