Vilartolí
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | |||
| Comarca | Alt Empordà | |||
| Municipi | Sant Climent Sescebes | |||
| Població humana | ||||
| Població | 35 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 143 m | |||
| Codi INE | 17158000500 | |||
| Codi IDESCAT | 1715820005600 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 20249 | |||
Vilartolí és un nucli de població al terme municipal de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà). És a 1 km al nord del nucli de Sant Climent Sescebes, a la dreta de la riera de l'Anyet, sobre la qual hi ha les restes d'un pont medieval, i actualment hi ha una passera. El veïnat es considera un monument del municipi i està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Està format per un conjunt de masos aïllats i escampats, sense formar un nucli agrupat. Es tracta de masos de grans dimensions formats per diversos cossos adossats, que els confereixen plantes força irregulars. Aquests volums presenten cobertes d'un i dos vessants de teula, i estan distribuïdes en planat baixa, pis i golfes, o bé dues plantes superiors. Les obertures són rectangulars o d'arc rebaixat, en general bastides en pedra, tot i que també n'hi ha d'emmarcades en maons. Algunes masies tenen obertures emmarcades amb carreus de pedra i algun portal de mig punt adovellat. Un dels elements més destacables d'aquestes construccions són els porxos formats per arcades de mig punt i rebaixades, coberts per voltes de canó o bé rebaixades. Aquests cossos estan coberts amb terrassa al nivell del primer pis.[1]
Les construccions són bastides en pedra desbastada i sense treballar, lligades amb abundant morter de calç. Les refeccions són fetes en maons.[1]
El lloc té ocupació des de la prehistòria. Els elements arquitectònics de més rellevància són l'antic pont medieval i les diferents masies i cases construïdes a l'època moderna.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Veïnat de Vilartolí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].