Viquiprojecte:Castellar del Vallès/QRuta Joan Arús/Punt 3
Cal Calissó
[modifica]Aquesta plaça era Cal Calissó, fabricant de gasoses i sifons. Aquí hi havia l’eixida; era, és, molt assolellada. Els diumenges al mati, el jovent hi venien a fer un refresc. Tot és diferent. D’aquell temps no en queda res; potser ara hi deixarem un polsim de la frescor i la música d’una joventut del poeta que maldava il·lusionada i esperançada per l’amor desitjat, buscat, i sembla que moltes vegades temut...
- Per l’inescrutable camí de la vida
- Cançoneta
- Tota la vida se me’n va en cançons
- Cançó del núvol rosa
- Veig una noia que porta una rosa a la mà
- Ai, la paraula d’amor...
- Tarda d’abril
Què hi diu la Viquipèdia
[modifica]Cal Calissó o Antics Safareigs de la Baixada de Cal Verge és un edifici històric de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) construït durant la segona meitat del segle xvii, i que posteriorment fou ampliat al segle xviii. La casa va viure una reforma entre 1802 i 1807 fins que l'any 1897 es convertí en safareigs públics per l'arquitecte Emili Sala Cortés i del qual en fou la promotora la marquesa de Castellar Emília Carles-Tolrà. En l'actualitat l'edifici es troba dins de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar del Vallès.[1] [2][3]
Referències
[modifica]- ↑ E. Costa.; R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo, S. Sáiz, I.Vilamala «Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar del Vallès 2008-2010». DIBA.cat. Diputació de Barcelona [Barcelona] [Consulta: 11 juliol 2014].
- ↑ Argelagués, Marta. Univ. Autònoma de Barcelona. L'església vella de Sant Martí de Cerdanyola: història i arqueologia Volum 5 de Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès, 2009, p. 151. ISBN 9788449026126 [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ Vergés i Mirassó, Mn. Antoni. Història de Castellar del Vallès: segons el seu manuscrit del 1872, guardat a l'arxiu parroquial de Castellar i fins ara inèdit. Barcelona: Editorial Montblanc-Martin, 1974.
