Vila fortificada d'Argelers
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Vila closa ![]() | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Romànic | |||
Altitud | 18,51 m ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Argelers (Rosselló) ![]() | |||
Localització | Argelers de la Marenda | |||
| ||||
La Vila fortificada d'Agelers és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic del segle xii de la vila d'Argelers de la Marenda, a la comarca del Rosselló, Catalunya Nord.
Envoltava la totalitat de la vila medievak,[1] dalt d'un turonet enmig de la plana on es troba la vila.
Història
[modifica]
La vila d'Argelers està documentada des del segle IX: el 879 (Carta venditionis quam fecit Bella femina, Mironi, comiti, super villa de Argelariis), en el primer document que parla del comte Miró, germà de Guifré el Pilós, actuant com a comte de Rosselló, 897 i 920. Des d'aleshores, la vila d'Argelers fou sempre de domini comtal, pel seu interès estratègic en el domini dels passos de la Serra de l'Albera. El senyors d'Argelers consten com a castlans sota domini del comte de Rosselló. N'és un exemple Arnau Gausfred, germà del comte, el 1074, i els esments del segle xii, com Arnau Mir, Cabot d'Elna i Arnau de la Torre. El 1298 un fet rellevant tingué lloc a Argelers: el tractat de pau entre Jaume II de Mallorca i Jaume el Just de Catalunya i Aragó.
Característiques
[modifica]

La vila fortificada d'Argelers s'estenia al nord de l'església de Santa Maria del Prat, l'església parroquial d'Argelers de la Marenda. De planta pràcticament pentagonal, estava articulada a partir d'un carrer central, que coincidia perfectament amb el traçat del camí de Cotlliure a Perpinyà, de 240 metres de llargària. Cinc carrers laterals confluïen en aquest carrer central. L'amplada màxima de la vila arribava als 300 metres, i disposava, almenys, de tres portes i diferents bestorres tot al llarg del perímetre del recinte. El 1292 se n'esmenten tres portes: la del Batlle, la d'Elna i la de Santa Maria. Els documents antics parlen de la vila vella a ponent del carrer que fa d'eix, anomenat més tard l'Arpa, i de la vila d'avall, també anomenada el Marrasquer, a llevant. A la vila vella hi devia haver el castell, però no n'ha quedat cap vestigi.
Les cases actuals amaguen bona part del recinte medieval, que es pot reconèixer en alguns trams i permeten datar-lo al segle xiii. Els llenços de mur són fets amb còdols, mentre que a les torres, a les espitlleres i en els angles hi ha carreus ben tallats, de granit.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «7 - Argelers de la Marenda». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Argelers». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Ponsich, Pere; Bolòs i Masclans, Jordi. «Argelers: Vila fortificada d'Argelers». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
Referències
[modifica]- ↑ «La vila fortificada d'Argelers de la Marenda en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2016-04-03. [Consulta: 21 març 2016].