Vés al contingut

Villaverde (Madrid)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaVillaverde
Imatge
Tipusdistricte de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 21′ N, 3° 43′ O / 40.35°N,3.71°O / 40.35; -3.71
EstatEspanya
Comunitat autònomaComunitat de Madrid
MunicipiMadrid Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població149.003 (2018) Modifica el valor a Wikidata (7.380,92 hab./km²)
Geografia
Superfície20,187585876897 km² Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuJunta Municipal del Districte de Villaverde Modifica el valor a Wikidata
• Regidor president Modifica el valor a WikidataGuillermo Zapata Romero (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Ubicació de Villaverde.
Edifici a San Cristóbal.

Villaverde és el districte municipal situat en l'extrem sud del municipi de Madrid. Anteriorment havia estat un municipi independent, l'últim a ser absorbit per Madrid, el 31 de juliol de 1954. Té 29,9 kilòmetres quadrats i 126.802 habitants.

Dades geogràfiques

[modifica]

El districte de Villaverde limita a l'oest amb el terme municipal de Leganés, al sud amb el de Getafe, a l'est amb el districte de Vila de Vallecas a través del límit del riu Manzanares, i al nord amb el districte de Usera, separant-se d'aquest a través de l'autovia de circumval·lació de Madrid M-40. La seva altitud mitjana oscil·la entre els 603 m de la Ciudad de los Ángeles i els 596 m de Villaverde Alto.

La superfície del districte és de 2.028,65 ha. No obstant això, anteriorment a l'annexió per part de Madrid, el municipi de Villaverde abastava, a més de l'actual districte, la major part de l'actual districte d'Usera i una petita part del de Vallecas.

Al segle xvii les terres dependents de Villaverde incloïen fins i tot la devesa de l'Arganzuela (a l'altre costat del *Manzanares). En 1954, just abans de l'absorció per part de Madrid, els límits de Villaverde eren: per l'oest amb els termes municipals de Leganés i Carabanchel, pel sud amb Getafe, a l'est amb el municipi de Vallecas (situant-se el límit passat el riu Manzanares) fins al rierol Abroñigal i al nord amb el municipi de Madrid.

Divisió administrativa

[modifica]

El districte de Villaverde està dividit (2006) en diferents barris:

Població i demografia

[modifica]

La població, segons el cens de 2001, és de 126.802 habitants repartits per barris:

Distribució de la població de Villaverde entre els barris per edats (cens 2001)
Barri Total 0 - 4 5 - 9 10 - 14 15 - 19 20 - 24 25 - 29 30 - 34 35 - 39 40 - 44 45 - 49 50 - 54 55 - 59 60 - 64 65 - 69 70 - 74 75 - 79 80 - 84 85 - 89 90 - 94 95 - 99 100 i més
San Andrés 40.371 1.922 1.780 2.050 2.251 2.948 3.850 3.730 3.573 2.919 1.962 1.844 2.198 2.134 2.547 2.079 1.344 728 349 130 28 5
San Cristóbal 13.615 695 603 601 660 800 1.116 1.216 1.360 926 570 432 448 650 1.162 1.150 759 297 109 55 6 0
Butarque 7.432 510 393 458 545 761 747 694 594 478 471 454 385 278 243 187 128 70 26 6 4 0
Los Rosales (Esp, V. B) 32.382 1.982 1.565 1.450 1.604 2.422 3.074 3.616 3.472 2.274 1.691 1.683 1.777 1.507 1.561 1.206 829 375 217 61 15 1
Los Ángeles 33.002 1.168 1.199 1.369 1.653 2.515 3.058 2.549 2.415 2.230 1.753 1.776 2.118 2.264 2.778 1.909 1.177 592 329 123 25 2

Avui dia compta amb una taxa d'immigrants del 20%, més alta que la resta de la capital. Sant Cristóbal és el barri de Madrid amb més immigrants (40%). Los Angeles és el barri que menys immigrants té del districte: un 14%.

Història de Villaverde

[modifica]
Parc de Ciudad de los Ángeles.

Orígens de Villaverde

[modifica]

Els orígens de Villaverde es remunten a la conquesta de Madrid per part d'Alfons VI de Castella en 1085 amb l'ajuda de membres de l'Orde de Santiago. Com a agraïment, segons la tradició, el rei donà terres properes al gual del Manzanares en direcció Vallecas a cavallers d'aquesta ordre. En aquestes terres, es va formar el nucli de població denominat Gual de Santiago el Verde a la rodalia d'una almunia o casa de llaurar d'origen àrab, amb jardí, sínia i horta, denominada La Algarrada (lloc de celebració de les Santiago el Verde).

