Viquipèdia:Anomenar pàgines/Comuna

Recull de discussions sobre l'ús de comuna o municipi com a administració local de determinats estats.

Estat de la qüestió

Definicions

El DIEC i el GDLC defineixen comú i comuna com el conjunt d'habitants i els terrenys d'una població.

DIEC i GDLC:
- "Conjunt de terrenys pertanyents al municipi.
- "Conjunt dels veïns d'un territori, dels membres d'un estament, dels mestres d'un ofici, etc., representats per una corporació."

Història

El terme comú i comuna era emprat històricament als Països Catalans. Tanmateix, el fet que una part d'aquests territoris passessin a formar part del Regne d'Espanya, va provocar que aquest terme fos substituït pel de municipi al segle XVIII com a conseqüència d'un procés d'uniformització administratiu i institucional. És per això, que encara avui dia es manté el terme comú a la Catalunya del Nord. A Andorra els comuns s'anomenen parròquies.

Geografia comparada

Els estats que actualment tenen administracions locals amb noms equivalents a comuna són:

En francès commune, a Algèria, Bèlgica, França, Luxemburg, Mali, República Democràtica del Congo, Suïssa. A més, a França existeix la commune associée i la communautée de communes.
En castellà comuna, a Xile on, a més, una municipalidad agrupa diverses comunas.
En italià comune és masculí.
Als països nòrdics: Dinamarca i Noruega (kommune); i Suècia (kommun).
Als països germànics: Alemanya, Liechtenstein i Suïssa (Gemeinde); Països Baixos (gemeente) i Polònia (gmina)
En romanès es distingeix comună (rural) de municipiu (urbà).

Com a institucions històriques han existit:

Comuna popular de la Xina, com agrupació de vilatges.
Comuna insurreccional, o la Comuna de París, administracions revolucionàries.

Recomanació

Per uniformitat, es recomana usar municipi en comptes de comú en els títols dels articles i de les categories sobre les administracions locals actuals. Tanmateix, pot haver-hi excepcions com ara els casos de Catalunya del Nord i Andorra o bé altres com Romania i Xile.

Vegeu també