Vés al contingut

Viquiprojecte:Etnologia Regional II/Curs 2016-2017

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Benvinguts al Viquiprojecte: Etnologia Regional II. Aquest és un Viquiprojecte docent coordinat per Mònica Martínez Mauri de la Universitat de Barcelona amb el suport d'Amical Wikimedia, que es duu a terme durant el curs 2016-2017 des de l'Assignatura Etnologia Regional II del Grau d'Antropologia Social i Cultural.

Objectius

[modifica]

Volem que els estudiants potenciïn i comparteixin el seu coneixement tot editant articles de la Viquipèdia en el marc d'un projecte educatiu, ensenyant al món allò que estan aprenent. Quan els estudiants editen la Viquipèdia en el marc d'un projecte educatiu milloren el seu aprenentatge significatiu, col·laboren en una obra molt consultada, consultant i referenciant diverses fonts i entenent que el coneixement no és monolític ni únic. La Viquipèdia és una enciclopèdia elaborada col·laborativament per alguns dels seus propis lectors. Molta gent millora constantment els articles, realitzant-hi milers de canvis que s'enregistren íntegrament en els historials de cada veu i que es poden veure a la pàgina de canvis recents. Tots els articles sempre són millorables: corregint faltes d'ortografia o de gramàtica, millorant la redacció, ampliant el contingut i millorant les referències bibliogràfiques. L'objectiu és incorporar els estudiants en aquest procés, fent que millorin veus relacionades amb el currículum de l'assignatura.

Què cal fer?

[modifica]

Has d'escriure un article enciclopèdic seguint les normes de la Viquipèdia, que trobaràs resumides en la següent secció. Tingues en compte els següents punts que et poden ajudar per fer millor la feina.

  1. Crea't un compte d'usuari aquí.
  2. Vés a la pàgina del viquiprojecte de la teva assignatura
  3. Tria un article de la llista i inscriu el teu nom d'usuari al costat de l'article que hagis triat o t'hagi tocat per reservar-lo i avisar la resta de la comunitat per on comences a treballar.
  4. Cerca documentació fiable (en paper o en línia) que avali la informació que afegiràs i pensa com estructurar de la manera més clara l'escrit. Pots inspirar-te d'articles similars.
  5. No apuris el temps, corregir un article porta feina i pot ser que llavors no l'acabis o no quedi com caldria.
  6. Comunica't amb altres viquipedistes a través de les pàgines de discussió i demana ajuda quan la necessitis!
  7. Revisa el text per assegurar-te que està a un nivell correcte, pensa que milers de persones el podran llegir a partir d'ara

Com s'ha de fer?

[modifica]

L'objectiu és ampliar o crear els articles indicats pel teu professor o que tu creguis convenient a la pàgina del viquiprojecte de la teva aula. Selecciona el que més t'agradi i comença a ampliar-ho. Recorda d'editar sempre registrat, perquè quedi constància de les teves contribucions associades al teu nom d'usuari, així se't podrà avaluar més fàcilment o altres viquipedistes podran contactar amb tu si ho necessiten per fer-te suggeriments. Per saber si has fet bé la feina, revisa aquesta llista:

El meu article....

  1. Comença amb una definició clara del concepte del títol? Aquest concepte apareix en negreta al principi de la primera frase?
  2. Té un estil de llengua formal, amb un to enciclopèdic? Està escrit en tercera persona?
  3. Reflecteix els diferents punts de vista de manera equilibrada?
  4. Aporta informació suficient per a un lector sense coneixements previs del tema?
  5. Està estructurat en diferents seccions i té un fil conductor?
  6. Referencia la informació rellevant amb fonts fiables (publicades i sense conflicte d'interessos amb el tema que es tracta)?
  7. Inclou imatges si cal?
  8. Integra la informació que ja hi havia amb la que he afegit després?
  9. Té una introducció d'un o pocs paràgrafs on apareix el més important que es tracta després amb més extensió?
  10. Conté enllaços interns als conceptes més importants o que permeten ampliar la informació?
  11. Inclou al final una categoria perquè els lectors el puguin trobar fàcilment?

