Vincenzo Brunacci
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 març 1768  Florència (Itàlia) | ||
| Mort | 16 juny 1818 (50 anys) Pavia (Itàlia) | ||
| Formació | Universitat de Pisa | ||
| Director de tesi | Pietro Paoli | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||
| Ocupació | Matemàtiques | ||
| Organització | Universitat de Pavia | ||
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1801–) | ||
| Professors | Stanislao Canovai (en)  | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Antonio Bordoni Gabrio Piola | ||
.jpg)
Vincenzo Brunacci (1768-1818) fou un matemàtic italià nascut a Florència.[1]
Vida
[modifica]Va ser professor de Matematica sublime (càlcul infinitesimal) a Pavia. Va transmetre les idees de Lagrange als seus deixebles, entre els quals cal destacar: Ottaviano Fabrizio Mossotti, Antonio Bordoni i Gabrio Piola.
Va estudiar medicina, astronomia i matemàtiques a la Universitat de Pisa. El 1788 va obtenir el seu doctorat i el mateix any va començar a donar classes de matemàtiques al Institut Naval de Leghorn. El 1796, quan Napoleó va ocupar Itàlia, va donar suport al nou règim i, a conseqüència de la reacció austríaca, va haver de marxar a França entre 1799 i 1800. En retornar, va obtenir la càtedra de la universitat de Pisa i el 1801 es va traslladar a la universitat de Pavia com a professor de càlcul infinitesimal i va arribar a ser degà de la universitat.
Brunacci considerava que l'aproximació de Lagrange al càlcul, desenvolupada en la "Théorie des fonctions analytiques", era la correcte i que el concepte de infinitesimal havia de ser esborrat de l'anàlisi i de la mecànica. Qualsevol altra manera d'ensenyar el càlcul va estar prohibida a Pavia. Brunacci va influir notablement en els seus deixebles.
Va cooperar amb l'administració pública, ja que el 1805 formava part del Comitè pel projecte del Canal de Pavia i l'any següent va ser inspector d'aigües i carreteres.
El 1809 va ser membre del comitè de pesos i mesures i des de 1811 va ser inspector general d'Ensenyament Públic.
Va morir a Pavia el 1818.
Obra
[modifica]Les seves principals obres són:
- Opuscolo analitico, (1792).
- Calcolo integrale delle equazioni lineari, (1798).
- Corso di matematica sublime, en quatre volums, Florència, (1804–1807).
- Elementi di algebra e di geometria, en dos volums, Florència, (1809).
- Trattato dell'ariete idraulico, (1810).
-
Trattato di navigazione, 1817 -
Pratiche per la dispesa de l'acqua, 1814
Referències
[modifica]- ↑ Breu biografia en italià de Vincenzo Brunacci a Edizione Nazionale Mathematica Italiana, en línia.
Bibliografia
[modifica]- Capecchi, Danilo; Ruta, Giuseppe. Strength of Materials and Theory of Elasticity in 19th Century Italy (en (anglès)). Springer, 2015. ISBN 978-3-319-05523-7.
- Capecchi, Danilo «Mathematical Physics in Italy in the XIX Century: The Theory of Elasticity» (en (anglès)). History of Mechanism and Machine Science, Vol. 16, 2013, pàg. 59-78. DOI: 10.1007/978-94-007-5380-8_3. ISSN: 1875-3442.
- Nagliati, Iolanda. Maria Teresa Borgato (tutor). L'internazionalizzazione degli studi matematici in Italia a metà Ottocento (en (italià)). Universitat de Ferrara (Tesi doctoral), 2013 [Consulta: 28 maig 2016]. Arxivat 2016-07-01 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]- «Brunacci, Vincanzo». Treccani, La Cultura Italiana. [Consulta: 28 maig 2016].