Vinca difformis
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Gentianales |
Família | Apocynaceae |
Tribu | Vinceae |
Gènere | Vinca |
Espècie | Vinca difformis Pourr. |
El blavet (Vinca difformis)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Vinca dins la família de les apocinàcies (Apocynaceae).[2]
Addicionalment pot rebre els noms de donzella, flor de la salpassa, flor de Pasqua, flor del sol post, floreta de la salpassa, floreta de Pasqua, gesmil bord, gessamins d'ase, herba de primavera, herba donzella, pervinca, pruenga, vareta de la salpassa, vinca, vincapervinca, viola de bruixa i violeta borda. També s'han recollit les variants lingüístiques blincapervincla, brincaperbrinca, flor de la serpassa, floreta de la serpassa, gesamins d'ase, proenga, prohanga, vareta de la serpassa, vinca-pervincla, vincaperblinca, vincapervincla i vincla-pervincla.[1]
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia, les fulles són senceres, peciolades, entre ovades i lanceolades, glabres o amb els marges ciliats i disposades de manera oposada. Les tiges poder atènyer els 30 cm. Les flors són pedicelades, la corol·la és gamopètala i té un tub d'entre 12 i 18 mm, amb un limb d'entre 30 i 70 mm de diàmetre format per lòbuls de color blavós.[3]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1788 al tercer volum de la revista Histoire et Mémoires de l'Academie Royale des Sciences, Inscriptions et Belles Lettres de Toulouse pel botànic francès Pierre André Pourret (1754-1818).[4][5]
Subespècies
[modifica]Dins d'aquesta espècie es reconeixen les dues subespècies següents :[2]
- Vinca difformis subsp. difformis
- Vinca difformis subsp. sardoa Stearn — És endèmica de Sandenya.[3]
Sinònims
[modifica]El següent nom científic és un sinònim homotípic de Vinca difformis:[2]
- Vinca major subsp. difformis (Pourr.) M.Laínz
Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Vinca difformis subsp. difformis:[6]
- Pervinca media (Hoffmanns. & Link) Caruel
- Pervinca sicula Raf.
- Vinca acutiflora Bertol.
- Vinca difformis var. dubia (Batt.) Maire
- Vinca major Brot.
- Vinca media Hoffmanns. & Link
- Vinca media var. acutiflora (Bertol.) Nyman
- Vinca media var. dubia Batt.
- Vinca minor subsp. media (Hoffmanns. & Link) Bonnier & Layens
- Vinca obtusiflora Pau
El següent nom científic és un sinònim homotípic de Vinca difformis subsp. sardoa:[7]
- Vinca sardoa (Stearn) Pignatti
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Vinca difformis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 16 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Vinca difformis Pourr.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 16 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Tutin et alii, 1976, p. 69.
- ↑ «inca difformis Pourr.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Pourret, 1788, p. 333.
- ↑ «Vinca difformis subsp. difformis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «Vinca difformis subsp. sardoa Stearn» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 18 juliol 2024].
Bibliografia
[modifica]- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 3. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08489 X.
- Pourret, Pierre André «Extrait de la Chloris Narbonensis, renfermée dans la relation d'un voyage fait depuis Narbonne jusqu'au Montserrat, par les Pyrénées» (en francès i llatí). Histoire et Mémoires de l'Academie Royale des Sciences, Inscriptions et Belles Lettres de Toulouse [Tolosa de Llenguadoc], vol. III, 1788, pàg. 297-334.
|volum=vol. 2