Viquipèdia Discussió:Proposta de distinció d'alta qualitat d'un article/Gat

(he anat traient queixes que ja havien quedat resoltes per aclarar-me millor. si busqueu la llista completa de queixes, vegeu aquesta versió). – Leptictidium (pm!) 21:58, 1 set 2008 (CEST)

Comentaris:

1. Això de "moltes llengües..." a part de vague no té referències acadèmiques i hi ha estudiosos que l'origen del mot gat prové de l'indoeuropeu. I si no fos així ni tan sols està clar si l'origen és grec o llatí. És vague però tampoc no té sentit especificar exactament quantes llengües són. Independentment de l'origen "últim" de la paraula, totes aquestes llengües van rebre el mot "gat" a través del llatí. -- Encara espero una citació d'un lingüista dient-ho clar. Això sí, hi ha lingüistes que diuen que prové d'una arrel indoeuropea, de manera que a les llengües germàniques, eslaves o cèltiques no els hauria arribat a través del llatí. A més no demano dir quantes, sinó quines. Si són només les romàniques, com jo vaig posar, és cert, i té sentit especificar que prové de cattus en lloc de felis. Si en són més o altres, caldria també dir quines famílies, com a mínim, i aleshores tampoc no tindria gaire sentit això de felis o cattus.—el comentari anterior sense signar és fet per 79.150.126.120 (disc. • contr.) 00:28, 27 ago 2008 (CEST)

No he trobat cap citació d'un lingüista dient-ho clar, cosa que no implica necessàriament que sigui fals. Penso que les referències actuals ja demostren que les llengües germàniques i les romàniques troben l'origen d'aquest mot en cattus (o catta en el cas de l'alemany, però ve a ser el mateix). Sé que en les llengües eslaves també prové de catta, però no conec cap diccionari en línia en llengües eslaves que mostri l'etimologia (preferiblement en polonès o txec, que són les úniques que més o menys puc entendre). En grec modern, també ve probablement de catta, ja que en grec antic es deia ailouros, de manera que sembla descartable l'origen hel·lènic del mot. El més probable és que fos d'origen semític, però sempre a través del llatí. En les llengües cèltiques, l'origen etimològic de cat, cath, kazh és el mateix. Entre les llengües romàniques, eslaves, germàniques i cèltiques formen la gran majoria de les llengües europees, per la qual cosa crec que la frase tal com està formulada ara està perfectament referenciada. – Leptictidium (pm!) 13:14, 27 ago 2008 (CEST) -- Sobren referències de llengües individuals i falta una referència general. Jo ja te n'he passat de lingüistes que diuen que potser és indoeuropeu. Que en grec antic fos diferent no implica que hi provingui del llatí. El mateix es pot dir a l'inrevés. Com en llatí antic és diferent, prové del grec. Si prové d'Egipte o el Proper Orient el més normal seria el pas a través del grec.

1. El que es diu a la introducció no acaba de casar amb el que es diu a l'apartat de domesticació.

A què et refereixes exactament? – Leptictidium (pm!) 19:31, 27 ago 2008 (CEST)

A la introducció "Tanmateix, un estudi del 2007 revelà que tots els gats domèstics descendeixen probablement d'un grup de només cinc gats salvatges africans, que s'autodomesticaren vers el 8000 aC a l'Orient Pròxim", al de domesticació hi diu "Actualment els gats domèstics es troben agrupats en diversos grups genètics; en una anàlisi de l'ADNm es trobà que totes les subespècies de gat comparteixen cinc femelles ancestrals." Si tots descendeixen d'un grup de 5 gats, com a molt serien 4 femelles ancestrals, no? A part, estaria bé que es digués alguna cosa més d'aquest estudi a l'apartat de la domesticació, no només a la introducció. Per cert, l'estudi del 2007 no parla d'un grup de "només cinc gats", sinó de "com a mínim cinc gats", i encara que no estigui referenciat, possiblement és d'aquí també d'on surten les 5 femelles, que no ho són dels gats domèstics, sinó dels silvestres. Els domèstics, conjuntament amb els salvatges líbics, en tindrien només una d'ancestral, i en total 4, bàsicament per hibridació de gats domèstics amb salvatges no líbics. Això sí, ells consideren el bieti com un silvestris. Si no, en total hi hauria només 4 femelles ancestrals per a tots els silvestris.