Com més Sí hagis contestat, millor serà la nota :-)

Llista d'articles a crear i/o ampliar

[modifica]
  • Achuar: Descola, Philippe Las lanzas en el crepusculo. Mexico, FCE. (UB CRAI): Julien / Arnau Carbonell
  • Amahuaca: Gertrude Dole 1998 “Amahuaca” in Fernando Santos & Frederica Barclay (eds) Guía etnográfica de la alta Amazonía Quito: FLACSO / IFEA, Vol.III (UdG) (HRAF). Gala Heras
  • Barasana: Hugh-Jones, Stephen (2013) La palma y las Pléyades. Universidad Central, Bogotà. (MMM) Neixé

Hugh-Jones, Christine (2013) Desde el Río de Leche. Universidad Central, Bogotà. (MMM) Neomí Yehudai

  • Campa -Ashaninka: Havalkof, Søren & Veber, Hanne 2005 “Los Ashéninka del Gran Pajonal” in Fernando Santos & Frederica Barclay (eds) Guía etnográfica de la alta Amazonía Quito: FLACSO / IFEA, Vol.V (UAB) (HRAF) (CV) Josep Mas / Juan Granero
  • Campa-Ashaninka: Enrique Rojas Zolezzi 1994. Los Ashaninka. Un pueblo tras el bosque. Contribución a la etnologia de los Campa de la Selva Central Peruana, Lima: PUCP.(UAB) (HRAF)
  • Candoshi: Surrallés, Alexandre (2009) En el corazón del sentido : percepción, afectividad y acción en los candoshi (Alta Amazonía), Lima : Instituto Francés de Estudios Andinos. (CCUC) Ana Canales / Paula Castro
  • Cashinahua (Kaxinawa): Kenneth M. Kensinger 1998 in Fernando Santos & Frederica Barclay (eds) Guía etnográfica de la alta Amazonía Quito: FLACSO / IFEA, Vol.III Cristina Godayol.

Lagrou, Els. 2007. A fluidez da forma: arte, alteridade e agência em uma sociedade amazônica (Kaxianawa, Acre). Rio de Janeiro: Topbooks editora. https://www.academia.edu/12910419/A_fluidez_da_forma_arte_ag%C3%AAncia_e_alteridade_em_uma_sociedade_amaz%C3%B4nica_Kaxinawa_Acre_

  • Ette (Chimila): Niño Vargas, Juan Camilo. 2007. Ooyorisaya. Cosmología e interpretación onírica entre los Ette del norte de Colombia. Bogotá, Universidad de Los Andes. (MMM) Patricia Bertolin / Mar Consuegra / Mar Granados
  • Garífunas: González, Nancie L. (2008) Peregrinos del Caribe. Etnogénesis y etnohistoria de los garífunas. Editorial Guaymuras, Tegucigalpa. (MMM) / Claudio Casas Vacanti Brondo, K. (2013) Land Grab. Green Neoliberalism, Gender, and Garifuna Resistance in Honduras. Arizona University Press. (CRAI UB) Sarah Boncompte / Neus Cobo
  • Guajiros: Perrin, Michel: El camino de los indios muertos. Caracas, MDAE. (UB CRAI). Meritxell Puchol / M. Flores / Cristina Prat

Mancuso, Alessandro (2008) “Veracité du récit et formes du témoignage chez les Wayuu (Colombie et Venezuela Septentrionaux)”. Archivio Antropologico Mediterraneo, X/XI (2007-2008), n. 10/11, p. 109-137. Mancuso, Alessandro (2011) “Tra alterità e domesticazione: il mare tra i Wayuu”. En: AA.VV. Maria Saez Mancuso, Alessandro (2006) Relaciones de género entre los Wayuu: estado de la investigación y nuevos campos de anàlisis. Revista Aguaita, num. 13-14, p. 39-61.

Guerra Curvelo, Weildler (2015) El mar cimarrón. Publicación del Museo Arqueológico Nacional de Aruba. Martí Bosch / José Romero / Paula Moral

  • Kari’ña: E. Amodio et al. (1992) La situación actual de los Kari’ña. Abya Yala, Quito. (CV) Adrià García / Anais Madera / Mercè Miró / Angel Torres
  • Kuna: Ventocilla, Jorge; Heraclio Herrera, Valerio Nuñez (1997) El Espíritu de la tierra : plantas y animales en la vida del pueblo Kuna / Jorge Ventocilla, Barcelona: Icaria. (UB CRAI, MMM) Victoria Ros
  • Mai Huna: Bellier, Irene (1991) El Temblor y la luna : ensayo sobre las relaciones entre las mujeres y los hombres mai huna, Quito: Abya-yala (2 vols.) (UAB) (CV) Fina Rigol / Teresa Mongas / Maria Tomas Cano
  • Mai Huna: Bellier, Irene “Mai Huna” in Fernando Santos & Frederica Barclay (eds) Guía etnográfica de la alta Amazonía Quito: FLACSO / IFEA, Vol.I. (CCUC) (CV) Berta Viader
  • Makuna: Arhem, Kaj (2001 [1996]) “La red cósmica de la alimentación. La interconexión de humanos y naturaleza en el noroeste de la Amazonía”. En: Descola, Ph. y G. Palsson: Naturaleza y sociedad. Siglo XXI ed., Madrid. Sheila Ovelleiro / Cristina Gomez /Julia Olarieta

https://diversidadlocal.files.wordpress.com/2012/09/descola-palsson-naturaleza_y_sociedad__perspectivas_antropolc3b3gicas.pdf Luis Cayón: Ide Ma: El camino de agua. Espacio, chamanismo y persona entre los makuna. En: https://www.academia.edu/11330625/IDE_MA_EL_CAMINO_DE_AGUA_Espacio_chamanismo_y_pErsona_EntrE_los_makuna Elisa Garcia Cayón, Luis (2013) Pienso, luego creo. La teoría makuna del mundo. Bogotá: Instituto Colombiano de Antropología e Historia. (MMM) Miriam Paciencia / Judit Rodríguez / Sarah Roig

