Vés al contingut

Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2018-19 (II)/Grup 2

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Introducció

[modifica]

La irrupció d’Internet i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a la nostra societat i en el nostre dia a dia, fa necessari un canvi de paradigma educatiu que s’ajuste a les necessitats i exigències que la societat demanda.

D’aquesta necessitat sorgeix el concepte “Smart Classroom” o classe intel·ligent. És una concepte innovador que promulga la creació d’espais d’aprenentatge dotats de tot un ventall de tecnologies educatives i connexió a Internet on l’alumnat serà l’artífex del seu propi aprenentatge i el professorat es convertirà en un guia.

Felipe Segovia Olmo ho defineix de la següent manera[1]:

“Comunitat d’aprenentatge, l’objectiu principal de la qual és el desenvolupament de la intel·ligència i dels valors dels alumnes, que planifiquen, realitzen i regulen el seu propi treball, sota la mediació dels professors, per mitja de mètodes didàctics diversificats i tasques autèntiques, avaluades per alumnes i professors, en un espai multiús obert, tecnològicament equipat i organitzat segons els principis de qualitat total de la gestió”. (Segovia, 1998, p.18)

Definició

[modifica]

És un concepte encara en procés de definició i diferents autors han donat la seva pròpia versió. Una de les més actuals és la de Li, Kong i Chen (2015)[2] els quals van proposar que una Smart Classroom és un espai d’aprenentatge que té accés a un o més recursos digitals que ofereixen una guia d’aprenentatge, ferramentes de suport, consells i recomanacions en el lloc, moment i de la forma adequada.

Evolució

[modifica]

La primera aproximació al que podria ser una definició de terme “smart” en educació, va ser la proposada per Ronghuai Huang i Junfeng Yang (2012)[3] que van argumentar que la inserció dels recursos digitals a l’aula havia de fer un pas al front per oferir un aprenentatge fàcil, compromès i efectiu.

Spector (2014) [4]va afirmar que un lloc d’aprenentatge es pot denominar smart quan es fa ús de tecnologies adaptatives i està dissenyat per influir capacitats i característiques innovadores que milloren l’educació.

Posteriorment, es va introduir el terme Smart Learning Environment o SLE com a sinònim al que Tikhomirov et altri (2015)[5] va nombrar com Smart Education, ja que es considera que un SLE no parla d’un lloc específic, sinó que “ambient” fa referència a l'espai on es troba qui està aprenent, no exclusivament a l'aula física de l’escola.

Per últim, destaca la relació que dels termes Smart Classroom i Open Classroom. Les Open Classroom es porten a la pràctica des dels anys 60 i les podem definir com aules amb una distribució diferent, les quals cedeixen els espais centrals a l'alumnat. Són flexibles i adaptables. El concepte de comunitat d’aprenentatge pren força ja que allò que es busca és una major implicació de l'alumnat i una millor relació entre ells.

Una Smart Classroom és, per tant, la versió del segle XXI d’aquest concepte incloent la participació de la tecnologia. Aquest fet permet obrir l’aula a tot tipus de coneixements i estendre l’aprenentatge col·laboratiu més enllà dels límits físic de l’aula. (Campos, 2018)[6]

Objectius

[modifica]

El que es pretén amb la incorporació d’una aula intel·ligent és aconseguir un espai que proveïsca tant als docents com a l'alumnat amb les millors condicions per aconseguir un aprenentatge eficient i satisfactori.[6]

Alguns dels principals objectius esmentats per Felipe Segovia són:[7]

  • Oferir ambients enriquits: lloc, temps, mètodes i eines.
  • Canviar l'ensenyament unidireccional.
  • Propiciar la contrucció del significat d'allò que s'apren.
  • Facilitar l'aprendre a aprendre.
  • Assegurar l'aprenentatge autoregulat i autònom.
  • Procurar les transferències dels aprenentatges a altres matèries i a la vida real.
  • Promoure el desenvolupament de la intel·ligència.

