Sant Esteve de Vila-setrú
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura barroca arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manlleu (Osona) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 23028 | |||
Sant Esteve de Vila-setrú (també escrit Vilacetrú) és una església situada a la finca d'El Poquí de Manlleu (Osona), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Descripció
[modifica]És una església de nau única amb creuer i sense absis. Al presbiteri hi ha dues finestres rectangulars. La façana, orientada a ponent, s'obre a través d'un portal en forma de timpà (amb una petxina al mig) sostingut per dues columnes adossades al mur.[1]
Al damunt hi ha un òcul gairebé cònic. El capcer presenta una forma sinuosa a la zona central. Al nord-est hi ha un campanar de torre adossat al temple i amb obertures semicirculars a la part superior, cobert a quatre vessants. La capella està envoltada per un mur que tanca el jardí.[1]
Història
[modifica]Situada al nord-est de la població, a prop dels antics masos de Corcó i de Vila-setrú, que li ha donat el nom,[2] en unes excavacions del 1993 aparegueren unes restes de murs irregulars d'època preromànica.[1][a]
Ja en època romànica, es construí l'església de la que deriva l'actual,[b] consagrada el 906.[1] Inicialment vinculada al monestir de Santa Maria de Manlleu, entre els anys 1025 i 1050 va adquirir la categoria de parròquia independent, per a tornar a dependre de Santa Maria entre els anys 1332 i 1361, administrada per un sacerdot del prior de la canònica agustiniana.[1] Actualment continua com a sufragània de Santa Maria.[2]
Del segle xvi hi ha restes d'un possible cimbori al centre de la nau. Al segle xvii es construiren dues capelles laterals a cada costat i es pavimentà l'església. A l'interior es va documentar una sepultura de grans dimensions amb 5 individus enterrats.[1]
Després de la Guerra Civil espanyola, s'instal·là la coberta de teules i una nova estructura annexa, formada per l'absis actual i la sagristia, així com el campanar, reconstruït[1] després que el 1867 un llamp destruís l'antic.[3]
Notes
[modifica]- ↑ També van aparèixer forats de pal a l'interior de l'edifici actual, així com enterraments antropomorfs a l'interior i a l'exterior (excavats a la roca).[1]
- ↑ Constava d'una sola nau de 18 m de llarg per 7 m, i els murs eren de còdols de riu lligats amb morter de calç. A la teulada de la nau original es va documentar la coberta de lloses de pissarra, conservada sota una coberta de teules.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Sant Esteve de Vila-setrú». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Vilacetrú». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Torrent, Domingo. Manlleu, croquis para su historia (en castellà). Vic: Imprenta y Librería de Ramon Anglada, 1893, p. 229.