Vilarnau (Canet de Rosselló)
Vilarnau | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Castell desaparegut | |||
Primera menció escrita | 914 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Romànic | |||
Altitud | 16,6 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Canet de Rosselló i Perpinyà (Catalunya del Nord) | |||
Localització | Vilarnau | |||
| ||||
Vilarnau va ser un lloc situat en l'actual municipi de Canet de Rosselló, a la comarca del Rosselló, (Catalunya Nord). Està situat a l'extrem de ponent del terme, al límit amb el terme comunal de Perpinyà. És al sud[1] de la Vinyassa i a l'est de la partida del Contorn, del terme perpinyanès, al nord-oest del Mas d'en Duran.
El lloc és esmentat en documentació medieval, i en algunes ruïnes excavades modernament. Durant un període, pertangué al vescomtat de Canet.
Hi consta la parròquia de Sant Cristau de Vilarnau, desapareguda.
També es registra en aquest lloc el castell de Vilarnau de Dalt, o Sobirà, citat els anys 1322 i 1375, que pertanyia a la família Vilarnau, vassalls dels Canet.
El lloc de Vilarnau d'Avall és esmentat el 1359. A mitjans del segle xiii es documenta el castell de Vilarnau d'Avall, que va ser aportat en dot [2] per Sibil·la, filla de Simó de Villalonga, en casar-se amb Jaume I de Vallgornera (els Vallgornera era un llinatge procedent del poble empordanès del mateix nom). El matrimoni posseïa el senyoriu de Vilarnau d'Avall, que successivament recaigué en l'hereu de Sibil·la i Simó (mort vers el 1271), Jaume de Vallgornera i de Blanes, succeït per Jaume de Vallgornera i de Sort i aquest per Joan de Vallgornera (mort cap al 1503), les possessions del qual foren confiscades pels francesos el 1464.
Bibliografia
[modifica]- Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 640. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- Catafau, Aymat; Coupeau, Carine; Passarrius, Olivier «Vilarnau, un village medieval déserté de la Plaine du Roussillon: premières données archéologiques et historiques». Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Amis du Vieux Canet [Canet-en-Roussillon], tome XV - Hommage a C. Claustres, 1997, pàg. 149-167.
- Passarrius, Olivier; Donat, Richard; Catafau, Aymat (dirs.). Vilarnau: un village du Moyen Âge en Roussillon. Perpinyà: Trabucaire, 2008, p. 516 (Archéologie départementale). ISBN 9782849740644.
- Passarrius, Olivier. Vilarnau. Étude archéologique d'un village et d'un cimetière paroissial en Roussillon (IXe-XVe s.), Thèse de doctorat de nouveau régime. Tours: Université François Rabelais, 2006, p. 913.
- Passarrius, Olivier. «Le rôle de l'église dans la structuration du noyau villageois de Vilarnau d'Amont». A: L'Eglise au village. Lieux, formes et enjeux des pratiques religieuses. Toulouse: Privat, 2006, p. 41-68 (Cahiers de Fanjeaux, Collection d'Histoire religieuse du Languedoc au Moyen Âge, 40). Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Ponsich, Pere. «Esglésies del Rosselló anteriors als 1300: Canet de Rosselló». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
Referències
[modifica]- ↑ «Lloc on es troba Vilarnau, en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2016-08-04. [Consulta: 20 juny 2016].
- ↑ Capeille 1914.