Característiques

[modifica]

Hi ha 4 característiques que fan que un aula sigui smart[2]:

  1. Una classe smart és rica en tecnologia, en tant que combina ambients d’aprenentatge físics i virtuals i permet ajustar els paràmetres ambientals, com la llum i la temperatura de forma automàtica.
  2. Una classe smart pot proporcionar continguts, interaccions de suport i eines d’aprenentatge constructiu per a tot tipus d’ensenyament i activitats d’aprenentatge La classe smart afavoreix un aprenentatge centrat en l’estudiant, que té accés a un suport adaptat en la seva formació perquè aquest desenvolupi un paper actiu.
  3. La classe smart permet emmagatzemar, recol·lectar, computeritzar i analitzar la gran quantitat de dades estretes de l'alumnat per prendre les decisions pedagògiques més adequades.
  4. La classe smart és un ambient d’aprenentatge obert que garanteix a l'alumnat un autèntic context d’aprenentatge. Això pot estimular la seva motivació , la seva creativitat i proporcionar als estudiants una experiència pràctica d’aprenentatge.

D’altra banda, una classe intel·ligent també es caracteritza per[8]:

  • Un disseny arquitectònic de l’aula basat en la ergonomia, comoditat i flexibilitat.
  • Objectes digitals d’aprenentatge integrats de forma fluïda i interconnectada.
  • Ús de metodologies pedagògiques innovadores que aprofiten l’espai i les TIC.

Principis

[modifica]

Bautista y Borges (2013)[9], van establir els principis en què ha de basar-se una classe intel·ligent. Aquests són:

  • Flexibilitat de l'organització espacial: ens referim a una distribució que facilite canviar les agrupacions de l’alumnat per fomentar un aprenentatge cooperatiu.
  • Adaptabilitat: l’espai pot adaptar-se a cada moment i cada aula.
  • Comoditat: han de incloure’s elements per realitzar diferents activitats amb comoditat: sofàs i coixins per llegir o escoltar música, per exemple.
  • Multiplicitat: fa referència a l'ús de diversos tipus d'estímuls i recursos.
  • Connectivitat: tant dins com fora de l’aula.
  • Personalització: les classes intel·ligents permeten crear espais personalitzats d’aprenentatge entre els docents i l’alumnat.
  • Ordre i organització: aquest un principi fonamental, és important  crear una disposició ordenada dels espais i recursos perquè siguin adequats per a totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es duran a terme.
  • Apertura: ací hi ha que tenir en compte l'aprenentatge que té lloc tant dins de l’aula (de manera més tradicional) i el que ocorre virtualment. Per això hi ha que tenir en consideració que a les classes intel·ligents els temps d’aprenentatge poden anar més enllà de les aules i dels horaris assignats.
  • Seguretat: ens referim a estar segurs en l’accés a la informació en Internet.

Components

[modifica]
Pissarra digital en una classe intel·ligent

Les eines necessàries en una classe intel·ligent són un ordinador a través del qual es gestiona la informació, un projector per tal de projectar el contingut de l'ordinador a una pantalla, un micròfon per tal de transformar la senyal d'àudio a una senyal elèctrica, un reproductor de DVD i un pòdium intel·ligent, equipat amb un monitor extern i un llapis digital que permet editar el contingut dels documents o presentacions que es desitja projectar a la pantalla.[10] A més, una pissarra digital interactiva permetrà projectar-hi contingut i poder-hi treballar mitjançant el llapis digital[11]. Finalment, una classe intel·ligent també inclou un amplificador i altaveu per tal de millorar la qualitat del so i ajustar el volum i una càmera de documents, que converteix un objecte real en contingut digital que és projectat a la pantalla. [12]


Avantatges i desavantatges

[modifica]

Tal i com també podem llegir a l'aricle de Bautista i Borges[9], disposar d'una classe intel·ligent presenta els següents avantatges:

  • Millora del rendiment: l’alumnat està més motivat.
  • Accés a més informació: tot el que necessitem esta a Internet i la informació sempre està disponible.
  • Major exposició: amb l’accés a Internet l’alumnat pot accedir-hi a més idees i opinions diferents, donant lloc a pensaments més crítics.
  • Recuperar el temps: les classes intel·ligents permeten recuperar la informació/classes perdudes.
  • Diversitat: aprendre per diferents mitjans afavoreix l’atenció a la diversitat. A més a més, es pot disposar dels recursos tantes vegades com desitges.