  • Matis: Phillipe Erikson (1999) El sello de los antepasados. Marcado del cuerpo y demarcación étnica entre los matís de la Amazonía. Abya Yala, Quito. (CV) Alessandra Vega / Oriol Pascual
  • Pumé: Orobitg, Gemma (1998) Les Pumé et leurs rêves : études d'un groupe indien des Plaines du Venezuela. Amsterdam : Éditions des archives contemporaines. (CRAI UB). Yannis Herrera / Elia Riba / Carla Gómez
  • Saraguros: Syring, D. (2014) With the Saraguros. The Blended Life in a Transnational World. University of Texas Press (UB CRAI). Lea Fischediek / Karo Reher
  • Shipibo Conibo: Françoise Morin 1998 in Fernando Santos & Frederica Barclay (eds) Guía etnográfica de la alta Amazonía Quito: FLACSO / IFEA, Vol.III.
  • Siona-Secoya: Moya, Rith (1992) Requiem por los espejos y los tigres. Una aproximación a la literatura y la llengua secoya, Quito: Abya-Yala.

Vickers William (1989) Los sionas y secoyas. Quito: Abya Yala. (CV)

  • Tikuna. Goulard,Jean-Pierre 1994 “Los Ticuna” in Fernando Santos & Frederica Barclay (eds) Guía etnográfica de la alta Amazonía Quito: FLACSO / IFEA, Vol. I (CCUC) Toba. Florencia Tola: https://conicet.academia.edu/FlorenciaTola Miquel Lacasta
  • Tsachila: Ventura, Montserrat (2012) En el cruce de caminos : identidad, cosmología y chamanismo tsachila. Quito, Abya Yala, FLACSO. (CCUC, UAB) Alex Santos
  • Tzeltales: Pitarch Ramón, Pedro (1996) Ch'ulel : una etnografía de las almas tzeltales, México , D.F. : Fondo de Cultura Económica Idoia Palomar / Pol Marin /Angels Valor

https://www.academia.edu/5238368/Chulel._Una_etnograf%C3%ADa_de_las_almas_tzeltales._FCE_1996

  • Warao: Suarez, María Matilde 1968 Los warao : indígenas del delta del Orinoco , Caracas: Departmento de Antropología (UAB) (HRAF) Montse Flores / Dario Rincón
  • Yanesha: Santos Granero, F. 2004. “Los Yanesha.” In Guía etnográfica de la alta Amazonia. Vol. 4, Matsigenka, Yánesha, edited by Fernando Santos and Frederica Barclay, 159–359. Lima: Smithsonian Tropical Research Institute/Instituto Francés de Estudios Andinos.Sonia Fernández / Claudia Martínez / Judit Gimenez
  • Yanomamo: Chagnon, Napoleon 2006 [1992] Yanomamö : la última gran tribu prólogo: Edward O. Wilson ; traducció de Yanomamö. The last days of eden, Barcelona: Alba (CCUC) (HRAF) Anfós Jordà
  • Yukpa: Halbmayer, Ernst https://uni-marburg.academia.edu/ErnstHalbmayer
  • Záparas: Anne-G. Bilhaut (2011) El sueño de los záparas. Abya Yala: Quito. (CV) Caroline Murphy / Ehssan Aoulad-Ali /Ariana Martínez

Mentors

[modifica]

Teniu problemes per editar la Viquipèdia? No sabeu com es posen les negretes, com formatar una taula o com afegir una referència? Mireu l'Ajuda, però si tot i així no us aclariu, contacteu amb un Mentor. Els mentors són voluntaris experimentats que estan disposats a ajudar als editors novells. Cliqueu aquest enllaç per contactar amb un mentor de manera aleatòria: Contacta!

  • Pitxiquin
  • Tiputini (els dimarts de 17:00 a 20:00 a l'aula 10.147 Campus Ciutadella UPF)
  • Jopo1150, els dimarts de 16:00 a 17:00,presencialment a l'Hotel d'Associacions de la UB (Pati de la Facultat de "mates", Central)

Participants

[modifica]

Posa aquí el teu usuari i la pàgina que has creat:

Ajuda

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:Etnologia_Regional_II/Curs_2016-2017&oldid=19987262»