Vincent Delerm
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 agost 1976  (48 anys)Évreux (França) |
| Nacionalitat | Francesa |
| Formació | Universitat de Rouen |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, dramaturg |
| Activitat | 1998 - present |
| Gènere | pop, cançó francesa |
| Instrument | veu, piano |
| Segell discogràfic | Tôt ou tard |
| Família | |
| Pares | Philippe Delerm i Martine Delerm |
| Premis | |
| |
| Lloc web | totoutard.com… |
       
 | |
Vincent Delerm (Évreux, 31 d'agost de 1976) és un cantant, compositor i dramaturg francés.
Biografia i carrera artística
[modifica]Vincent Delerm va nàixer a Évreux, al departament francés d'Eure, a la regió d'Alta Normandia, i va créixer a la localitat veïna de Beaumont-le-Roger. Els seus pares són Philippe Delerm, escriptor, i Martine Delerm, escriptora i il·lustradora de llibres infantils.[1] Va estudiar lletres modernes a la Universitat de Rouen, on va redactar una tesina sobre el cinema de François Truffaut i la seua relació amb la literatura.
El 1998 va actuar per primera vegada a una sala de la Cité Universitaire de París. El 2000 actuà novament a la capital francesa, aquesta vegada al Théâtre des Déchargeurs. L'any 2002 va aparéixer el seu primer àlbum, homònim, amb el qual va fer una gira de presentació.[1] Aquest àlbum va ser guardonat l'any 2003 amb el Premi Victoire de la Musique dins la categoria d'àlbum revelació.[2] A partir d'aquest primer àlbum, Delerm va llençar un nou disc cada dos anys (Kensington Square, 2004; Les Piqûres d'araignée, 2006; Quinze chansons, 2008), fins que després de l'aparició de Quinze chansons va obrir un hiat que va durar fins a 2013, any en què aparegué Les amants parallèles.[3] Per l'octubre de 2016 va llençar un nou àlbum amb el títol À présent. El single de presentació de l'àlbum va ser una cançó interpretada a duo amb Benjamin Biolay i titulada "Les chanteurs sont tous les mêmes".
L'any 2003 va estrenar la primera obra de teatre, Le Fait d'habiter Bagnolet, al Théâtre de la Chapelle Saint-Louis de Rouen (Alta Normandia). L'obra es representà posteriorment al Théâtre du Rond-Point, als Camps Elisis de París, i altres teatres francesos.[4] Posteriorment, l'any 2011 estrenà a París, al Théâtre des Bouffes-du-Nord, l'espectacle de teatre musical Memory, en el qual el mateix Delerm feia el paper principal i interpretava, amb l'acompanyament de Nicolas Mathuriau, les cançons que formaven part de la peça. L'espectacle va rodar per França i Bèlgica fins que a l'abril de 2013 se'n va fer l'última representació a la sala Olympia de París.[5]
Pel que fa a altres facetes de la seua carrera, l'any 2011 Delerm va publicar Léonard a une sensibilité de gauche, un llibre-disc destinat a un públic infantil, en col·laboració amb l'actor Jean Rochefort.[6] L'any 2013 s'organitzà una exposició del seu treball fotogràfic i com a videoartista al centre cultural Centquatre de París.[6]
El gener de 2012 va ser nomenat cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres, distinció que atorga el Ministeri de Cultura francés.[7]
Obra
[modifica]Discografia
[modifica]Àlbums d'estudi
[modifica]- Vincent Delerm, 2002.
- Kensington Square, 2004.
- Les Piqûres d'araignée, 2006.
- Quinze chansons, 2008.
- Les amants parallèles, 2013.
- À présent, 2016.
Àlbums en directe
[modifica]- Favourite Songs, 2007.
- À La Cigale, 2007.
Teatre
[modifica]- Le Fait d'habiter Bagnolet. Escrita en 2001. Dirigida per Sophie Lecarpentier, ha estat interpretada a Rouen (2003), París (2004-2005) i altres indrets de França.
- Memory. Dirigida per l'autor, va ser estrenada el 6 de desembre de 2011 a París.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Millot, Ondine. «Flou sentimental» (en francés). Libération, 17-05-2003. [Consulta: 11 novembre 2015].
- ↑ «Les Victoires de la Musique 2003» (en francés). RFI Musique, 17-02-2003. [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ «Catalogue CD et DVD du label Tôt ou tard». Arxivat de l'original el 17 de novembre 2015. [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ «Le fait d'habiter Bagnolet» (en francés). Centre national du Théâtre. [Consulta: 11 novembre 2015].
- ↑ Renault, Gilles. «Vincent Delerm, «Memory» immatérielle» (en francés). Libération, 15-04-2013. [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Carlo, Anne-Lise. «L'autre champ de Vincent Delerm» (en francés). Le Monde, 09-09-2013. [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ «Nomination ou promotion dans l'ordre des Arts et des Lettres janvier 2012» (en francés). Ministère de la Culture et de la Communication, 26-01-2012. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2015. [Consulta: 12 novembre 2015].