A causa de causes incertes (encara que és probable que fora per l'excessiva humitat de la zona, o per les contínues crescudes del riu Manzanares) el poblat es va traslladar a l'emplaçament actual de Villaverde, situat entre els rierols Butarque i Malvecino.

En el Fur atorgat a Madrid en 1222 per Ferran III el Sant apareix per primera vegada Villaverde com un dels sexmos o departaments rurals dependents de la vila de Madrid. El sexmo de Villaverde incloïa les viles de Villaverde, Getafe, Fuenlabrada, Torrejón de la Calzada, Casarrubuelos, Humanejos i Perales.

Entre 1413 i 1414 les poblacions de Santiago el Verde i La Algarrada apareixen com despoblades i figura com a existent el poble de Villaverde. Propers al poble es trobaven les ermites de Santiago el Verd (posteriorment traslladada a l'ermita d'Atocha pel cavaller Gracián Ramírez) i la Magdalena.

Villaverde al segle xvi

[modifica]

Ja al segle xvi, segons les relacions de Felip II, Villaverde era un llogaret propietat de Felip II i que depenia jurisdiccionalment de Madrid, judicialment de la Chancillería de Valladolid i eclesiàsticament de l'Arquebistay de Toledo. El Concejo de Villaverde estava governat per dos alcaldes, dos regidors i un sexmero. Aquest romania en el càrrec un any i era escollit el dia de Sant Blai.

En aquella època el poble tenia 250 veïns (sense comptar dones i fills), dedicats la majoria a l'agricultura. Constava d'una parròquia (l'actual parròquia de San Andrés de Villaverde), però no posseïa hospitals, convents o altres edificis importants. Existien dos graners (un d'ells real), tres tendes, una taverna, una fonda i una posada. La meitat del terme de Villaverde estava dedicat al cultiu de secà, encara que existien algunes hortes de regadiu amb aigua subministrada per sínies des del rierol Butarque.

Villaverde als segles xviii i xix

[modifica]

Al segle xviii Villaverde va començar a ser lloc de pas de la Cort en els seus viatges a Aranjuez. Això va motivar un auge econòmic en el petit llogaret, fent que passés de 204 cases (la majoria d'un pis) a la fi del segle xviii a 400 cases el 1849 (segons el diccionari general de Pascual Madoz). Així mateix, afavorida per la composició argilenca del terreny, va florir la indústria de la teula, convertint-se Villaverde en la major població productora de teules per a Madrid, i la que les proporcionava de major qualitat.

A mitjan segle xix existien al terme de Villaverde dos paradors en el Camí ral (antiga carretera d'Andalusia i Aranjuez), algunes cases de criança de toros de lídia, quatre fàbriques de forn de teula i dos molins fariners. Tenia una població de 876 habitants el 1849.

En la segona meitat del segle xix el ferrocarril canvià la fisonomia i economia del municipi. En 1848 es va inaugurar la línia Madrid - Aranjuez (posterior línia Madrid-Alacant), que travessava Villaverde. Per això es van començar a instal·lar, al costat de les vies fèrries, indústries auxiliars.

Així mateix, la indústria ceràmica va continuar prosperant, establint-se la fàbrica de Cerámicas La Nora als terrenys on en l'actualitat s'aixeca el barri de Sant Cristóbal dels Àngels. En aquesta època, Villaverde forma part del partit judicial de Getafe.

Govern i Administració

[modifica]

Tabla del govern de Villaverde

Govern del Districte de Villaverde
Càrrec Any Villaverde
Regidor 1979 Francisco Contreras (PSOE)
Regidor 1983 Dolores García Hierro (PSOE)
Regidor 1989 (CDS)
Concejal 1991 Miguel Ángel Araujo (PP)
Regidor 1995 Fernando Martínez Vidal (PP)
Regidor 1997 Nieves Sáez de Adana Oliver (PP)
Regidor 2003 Carlos Izquierdo Torres (PP)
Regidor 2007 Joaquín Martínez (PP)

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villaverde (Madrid)


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Villaverde_(Madrid)&oldid=32932235»