Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning/Grup 8

Integrants del grup i tema

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

• Mfernandezgarcia0 (discussió • contribucions • registre)
• Sgand (discussió • contribucions • registre)
• Anavarroperis (discussió • contribucions • registre)
• Exempledenomdusuari (discussió • contribucions • registre)

Tema escollit pel grup: Coneixement tècnic pedagògic del contingut (TPACK)

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascun, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article de la Viquipèdia a modificar o crear (del 30/09/21 al 07/10/21).
2. Fase de documentació anàlisi i síntesi sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una cerca i identificació de fonts rellevants, que seran incorporades posteriorment en l'article. Aquesta redacció es publicarà directament en el “Taller”, perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article (del 08/10/21 al 17/10/21).
3. Fase de revisió i publicació. Sobre la base d'una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de realitzar una revisió de totes les aportacions per a assegurar que el text respecta una estructura, estil i llenguatge coherents. Quan tots els membres del grup hagin revisat i verificat la informació aportada, es podrà emplenar el document “Llista de control”, per a lliurar al docent via correu electrònic amb les explicacions necessàries en cada casella. Amb aquest document, el professor podrà indicar al grup les millores a realitzar abans del lliurament. Quan es facin els canvis indicats pel docent i es disposi de la versió definitiva, s'haurà d'escriure novament al professor per a demanar la seva autorització per a publicar (del 18/10/21 al 24/10/21).
4. Fase de publicació. Una vegada rebuda l'autorització del professor, procedir a la publicació en la Viquipèdia (del 25/10/21 al 31/10/21).
5. Fase de reflexió i redacció sobre: L’escriptura col·laborativa d’articles, la qualitat de la informació publicada a la Viquipèdia, el potencial d’ús de la Viquipèdia en la nostra tasca professional, l’actitud envers la incorporació de pràctiques educatives en obert. Aquestes reflexions s'han de recollir en un document, en el qual constin els noms de les persones del grup, els usuaris corresponents de la Viquipèdia, i les aportacions a l'article i la seva justificació. En el grup ha d'haver-hi una persona responsable de lliurar-lo al RAC. Fins al 31/10/2021.

Acords inicials

Fase 1

Després de tancar la composició de l'equip, inicialment compost per 3 membres, s'estableixen les primers comunicacions per correu electrònic on es proposa:

· Una taula organitzativa per establir rols i responsabilitats a les fases 2, 3 i 4.

· Punts dels que constarà l'article del TPACK a la Viquipèdia: introducció, definició, història, estructura, implantació i beneficis i desavantatges.

· Realitzar una reunió on-line el dimarts 12 d'octubre a les 9:00 hores mitjançant Meet de Google per acabar de posar-nos d'acord en l'organització, establiment de rols i aclarir dubtes,

A la reunió on-line del 12 d'octubre, entre altres, s'acorden els següents punts:

· Modificació i ratificació de la taula de rols i responsabilitats dels membres del grup per a les fases 2, 3 i 4. Santi Gandia s'encarregarà de crear aquesta taula a la Viquipèdia.

· Creació d'una carpeta Drive on compartir la informació del grup. Aquesta carpeta contindrà inicialment: fil de correus electrònics en format PDF fins a la data de la reunió, documentació i bibliografia relacionada amb TPACK, document Google per a utilitzar com a canal de comunicació entre els membres del grup. Andrea s'encarregarà de la creació del Drive, de pujar el fil de correus en PDF. Teresa s'encarregarà de organitzar la documentació encontrada fins a la data de la reunió.

