Vés al contingut

Vimara d'Astúries

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVimara d'Astúries
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Astúries (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort767 Modifica el valor a Wikidata
Cangues d'Onís (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons I d'Astúries Modifica el valor a Wikidata  i Ermessenda Modifica el valor a Wikidata
GermansFruela I d'Astúries
Mauregat d'Astúries
Adossenda Modifica el valor a Wikidata

Vimara o Vimarà (Astúries, s. VIIICangues d'Onís, 767)[1] fou un infant d'Astúries.

Orígens familiars

[modifica]

Va ser fill d'Alfons I d'Astúries i de la seva muller Ermessenda. Fou germà del rei Fruela I i d'Adossenda i germanastre de Mauregat.[2]

Assassinat

[modifica]

No es coneix res de la seva vida tret del seu assassinat a mans del seu germà a Cangues d'Onís el 767.[1] D'acord amb les cròniques, el motiu de l'assassinat hauria estat a causa l'augment de simpaties de l'infant i la possibilitat que aquest li disputés el tron al monarca. Tanmateix, el fratricidi va tenir conseqüències per a Fruela, perquè els seus propis parents es van rebel·lar contra ell i el van assassinar l'any següent per venjança de la mort de Vimara.[3][4]

Descendència

[modifica]

Vimara va tenir un fill, Beremund, que hom ha identificat com a Beremund I el Diaca, que va regnar més tard. Abans del regicidi, Fruela el va adoptar com a reparació de l'assassinat del seu germà.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Salazar y Acha, Jaime de. «Vimarano» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 16 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 Floriano, Antonio C. «Cronología y genealogía de los Reyes de Asturias». Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras. Universitat d'Oviedo, vol. 6, 1956, pàg. 259. ISSN: 0570-7218.
  3. Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas. Madrid: Antonio Marín, 1761, p. 50. 
  4. Menéndez Pidal, Ramón. Primera Crónica General: Estoria de España que mandó componer Alfonso el Sabio y se continuaba bajo Sancho IV en 1289. Madrid: Bailly-Bailliére e hijos editores, 1906, p. 343.