Vilaclara (Palau del Vidre)
Aparença
Tipus | veïnat | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | França | |||
Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
Regió | Occitània | |||
Departament | Pirineus Orientals | |||
Districte | districte de Ceret | |||
Cantó | cantó d'Argelers | |||
Comuna | Palau del Vidre | |||
Geografia | ||||
Altitud | 29,8 m | |||
Vilaclara és un veïnat del terme comunal de Palau del Vidre, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Està situat en el sector sud-oest[1] del terme comunal al qual pertany, a cosa d'1 quilòmetre i mig al sud-oest del poble de Palau del Vidre.
Conté l'església de Sant Pere de Vilaclara i el Castell de Vilaclara, del qual era capella l'església de Sant Pere.
En una paret de vinya de Vilaclara fou trobat un fragment[2] de ceràmica de pedra serpentina del neolític.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «111 - Palau del Vidre». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Palau del Vidre». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Rébé, Isabelle; Marichal, Rémy. «La pierre ollaire en Roussillon : état des decouvertes». A: Roches ornées, roches dressées: Aux sources des arts et des mythes. Les hommes et leur terre en Prénées de l'est. Actes du colloque en hommage à Jean Abélanet. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan et Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005 (Collection Éstudes). ISBN 978-2-914518-61-1.
Referències
[modifica]- ↑ «Vilaclara en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2016-04-08. [Consulta: 28 març 2016].
- ↑ Rebé i Marichal, 2005.