D'altra banda, també cal tenir en compte els desavantatges:

  • Distracció: un dels inconvenients més importants.
  • Dates inapropiades: l’alumnat pot estar exposat a llocs o enllaços inapropiats, a les escoles sol estar limitat l’accés a aquests llocs, però de vegades no podem controlar el que estan buscant.
  • Falta d'interacció cara a cara: de vegades interactuen més per mitjà de les xarxes socials que cara a cara, cosa que pot afectar a les seves habilitats socials.
  • Pèrdua de temps: al basar l’aprenentatge en la tecnologia ens podem trobar que amb el mal funcionament d’un dispositiu la classe ens quede paralitzada.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Segovia Olmo, Felipe. El aula inteligente: Nuevo horizonte educativo. Calpe: Espasa, 1998. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Li, Baoping; Kong, Siu Cheung; Chen, Guang «Development and validation of the smart classroom inventory». Smart Learning Environments, 2, 1, 12-02-2015, pàg. 3. DOI: 10.1186/s40561-015-0012-0. ISSN: 2196-7091.
  3. ↑ «From Digital to Smart: The Evolution and Trends of Learning Environment--《Open Education Research》2012年01期». [Consulta: 2 abril 2019].
  4. ↑ «Conceptualizing the emerging field of smart learning environments», 16-10-2014. [Consulta: 2 abril 2019].
  5. ↑ TIKHOMIROV et altri, V, N i E. «Three dimensions of smart education". En Smart Innovation, Systems and Technologies». 1/01/2015, pàg. 47-56.
  6. ↑ 6,0 6,1 Campos, Sara. «¿Qué es una smart classroom?» (en espanyol europeu), 12-02-2018. [Consulta: 2 abril 2019].
  7. ↑ Segovia i Rodriguez, Nieves i José Luis «[http://www.sek.es/files/pdf/Digital/felipe_segovia_olmo.pdf Felipe Segovia Olmo Pensamiento y obra educativa]». Felipe Segovia Olmo Pensamiento y obra educativa, 2015.
  8. ↑ «SMART CLASSROOM». Esther Crespin, s.d.. [Consulta: 30 març 2019].
  9. ↑ 9,0 9,1 Bautista, Guillermo; Borges, Federico «Smart classrooms: Innovation in formal learning spaces to transform learning experiences.». Bulletin of the Technical Committee on Learning Technology, 22-03-2019, pàg. 18–21.
  10. ↑ «Smart Classrooms - Advantages and Disadvantages». TargetStudy, 2018. [Consulta: 30 març 2019].
  11. ↑ «29 Essential Smart Classroom Tools». Edsys, 02-08-2016. [Consulta: 30 març 2019].
  12. ↑ «smart classroom». Hamzah Meraj, 25-01-2017. [Consulta: 30 març 2019].


Integrants del grup 2. Classe intel·ligent

[modifica]

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia

[modifica]

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

  1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
  2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
  3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
  4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
  5. Fase de revisió. Basant-se en una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de fer una revisió general per assegurar que el text de tot el grup respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament.
  6. Fase de verificació. Quan es disposi de la versió definitiva, s'ha de consultar novament el document "Llista de control" i revisar que tot el document compleix cada punt. En cas contrari es revisarà l'article novament abans d'escriure al professor per demanar la seva autorització per a publicar.
  7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
Tasca Responsable Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) Jose Vicente Fer índex i compartir documents al Drive sobre la temàtica.
Elements de l'artícle a modificar tots durant tot el procés
Documentació tots de manera individual 15/03 - 20/03
Anàlisi i síntesi tots de manera individual 21/03 - 24/03
Publicació al taller tots 25/03 - 26/03
Revisió tots 27/03 - 29/03
Verificació Alba 27/03 - 29/03
Notificació al professor MªÁngeles 30/03
Publicació a Viquipèdia Marina En rebre l'autorització
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:Fonaments_Tecnològics_de_l%27e-learning_2018-19_(II)/Grup_2&oldid=21981350»