Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2018-19 (II)/Grup 1

En què consisteix el món virtual educatiu?

Entenem per món virtual educatiu un sistema que permet la participació a través de la generació d’espais col·laboratius d’interacció entre múltiples usuaris de la comunitat educativa els quals poden compartir i opinar sobre diferents coneixements i experiències, generant així, processos d’aprenentatge més enriquidors que fomenten a la vegada les habilitats socials.

La creació d’aquests ambients d’interacció a escala global, s’ha fet possible gràcies al progrés de la tecnologia de la informació i comunicació (TIC). Aquesta ensenyança virtual compta amb diferents recursos que incrementen la qualitat de l’educació i el grau en el que l’alumnat aprèn els continguts, aquests amb caràcter interactiu, visual i integrador.

Aquesta virtualitat crea nous entorns de relació, amb els que hem de saber explorar fins utilitzar el màxim de les seves possibilitats. L’èxit d’aquest serà el saber estar i saber participar.

Característiques

Les caracteristiques que defineixen un món virtual educatiu són les següents:^[1]

Flexibilitat:
- Pots accedir als teus cursos 24/7 des de qualsevol lloc i en l’horari més convenient.
- Segons les necessitats de cada estudiant.
Cooperació: et permet establir relacions, debats i compartir informació amb altres usuaris.
Personalització: cada persona s’estableix el propi ritme d’aprenentatge.
Interactivitat: s’estableixen relacions entre docents i estudiants i entre estudiants.

Elements a tenir en compte en el disseny de l’acció educativa en un món virtual

Dins el món virtual educatiu es necessita d’una correcta estructura organitzativa, tenint en compte els processos que afecten als estudiants i també als docents.^[2]

Es tindran en compte els següents paràmetres:

No presencialitat: l’organització virtual actúa en l’àmbit asincrònic, és a dir, en la no-coincidència en espai i temps.
Transversalitat: per afavorir el treball multidisciplinar, homogeneïtzar i harmonitzar els processos de gestió.
Globalitat: cal garantir una cohesió en l’organització, doncs un mateix procés pot ser afrontat de diverses perspectives, segons usuaris.

Avantatges i inconvenients

En aquest apartat es defineixen els avantatges i els inconvenients que presenten els espais virtuals educatius:

^[3] ^[4] ^[5] ^[6]
Avantatges	Inconvenients
Flexibilitat	Quantitat excessiva d'informació
Comunicació sincrònica i asincrònica	Pot comprometre la privadesa
Implicacions en l'aprenentatge i la participació de l'alumnat	Tendeix a fomentar el sedentarisme
Economia	Canvi en les dinàmiques d'aula
Retroalimentació	Pot crear dependència
Accessibilitat i facilitat d'ús	Pot donar ales al ciberassetjament

Exemples de móns virtuals educatius^[7]

edX és una plataforma que ofereix cursos de nivell universitari i molts d’ells de forma gratuïta arreu del món.

Com8s consisteix en una eina que ajuda a la millora de comunicació entre alumnes i professors disponible en anglès, portuguès i espanyol. Es poden realitzar intercanvi de materials, compartir dates per recordar esdeveniments i exàmens, crear espais de discussió, reunions amb audio o videoconferència, formular proves, enquestes i altres activitats interactives.

Schoology és una plataforma gratuïta per establir contacte amb persones que comparteixen interessos i es poden programar activitats, compartir idees, material educatiu o administrar un curs virtual 100%.

Edmodo facilita la comunicació i la interacció virtual com a complement de la presencialitat. És una eina pensada per a directius, docents, estudiants i, fins i tot, pares i mares. A més, aquesta plataforma ofereix aplicacions que reforcen les possibilitats de treballar destreses intel·lectuals.

Blackboard utilitzada en institucions de formació superior d’educació virtual té una interfície en anglès i té molts espais per descobrir.

Lectrio és considerada com una de les plataformes més integrades i permet l’orientació de cursos en línia sense especials dificultats. A més, es pot consultar des de dispositius mòbils.

Udemy ofereix una gran capacitat de emmagatzematege per arxius pesats com són vídeos, presentacions en diversos formats, etc. Pots crear el teu curs de forma gratuïta o pots cobrar pel curs, sempre i quan un 60% del contingut sigui en format de vídeo.

