Vinyamala

Vinyamala
Tipus	muntanya
Localitzat a l'àrea protegida	Parc Nacional dels Pirineus
Localització
Continent	Europa
Entitat territorial administrativa	Torla-Ordesa (província d'Osca), Alts Pirineus (França), província d'Osca (Aragó) i Cautarés (França)
	42° 46′ 26″ N, 0° 08′ 51″ O / 42.7739°N,0.1475°O
Serralada	Massís del Vinyamala i Pirineus
Característiques
Altitud	3.299 m
Prominència	1.029 m
Història
Cronologia
8 octubre 1837	primer ascens
Esport
Ruta	Des de la Vall de Gaube, per la Glacera d'Oulettes

El pic de Vinyamala (Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) és una muntanya de 3.298 m^[1] d'altitud, amb una prominència de 1.029 m,^[2] situat al massís homònim, al Pirineu, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França). És el pic més alt del vessant nord del Pirineu i del massís al qual pertany.

Geografia

Al nord s'hi troben les valls de Gaube i Lutour, a l'oest la d'Ossoue, i al sud-est la d'Ara. El massís s'estructura en forma de circ al voltant de la Glacera d'Ossoue, amb un total de 16 tresmils. La Glacera d'Ossoue és el segon en extensió de gel del Pirineu, després del de l'Aneto, si bé conserva la característica forma de llengua que li dona el seu aspecte alpí.

Apunts d'història

Possiblement, la primera ascensió fou protagonitzada pels cartògrafs Capdevile i Guicharnaud el 1792, i la segona pels guies Cazaux i Guillemberta el 1837. No obstant això, la primera ascensió documentada és de l'any 1838, per Anne Lister ^[3]amb els guies Cazaux i Clarles. L'atracció d'aquest pic feu que l'aristòcrata romàntic Henry Russell s'hi construís set grutes a diferents punts de la muntanya, tres d'elles molt properes al cim.

Henry Brulle

Muntanya i turisme

Com a pic emblemàtic del Pirineu, el Vinhamala és molt freqüentat per alpinistes espanyols i francesos. S'hi accedeix des dels refugis propers d'Oulettes i Bayssellance, al nord, des d'on s'inicia la ruta més transitada que travessa la Glacera d'Ossoue. Menys freqüent és atacar el cim des de la vall d'Ara.

Referències

↑ Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340.
↑ Ollivier, Robert. Vignemale - Monte Perdido. 1a edició. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1968 (Guies). DL B-14929-1968.
↑ Canales, Manel. «Biografies alpines: Lady Lister, o quan la veritat s'acaba imposant», dissabte, 14 març 2009. [Consulta: 11 juny 2019].

Vegeu també

Tendenera

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinyamala

Ruta d'ascensió al Vinyamala des de la vall d'Ossoue.

[JuanBuyse-1] Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340.

[2] Ollivier, Robert. Vignemale - Monte Perdido. 1a edició. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1968 (Guies). DL B-14929-1968.

[3] Canales, Manel. «Biografies alpines: Lady Lister, o quan la veritat s'acaba imposant», dissabte, 14 març 2009. [Consulta: 11 juny 2019].

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	BNF (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1)