Viquiprojecte:Castellar del Vallès/QRuta Joan Arús/Punt 5
Camí de la Malesa
[modifica]Hem passat l’horta mimada i humida, i ara som al secà. La pedra seca perfila les feixes. Els marges estan dibuixats de molt antic, però els conreus son nous; han desaparegut les vinyes i ara hi ha oliveres, algun o altre bardissar s’ha menjat tot el tros i en altres no hi queden ni marges, ni vinya, ni bardisses... tot són cases.
...i un encreuament de camins se’ns fa un dibuix la vida...
Farem unes quantes passes i ens situarem encarats davant del meu Poble.
Camineu fins a mig camí i entre les oliveres...Ssss... si parem atenció i guardem silenci... encara sentirem l’esclat del raïm dins de la boca i l’olor de la vinya madura cridant les mans avares del veremador.
Què hi diu la Viquipedia
[modifica]El meu poble, el poble de Joan Arús és Castellar del Vallès (antigament, Sant Esteve de Castellar) una ciutat de 23.238 habitants[1] situada al nord de la comarca del Vallès Occidental. La seva superfície és de 44,9 quilòmetres quadrats i es troba a 331 metres sobre el nivell del mar. Pertany al partit judicial de Sabadell, es troba a l'àmbit funcional metropolità de Barcelona i la seva parròquia pertany al Bisbat de Terrassa i a l'arxiprestat de Sabadell Centre.[2]
Castellar es troba al bell mig de la fossa tectònica del Vallès-Penedès, que travessa la ciutat d'est a oest, mentre que el riu Ripoll divideix el terme en quatre parts i el travessa de nord a sud.[3] El clima de la ciutat és propi dels països mediterranis, amb influència marítima de muntanya baixa i mitjana, temperatures suaus i absència d'un hivern climàtic.
En l'àmbit econòmic, el desenvolupament econòmic i industrial de Castellar del Vallès ha estat molt relacionat amb el sector del tèxtil, i en especial a empreses de la família Tolrà, que han deixat gran patrimoni al poble. En l'actualitat, però, la principal activitat econòmica prové del sector serveis, el comerç i de la funció pública.
El patró de la ciutat és Sant Esteve, tot i que Sant Josep té una presència força important a la vila: anualment se celebra una fira en el seu honor durant la diada de Sant Josep.[4]
Anomenat durant l'edat mitjana Castrum Kastellare,[5] la ciutat posteriorment rep el nom de Sant Esteve d'una parròquia del terme municipal en l'actual Castellar Vell. Malgrat tot, a l'altra banda del riu Ripoll –on actualment es troba el poble– sorgeix un nucli de cases que es denomina la Sagrera de les Fàbregues, Sagrera possiblement per estar ubicat a prop de l'antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i Fàbregues per la presència a partir de l'edat mitjana de petites indústries en el terme. Durant el segle xviii apareix com a topònim del poble Tolosa, Toloseta o Tolosa de les Fàbregues. A partir del trasllat de la parròquia de Sant Esteve l'any 1773 a l'emplaçament actual, la ciutat passa a dir-se Sant Esteve de Castellar, que es fa servir indistintament que Castellar. El 1933, per acord municipal, passa a anomenar-se Castellar del Vallès; el canvi fou aprovat pel Govern Civil el 1954.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Castellar del Vallès/QRuta Joan Arús/Punt 5». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Parròquies del Bisbat de Terrassa». Benvingut al Bisbat de Terrassa. Bisbat de Terrassa. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑ «Medi Físic». Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 20 juliol 2011].
- ↑ «Fira i festa de Sant Josep a Castellar del Vallès». www.festacatalunya.cat. Diputacions de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona. [Consulta: 20 juliol 2011].
- ↑ Olive, Jaume. Actes de les Jornades de Joves Medievalistes del Vallès. Cerdanyola del Vallès: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. ISBN 84-490-1494-8.
- ↑ «Castellar del Vallès». PoblesdeCatalunya.com. Pobles de Catalunya.