1. Alguna font per als 7,5 centímetres de marge d'error de localitzar l'origen d'un so? A quina distància? És igual que l'origen estigui a 10 metres que a mig? Afegida referència i augmentada la precisió de la frase. – Leptictidium (discussió) 00:07, 5 set 2008 (CEST)
2. Què té d'interessant l'afiliació a la Fife.
3. L'apartat del gat a la cultura popular hauria de tenir un subtítol que digués "des d'un punt de vista hispanoamericà". Totes les referències són espanyoles, llatinoamericanes o dels estats units. De catalanes, només les que hi coincideixen. Fins i tot es diu que tal expressió la va popularitzar tal escriptor (un escriptor en espanyol, és clar)! O sigui que potser la va popularitzar en espanyol, però... i en català?
4. Als gats de ficció hi ha coses que tocarien als gat a la cultura, tipus els videojocs o les cançons. Potser hi faltaria el gat Mima, que porta milions de còpies venudes.
5. caldria revisar la llengua, amb alguns barbarismes

Me'ls indiques, per favor? – Leptictidium (pm!) 14:34, 1 set 2008 (CEST)

Sobre la cultura:

1. 4 gats (tots ells, taverna, revista, grup de música)
2. ponts del diable creuats primer per un gat
3. gat / moix = embriac
4. estar moix
5. gates maules
6. origen dels pericos de l'espanyol
7. Gato Pérez
8. Peus de gat
9. Orgue de gats
10. Símbol del dimoni
11. domini .cat i prohibició de fer-hi webs en anglès sobre gats. Fet!

No em sembla rellevant per aquest article l'origen dels pericos de l'Espanyol, ni el gato Pérez. No cal citar cada vegada que algú ha rebut el sobrenom de "gat" si no és per algun motiu especialment interessant en relació amb l'animal. – Leptictidium (discussió) 00:29, 5 set 2008 (CEST)

El grup Orgue de Gats té alguna relació amb els gats, a part del nom? És que si només té el nom, no crec que sigui rellevant posar-lo. – Leptictidium (discussió) 15:23, 5 set 2008 (CEST)

això comença a semblar un diàleg, me n'alegro. Anònim, per què no et registres i contribueixes als articles apart de corregir? sembla que hi entens i seria més fàcil parlar amb un àlies que amb una IP --barcelona (discussió) 16:06, 27 ago 2008 (CEST)

Quantes vegades m'ho demanaràs? :-) Qui t'ha dit que no contribueixo als articles? bé, aquest darrer mes potser no, però va a temporades.

perdona si em repeteixo però evidentment no puc recordar les IP a les que deixo missatges --barcelona (discussió) 16:10, 28 ago 2008 (CEST)

Simplement felicitar-te per el gran article que has fet Leptictidum, per a mi un dels millors que has fet. PD: Sobre els atacs de boixaria nose però tant la gata que tinc com el que tenia els donava qualsevol hora del dia, que sigui mati o tarda és igual XD, també pot ser que no m'hagi fixat mai, ho comprovarè a veure si li agafen més de nit. Mikibc (discussió) 20:18, 3 set 2008 (CEST)

Gat de Schrödinger

Afegeixo petit comentari del gat de Schrödinger. Em sabia greu que es parles del gat amb botes i del gat de Cheshire mentre que no es deia res del de Schrödinger, pobre bèstia.--Gomà (discussió) 00:03, 6 set 2008 (CEST)

Gran idea! Intentaré ampliar-ho una mica quan arribi a la secció de cultura en la meva revisió lingüística de l'article. – Leptictidium (discussió) 00:20, 6 set 2008 (CEST)

Detalls

Una molt bona feina. Mira't els canvis i reverteix el que consideris. Detalls:

• i poden caçar més de mil espècies diferents d'animals per alimentar-se m'ha sobtat. La referència deu ser la del final del paràgraf, però em sorprèn la dada.--Peer (discussió) 17:09, 7 set 2008 (CEST)

L'original espanyol deia 100 espècies, mentre que l'anglès deia 1.000, una xifra que pot semblar sobtant però que no és tan estranya si es pensa que la majoria d'aquestes espècies són invertebrats, rosegadors i ocells, que són grups amb gran diversitat d'espècies morfològicament similars. Ara hi afegiré una referència. – Leptictidium (discussió) 12:21, 8 set 2008 (CEST)

Mix

L'article està molt bé. Només un petit detall sobre el món catalanoparlant, que és que em sembla que hauria d'incloure alguna referència a les paraules mix i mixa i a l'expressió tradicional mix-mix amb el moviment característic dels dits per cridar-los.—el comentari anterior sense signar és fet per 193.152.143.236 (disc. • contr.) 10:57, 24 set 2008 (CEST)

També es pot parlar del terme afectuós marruix.