Rcampus és una plataforma gratuïta per a estudiants i professors. S’utilitza per gestionar treballs col·laboratius i mantenir el contacte amb altres grups que comparteixen interès acadèmic.

Twiducate combina aula virtual i xarxa social i està pensada principalment per alumnes de primària i secundària perquè puguin compartir calendaris, enllaços i idees.

Moodle és una plataforma utilitzada per excel·lència. Consisteix en un software amb el qual es creen cursos i llocs web. Requereix d’un servidor, però tot i així hi ha diversos serveis que ofereixen aquesta plataforma de forma gratuïta com per exemple: milaulas

Second Life és un món virtual en 3D que permet a l'usuari viure una vida virtual on pot crear part d’aquest mateix món i nodrir-se dels intercanvis amb la resta d’usuaris. S’han explorat repetidament les seves potencialitats educatives.

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
Fase de revisió. Basant-se en una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de fer una revisió general per assegurar que el text de tot el grup respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament.
Fase de verificació. Quan es disposi de la versió definitiva, s'ha de consultar novament el document "Llista de control" i revisar que tot el document compleix cada punt. En cas contrari es revisarà l'article novament abans d'escriure al professor per demanar la seva autorització per a publicar.
Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.

Tasca	Responsable	Setmana 1	Setmana 2	Setmana 3	Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments)	(assignar)	Albert	Carla	David	Toni
Elements de l'artícle a modificar	tots
Documentació	tots de manera individual
Anàlisi i síntesi	tots de manera individual
Publicació al taller	tots
Revisió	tots
Verificació	(assignar)	Carla	Albert	Toni	David
Notificació al professor	(assignar)	Toni	Carla	Albert	David
Publicació a Viquipèdia	(assignar)	David	Toni	Carla	Albert

Referències

↑ «Nuevos escenarios educativos: mundos virtuales 3D» (en espanyol). Bianca. [Consulta: 17 març 2019].
↑ Castro, Ana Rosiris. e-Learning desde Cero: Descubre como ser un profesor online. (en espanyol). 1. Createspace Independent Pub, 18 de febrer de 2018, p. 117. ISBN 978-1530059416.
↑ Panichi, Luisa «A critical analysis of learner participation in virtual worlds: How can virtual worlds inform our pedagogy.». Eurocall, 2015, pàg. 464-469.
↑ Blackmon, Stephanie «The Pixelated Professor: Faculty in Immersive Virtual Worlds». International Review of Research in Open and DistributedLearningVolume 16, Number 1, 2015.
↑ «5 ventajas que te ofrece el campus virtual» (en espanyol). e-Learning Masters. [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Internet i els seus 10 avantatges i inconvenients» (en català). Jesús Ruiz, 29-08-2018. [Consulta: 14 març 2018].
↑ «37 Plataformas virtuales educativas gratuitas» (en espanyol), 15-03-2016. [Consulta: 15 març 2019].

[1] «Nuevos escenarios educativos: mundos virtuales 3D» (en espanyol). Bianca. [Consulta: 17 març 2019].

[2] Castro, Ana Rosiris. e-Learning desde Cero: Descubre como ser un profesor online. (en espanyol). 1. Createspace Independent Pub, 18 de febrer de 2018, p. 117. ISBN 978-1530059416.

[3] Panichi, Luisa «A critical analysis of learner participation in virtual worlds: How can virtual worlds inform our pedagogy.». Eurocall, 2015, pàg. 464-469.

[4] Blackmon, Stephanie «The Pixelated Professor: Faculty in Immersive Virtual Worlds». International Review of Research in Open and DistributedLearningVolume 16, Number 1, 2015.

[5] «5 ventajas que te ofrece el campus virtual» (en espanyol). e-Learning Masters. [Consulta: 14 març 2019].

[6] «Internet i els seus 10 avantatges i inconvenients» (en català). Jesús Ruiz, 29-08-2018. [Consulta: 14 març 2018].

[7] «37 Plataformas virtuales educativas gratuitas» (en espanyol), 15-03-2016. [Consulta: 15 març 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]