Vés al contingut

Vincent du Vigneaud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vincent Du Vigneaud)
Plantilla:Infotaula personaVincent du Vigneaud

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1901 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
White Plains (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Carl Schurz High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioquímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg, professor d'universitat, bioquímic, químic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Cornell
Universitat George Washington
Societat Kaiser Wilhelm
Universitat d'Edimburg
Universitat Washington a Saint Louis Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enBioquímica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSofia Simmonds Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vincent du Vigneaud (Chicago, EUA, 18 de maig de 1901 - Scarsdale, 11 de desembre de 1978) fou un bioquímic i professor universitari nord-americà, d'ascendència francesa, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1955.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 18 de maig de 1901 a la ciutat de Chicago, situada a l'estat nord-americà de Michigan. Va estudiar bioquímica a les universitats d'Illinois i de Rochester, on es va doctorar. El 1927 fou nomenat professor de bioquímica a la Universitat de d'Illinois i posteriorment va ser nomenat cap del Departament de Bioquímica de l'Escola de Medicina George Washington. Finalment l'any 1938 fou nomenat catedràtic de la Universitat Cornell.

Va morir l'11 de desembre de 1978 a la seva residència de Scarsdale, població situada a l'estat de Nova York.

Recerca científica

[modifica]

La seva recerca es va centrar en l'estudi de la naturalesa i comportament del sofre polipèptid en relació amb l'estructura de certes hormones, com la insulina i les hormones del lòbul posterior de la hipòfisi o glàndula pituïtària, dues de les quals va assolir aïllar i obtenir en estat pur. Ambdues hormones, l'oxitocina que estimula les contraccions de l'úter i el funcionament de les glàndules mamàries, i la vasopressina que augmenta la tensió arterial i excita la musculatura llisa de l'aparell digestiu, estan constituïdes per cicles polipèptids de vuit aminoàcids amb un pont de dos àtoms de sofre.

L'any 1955 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pel seu treball sobre la unió de sofre, cabdal en la síntesi de la primera hormona polipèptida.

Enllaços externs

[modifica]