Alts Pirineus
| |||||
| Tipus | departament de França  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Pirineus | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Capital | Tarba | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 231.453 (2022) (51,85 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 4.464 km² | ||||
| Punt més alt | Vinyamala (3.299 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 4 març 1790 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Michel Pélieu | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | FR-65 | ||||
| Codi NUTS | FR626 | ||||
| Codi de departament INSEE | 65 | ||||
| Lloc web | hautes-pyrenees.gouv.fr | ||||
| |||||
Els Alts Pirineus (65) (en francès, Hautes-Pyrénées, en occità gascó Nauts Pirenèus o Hauts Pirenèus) són un departament francès situat a la regió Occitània.[1]
Història
[modifica]Els Alts Pirineus són un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790 (en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789). El departament es va formar al voltant dels territoris pertanyents a l'antiga província de Bigorra.[2]
Històricament, l'àrea àmpliament coberta pel departament es coneixia com Bigorra, un territori a vegades independent però que posteriorment va formar part de la província de Gascunya. Grans parts de la zona van pertànyer als anglesos després del tractat de Brétigny, el 1360. Al segle XVI formava part del domini hugonot dels monarques de Navarra, incorporat a França per Enric IV.
El departament dels Alts Pirineus es va crear en el moment de la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790, gràcies a la influència del polític de Tarbes, Bertrand Barère, membre de la Convenció.[3]
Geografia
[modifica]Els Alts Pirineus es compon de diverses àrees geogràfiques diferents. La part sud, al llarg de la frontera amb Espanya, està formada per muntanyes com el Vinyamala, el Pic del Migdia de Bigorra i les serralades Neouvielle i Arbizon.[4] Una segona zona consisteix en turons ondulants de baixa altitud. La part nord del departament consta de terres agrícoles en gran part planes. Als Alts Pirineus hi ha dos petits enclavaments territorials —un romanent de l'edat mitjana- situats al veí departament dels Pirineus Atlàntics.
El gran Tarba és el focus econòmic i administratiu del departament, mentre que Lorda, la segona ciutat més gran dels Alts Pirineus, es dedica gairebé exclusivament a la indústria de pelegrinatge religiós.
Altres poblacions destacades són Banhèras de Bigòrra, Argilèrs, Vic de Bigòrra, Rabastens de Bigòrra, Mauborguet i Lanamesa.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Turisme
[modifica]El Parc Nacional dels Pirineus Occidentals cobreix una àrea important i inclou atraccions conegudes com el Circ de Gavarnia i el Pont d'Espagne. Tota la zona és destí preferit dels excursionistes i dels amants de la muntanya.[6]
La zona és coneguda potser des de l'antiguitat per les seves aigües termals i es van construir diverses ciutats al voltant d'aquestes, sobretot Cauterets, Lus e Sent Sauvaire i Banhèras de Bigòrra.
Un llac notable a la zona és el llac Bleu d'Ilhéou, al sud-oest de Cautarés
Hi ha diverses estacions d'esquí populars als Alts Pirineus, com ara Varètja-La Mongie, Gavarnia, Luz-Ardiden, Cauterets, Hautacam, Piau-Engaly i Sent Lari e Sola.
La zona és un lloc gairebé permanent a l'itinerari del Tour de França, amb passos molt difícils com el Coll del Tourmalet, l'Aubisca i el Soulor .
El primer festival de jazz d'avantguarda de la regió se celebra cada any a Lus e Sent Sauvaire : Jazz a Luz. Tarbes acull un festival anual de cavalls, Equestria, i un festival de tango, Tarbes en Tango.
-
Santuari de Lorda -
-
-
Al mig del llac Bastan, poc abans de la posta de sol -
Referències
[modifica]- ↑ «le site du conseil général des hautes-pyrénées 65», 19-11-2003. Arxivat de l'original el 2003-11-19. [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «Histoire des Hautes-Pyrénées.». [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «HAUTES-PYRÉNÉES, Histoire, guide touristique Petit Futé». [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «Pyrénées, Hautes- | Sapere.it» (en italià). [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «Le SPLAF». [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «DESTINATION HAUTES-PYRÉNÉES».
Vegeu també
[modifica]- Llista de municipis dels Alts Pirineus
- Llista dels Cantons dels Alts Pirineus
- Consell General dels Alts Pirineus
Enllaços externs
[modifica]
- Consell General dels Alts Pirineus Arxivat 2003-11-19 a Wayback Machine.
.svg){kind=small}
Divisió administrativa d'Occitània | |
|---|---|
| Estat Francès | Aquitània (Dordonya∗∗, Gironda∗∗, Landes, Òlt i Garona, Pirineus Atlàntics∗) · Alvèrnia (Alier∗∗, Cantal, Alt Loira, Puèi Domat) · Centre – Val de Loira∗ (Cher∗, Indre∗) · Llemosí (Corresa, Cruesa, Alta Viena) · Llenguadoc-Rosselló (Aude, Erau, Gard, Losera, Pirineus Orientals∗) · Migdia-Pirineus (Arieja, Avairon, Gers, Alta Garona, Alts Pirineus, Òlt, Tarn i Garona, Tarn) · Provença-Alps-Costa Blava (Alps de l'Alta Provença, Alps Marítims∗∗, Alts Alps, Boques del Roine, Valclusa, Var) · Poitou-Charentes∗ (Charanta∗, Viena∗) · Roine-Alps (Ardecha∗∗, Droma∗∗, Isèra∗, Loira∗) |
| Estat Italià | Piemont∗ (Província de Cuneo∗ i Ciutat Metropolitana de Torí∗) · Calàbria∗ (Província de Cosenza∗ - enclavament de La Gàrdia) |
| Estat Espanyol | |
| Clau de símbols | (∗∗) territori majoritàriament occità. (∗) territori minoritàriament occità. Els territoris que no duen asterisc són íntegrament occitans. |