Villa Gloria (Cadaqués)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | Lanfranco Bombelli Tiravanti Peter G. Harnden | |||
| Construcció | 1959 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Darreres tendències | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cadaqués (Alt Empordà) | |||
| Localització | C. Sant Pere, 5-7 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 38326 | |||
Villa Gloria és una casa del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Situada dins del nucli urbà de la població de Cadaqués, al tram central del carrer des Pianc, vora la riba des Poal.[1]
Edifici unifamiliar entre mitgeres de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats amb les cobertes a dues vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. L'edifici principal presenta una gran terrassa al nivell del primer pis i la resta d'obertures són rectangulars, la porta d'accés amb llinda de lloses de pissarra disposades a sardinell. Al costat, la porta del garatge ha estat reformada. Per accedir a la porta hi ha unes escales exteriors de lloses de pissarra, ja que la zona presenta un gran desnivell i la construcció es troba assentada damunt la roca. El cos adossat està retirat de la línia de façana i presenta una construcció força més senzilla. De l'interior destaquen les voltes rebaixades de la planta baixa i els sostres embigats dels pisos superiors. Destaca també la distribució de la sala-menjador de la primera planta, mig nivell més amunt que la resta. Alguns dels mobles són d'obra.[1]
L'edifici principal està bastit amb pedra llicorella de la zona completament emblanquinada, mentre que el cos secundari està arrebossat i pintat també de blanc.[1]
Història
[modifica]A partir dels anys 50, Cadaqués es va convertir en un centre cultural important, on es reunien personatges de la burgesia catalana i artistes internacionals de ressò. Aquests fets, juntament amb l'increment de turisme, varen comportar la construcció de noves cases d'estiueig i la reforma de les antigues introduint variacions lligades a les darreres tendències arquitectòniques, encara que conservant, globalment, l'estil arquitectònic tradicional.[1] El 1959 la casa va ser reformada pels arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli.[1]
Referències
[modifica]