Vés al contingut

Villa Giacomina

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Villa Giacomina
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 30′ 02″ N, 0° 14′ 48″ O / 38.5005141°N,0.246691°O / 38.5005141; -0.246691

La Villa Giacomina és un palauet rural que constitueix un dels casos més destacats i alhora un dels més tardans de l'arquitectura d'estil historicista de la província d'Alacant. Es troba a 1 km al sud-oest de la Vila Joiosa. L'edifici posseeix una rica decoració arquitectònica relacionada amb la maçoneria, i va estar vinculat amb episodis clau de la història recent, com el trasllat de part de l'Hospital de guerra Suec-Noruec d'Alcoi a la Vila Joiosa o l'ocupació militar per la 133a Divisió blindada Littorio després de la Guerra Civil espanyola.[1]

Actualment es desenvolupa un projecte de recerca i recuperació promogut per l'Ajuntament de la Vila Joiosa i el Grup de Recerca en Restauració Arquitectònica (GIRA) de la Universitat d'Alacant.

Història

[modifica]

Es va acabar de construir en 1920 en el turó costaner de la Malladeta, pel metge Alfonso Esquerdo,[2] en part dels terrenys adquirits a la fi de la dècada de 1870 pel seu oncle, el psiquiatre i cap del Partit Republicà espanyol Josep Maria Esquerdo, per construir el Sanatori Psiquiàtric Dr. Esquerdo (que es va alçar a la immediata platja del Paradís) i una torre-estudi d'estil neomedieval que encara existeix sobre el cim del turó en el qual es alçar la Villa Giacomina.[3] Alfonso Esquerdo era natural de la Vila Joiosa, emigrat a l'Argentina. En aquest país, Alfonso Esquerdo es va casar amb Giacomina Bellami, que va donar nom a l'edifici. Van ocupar el palauet fins a 1922, quan va morir Esquerdo.[4]

Al final de la Guerra Civil va residir ací el Dr. Basts,[5] traumatòleg cap de l'Hospital Suec-Noruec d'Alcoi, traslladat en part a la Vila Joiosa després dels bombardejos de l'aviació italiana a aquesta ciutat.[6]

Després de la guerra la va ocupar la Divisió italiana Littorio, que va provocar els primers danys a l'edifici.

Arquitectura

[modifica]

És d'un tardà estil historicista, més propi de les últimes dècades del s. XIX o començaments del XX. La façana oest imita els palaus andalusins i tenia una estrela de David en cada finestra, una simbologia de la religió jueva. La façana oposada, que és la principal, i l'arquería del pati imiten el gòtic flamíger, amb línies i contralíneas corbes, arcs conopials i elements de decoració arquitectònica característics d'aquest estil. La mescla de les tres religions del Llibre (islàmica, cristiana, jueva), les rajoles blanques i negres tipus escacs de l'entrada principal i altres detalls arquitectònics s'han posat en relació amb la maçoneria. Hi ha evidències documentals que tant la família de Giacomina Bellami com el mateix Alfonso pertanyien a ella. La casa s'articula al voltant d'un únic pati amb un aljub central envoltat de l'esmentada galeria perimetral amb arquería gòtica, excepte l'ala oest que reprodueix, tant a l'exterior com a l'interior, les grans portes amb frisos de atauric policromat dels palaus islàmics andalusos.[1][3][4]

Actualment l'edifici es troba parcialment en ruïnes, i l'Ajuntament de la Vila Joiosa treballa amb la Universitat d'Alacant en la seua recerca de cara a una futura rehabilitació.

Entorn

[modifica]

El palauet està circumdat per una gran esplanada delimitada per un mur emmerletat que serveix de mirador i que reforça el seu caràcter neomedieval.

Al cim del turó es troba una torre construïda a la fi del s. XIX pel Dr. Josep Maria Esquerdo per utilitzar-la com a biblioteca i estudi privat. Al voltant de la torre es troben les ruïnes del santuari de la Malladeta,[7] un jaciment iber i romà creat cap a 350 a.C. i abandonat cap a 75 d.C. Cinc campanyes d'excavació (2005-2009) han tret a la llum un complex religiós, probablement dedicat a la Deessa Mare, construït a mitjan s. IV a. C. i amb dues grans reformes cap a 100 a. C. i 25 a. C.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 López, Raquel «Rescate de un palacete olvidado.» (16 de febrer de 2014). Diario Información. Consultat el 7 de gener de 2015.
  2. «Villajoyosa inicia los trabajos previos a la recuperación de la Villa Giacomina de La Malladeta.» (15 de febrer de 2014) elperiodic.com. Consultat el 7 de gener de 2015.
  3. 3,0 3,1 Llorca Baus, Carlos (1984): José María Esquerdo: el gran desconocido, Ayuntamiento de Villajoyosa, pàg. 61 y ss.
  4. 4,0 4,1 Sánchez Ramis, Vicenta (2007): "Chalet de la Mallaeta", en El tiempo que se fue, ed. del autor, Villajoyosa, pp. 257-259.
  5. Zafra Vidal, José Miguel "Villajoyosa en 1939-1940". Article al bloc de la Universitat d'Alacant sobre la sessió plenària de 9 de gener de 1939 de l'Ajuntament de la Vila Joiosa, en la qual s'acorda donar facilitats al Dr. Bastos per a la seva instal·lació a la ciutat.
  6. El viaje del jefe de quirófanos del Hospital Sueco-Noruego de Alcoy a Villa Giacomina Andrea Vicente (15 de gener de 2015) Diario digital La Marina Plaza
  7. Rouillard, Pierre; Espinosa, Antonio y Moratalla, Jesús (2014): Villajoyosa Antique (Alicante, Espagne). Territoire et Topographie. le sanctuaire de la Malladeta, Collection de la Casa de Velázquez, 141, Casa de Velázquez, Madrid.