Viquipèdia:Avaluació d'articles/Declinació del llatí
Proposo aquest article en el qual he estat treballant intermitentent els últims vuit mesos. Després de fer tantíssims articles sobre ciències, em va semblar just fer un article pels estudiants que han triat el Batxillerat Lingüístic com ho vaig fer jo.
- No és una traducció, sinó un article propi. Es pot comprovar veient que supera de llarg qualsevol altra viquipèdia.
- Com que la gramàtica és un tema pesat per molta gent, he intentat amenitzar-ho amb exemples originals llatins i imatges de la cultura i l'herència romana. A mi les imatges i el text se'm combinen perfectament, però algú m'ha dit que no li queda bé i m'agradaria que m'ho diguéssiu si us passa.
- En llatí es poden marcar les vocals llargues i curtes, o no marcar-les. Per exemple, principi també podria escriure's prīncipī (vocals llargues). Tenint en compte que a efectes pràctics no fa diferència, que aquí simplement serviria per embolicar la troca als lectors, i que els propis romans no utilitzaven aquests símbols diacrítics, m'ha semblat més adequat no utilitzar-los tampoc.
- Crec que tot el que cal referenciar està referenciat, si voleu una referència en concret poseu "cal citació" i ja ho solucionaré.
Gràcies per la vostra revisió i espero que amb el vostre ajut poguem polir aquest article perquè sigui AdQ. – Leptictidium (auderiense) 23:10, 5 oct 2009 (CEST)
- Bon article! Veig les imatges ben col·locades. La versió en hungarès sí que és més llarga però no té perquè ser millor (l'hungarès no el pillo).--Ssola (disc.) 23:17, 5 oct 2009 (CEST)
- L'article hongarès és més llarg perquè repeteixen les mateixes declinacions diverses vegades amb l'excusa de mostrar diferents categories gramaticals: dediquen una enorme secció a la declinació dels verbs substantivats. Com que aquests verbs substantivats són completament regulars i es declinen igual que qualsevol altre substantiu, no veig la utilitat de fer una secció especial per ells. Només hi trobaria la lògica si es declinessin de manera irregular, però no és el cas. També inclouen informació que no acaba de pertocar aquí, com per exemple la formació dels adverbis a partir dels adjectius (no sé què hi pinta, aquest article no tracta sobre aquest tema). – Leptictidium (auderiense) 20:54, 6 oct 2009 (CEST)
- boníssim article, feia temps que l'esperava, tu sí que acabes coses hehe. Paridetes
- el cas nominatiu, no m'agrada això de "complement de denominació", no s'usa en la lingüística actual, suposo que et refereixes a aposició per nom propi
- El complement de denominació i l'aposició per nom propi no són el mateix.
- ok desconeixment per la meva part sorris--barcelona (disc.) 10:01, 14 oct 2009 (CEST)
- vocatiu, jo trauria "El vocatiu marca la persona, animal o objecte al qual hom s'adreça" i ho posaria més genèric, en plan "ésser o entitat" perquè pot ser qualsevol cosa (apòstrof literari, per exemple)
Fet! - indica les preposicions amb què va l'acusatiu de direcció (útil per als estudiants) Fet!
- explica millor el datiu ètic o enllaça cap a un article que ho faci perquè no s'usa només com dius en les llengües actuals
- He intentat canviar-ho per veure si s'entén millor, però no se m'acut cap manera de posar-ho més clar, a mi ja em sembla prou evident. Si veus una manera millor d'explicar-ho, evidentment pots retocar tot el que et vingui de gust.
- 1a declinació: "La terminació antiga del genitiu singular és -ae." (suposo que vols dir-as veient els exemples, no?) Fet!
- molt útil la referència que fas als mots grecs de les mateixes declinacions Fet!
- dins de llegat, tens informació sobre la influència en llengües no romàniques? Em refereixo: durant l'època imperial i sobretot medieval el llatí va estar en contacte amb altres idiomes europeus i els va influir molt, com prova l'anglès, què va passar amb les declinacions? s'afectaven les terminacions tenint en compte que ja tenien les seves? com passava? Fet! --barcelona (disc.) 10:17, 6 oct 2009 (CEST)
- perfecte tot, res més a dir --barcelona (disc.) 10:01, 14 oct 2009 (CEST)
Una consulta de la base de dades ha revelat que els tres articles més importants relacionats amb aquest article que manquen a la Viquipèdia en català són els següents:
Sincretisme (lingüística)-Zero (lingüística)-Plurale tantum
Si us plau, considereu la possibilitat de crear aquests articles per complementar l'article en avaluació. Això contribuirà a fer més completa la Viquipèdia. Gràcies. – EVA (bot) missatges aquí; aquesta funcionalitat està en fase de proves, és possible que els articles proposats no estiguin directament relacionats amb l'article.