Fases 2, 3, 4 i 5

A continuació es mostra la taula organitzativa de tasques i responsabilitats del grup, proposada mitjançant correu electrònic i ratificada pels membres del grup en reunió on-line a data 12 d'octubre:

Taula organitzativa del grup 8: TPACK (3 membres a data 12 d'octubre de 2021)

Punts de l'article (inicialment acordats pel grup)	FASE 2: Documentació i síntesi Setmana 2: del 8 al 17 d'octubre			FASE 3: Revisió Setmana 3: del 18 al 24 d'octubre				FASE 4: Publicació Setmana 4: del 25 al 31 d'octubre	FASE 5: Fins al 31 d'octubre
	Documentació (aporta la documentació i la comparteix a la carpeta comú)	Anàlisi síntesi (redacció)		Revisió i verificació	Document llista de control (enviar e-mail al docent)	Realització de canvis indicats per docent	Demanar autorització al docent per publicar	Procedir a la publicació a la Vikipèdia
		Redactor principal (inicia la redacció del punt)	Redactors secundàris (completen la informació redactada pel redactor principal)						Reflexió i redacció en grup (document al Google Drive)	Lliurament al RAC del document
· Introducció	Tots	Andrea	Santi, Teresa	Tots	Teresa	Andrea	Andrea	Andrea	Tots
· Definició		Santi	Andrea, Teresa			Santi	Santi	Santi
· Història del TPACK		Teresa	Andrea, Santi			Teresa	Teresa	Teresa
· Estructura del TPACK (components que el constitueixen)		Andrea	Santi, Teresa			Andrea	Andrea	Andrea
· Implantació del TPACK (com portar-lo a la pràctica, des d'una visió enciclopèdica)		Santi	Andrea, Teresa			Santi	Santi	Santi
· Beneficis i desavantatges (amb partidaris i detractors)		Teresa	Andrea, Santi			Teresa	Teresa	Teresa

Edició del text a integrar en el "tema" seleccionat de la Viquipèdia

A partir d'aquí el grup escriu/edita el text que, una vegada verificat per el/la professor/a, serà publicat en l'article principal del tema seleccionat a la Viquipèdia.

Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut (TPACK)

El Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut (TPACK) és un model pedagògic que intenta identificar la naturalesa del coneixement requerit pels docents per a la integració tecnològica en el seu ensenyament. L’ús de la tecnologia de manera pedagògica requereix el desenvolupament del contingut pedagògic tecnològic (TPCK), una forma de coneixement que permet enllaçar tres elements: contingut, pedagogia i tecnologia.

Definició

L’acrònim TPACK prové de les inicials en anglés de la metodologia Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut (en anglés Technologial Pedagogical Content Knowledge). Cal ressaltar que existeixen diverses accepcions per al mateix concepte. La traducció literal de l’anglés és Coneixement del Contingut Pedagògic Tecnològic. Per la seua part, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement, ho tradueix com Coneixement Tecnològic, Pedagògic, Disciplinar, baix l’acrònim (CTPD).

Història

El 1986 Lee Shulman va escriure un article sobre el Coneixement Pedagògic del Contingut (PCK en anglès), un nou concepte que Punya Mishra i Matthew Koehler, professors de Michigan State University, van prendre com a punt de partida per construir el seu marc conceptual sobre el Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut, l'any 2006, afegint la tecnologia al concepte original de Shulman. Mishra i Koehler van dedicar cinc anys a diversos experiments que tenien com a objectiu entendre la naturalesa del coneixement que necessiten els docents per tal d'integrar la tecnologia en la docència, uns experiments que van donar com a resultat el seu marc TPCK. Anys més tard es va proposar anomenar-lo TPACK, ja que és un mot més fàcil de pronunciar.

El 2019 Mishra va ampliar el diagrama, incorporant el Coneixement Contextual (XK) en aquest marc conceptual. El coneixement contextual es refereix al coneixement que el docent té no només del seu centre escolar sinó també de les organitzacions relacionades, com les autoritats educatives.

Estructura

L’estructura del model TPACK, d'acord amb Mishra y Koelher, està formada per tres formes de coneixement primàries relacionades entre sí:

1. Coneixement del contingut (CK). És el saber que el docent ha construït sobre la disciplina que ensenya. Inclou els conceptes, teories, idees i marcs organitzatius, així com pràctiques i enfocaments establerts per a desenvolupar el contingut.
2. Contingut pedagògic (PK). És el coneixement profund que tenen els docents sobre els processos i mètodes d'ensenyament-aprenentatge. Fa referència als coneixements sobre com aprenen els estudiants, estratègies de control de l'aula, planificació de classes i avaluació de l'estudiantat.
3. Coneixement tecnològic (TK). És el coneixement sobre les eines digitals de les que disposa el professorat.

En les interseccions d’aquests elements s'originen altres formes de coneixement específic que es tenen en compte:

• El coneixement pedagògic del contingut (PCK). És la forma en la qual el docent interpreta la disciplina, la representa, l'adapta i la confecciona d'acord amb els materials i els coneixements previs de l'estudiantat.
• El coneixement tecnològic del contingut (TCK). Fa referència a la forma en la qual la tecnologia i el contingut s'influencien i es limiten mútuament.

• El coneixement pedagògic tecnològic (TPK). Representa una manera de comprendre com l'ensenyament i l'aprenentatge poden canviar quan la tecnologia s'empra d'un forma determinada.

D'aquesta manera, la interrelació entre les tres formes de coneixement primàries i les seues interseccions donen lloc al model TPACK, tal i com apunten Koehler i Mishra , encara que la situació ideal seria que els tres anells es solaparen totalment.

Implantació

La primera fase d’aplicació del TPACK consisteix a identificar, per a una determinada lliçó, els components que conformen cadascuna de les tres formes bàsiques del coneixement, segons la metodologia TPACK:

• Contingut del coneixement (Content Knowledge CK): requereix identificar quins són els continguts de la lliçó i quins son els coneixements del docent sobre aquests continguts.
• Coneixement pedagògic (Pedagogical Knowdledge PK): requereix identificar quines són les estratègies metodològiques adequades per a un grup d’alumnes determinat.
• Coneixement tecnológic (Technological Knowledge TK): requereix identificar quines són les eines digitals de les que disposem i quins són els coneixements del docent sobre aquestes eines.

En una segona fase, s’analitza la intersecció de les formes primàries de coneixement i la manera en que es relacionen:

• Coneixement pedagògic del contingut (Pedagogical Content Knowledge PCK): requereix comprendre quina es la estratègia metodològica adequada per transmetre uns determinats continguts a un grup d’alumnes concret.
• Coneixement tecnològic del contingut (Technological Content Knowledge TCK): requereix analitzar com les eines digitals es relacionen amb els continguts, transformant-los o millorant-los, i de quina manera seran presentats als estudiants i com aquestos, a la vegada, podran interactuar amb els continguts.
• Coneixement pedagògic tecnològic (Technological Pedagogical Knowledge TPK): requereix planificar com les eines digitals seran el vehicle d’aprenentatge dels continguts i no la finalitat mateixa de l'aprenentatge.

La intersecció triple de les tres formes bàsiques del coneixement conformarà el centre del model TPACK, que serà a la vegada la confluència de les tres interseccions simples analitzades a la segona fase.

Beneficis i desavantatges

Es considera que és un concepte intuitiu i fàcil de comunicar. Koehler i Mishra afirmen que aquest marc teòric sobre la relació entre la docència i la tecnologia pot canviar tant la teoria com la pràctica de l'educació, la formació i el desenvolupament professional dels docents.

Un dels aspectes que s’ha criticat de TPACK és que resulta molt difícil mesurar-lo, ja que no és estable i tampoc està ben definit, la qual cosa fa que aquest marc conceptual no siga útil ni per als investigadors ni per als docents. També en relació a les mesures, es considera que desenvolupar algun tipus d'instrument o metodologia per avaluar cadascun dels dominis descrits per aquest marc conceptual i que siga aplicable en diferents contextos és difícil.

Un altre aspecte que s’ha qüestionat és que Koehler i Mishra no distingeixen entre coneixements i habilitats dins del marc TPACK. S’han posat també en evidència les seues febleses pel que fa a la precisió i a la validesa heurística, a més de les seues limitacions per ajudar als investigadors a predir resultats o a revelar nou coneixement. (184 mots)