Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2018-19 (II)/Grup 5

Integrants del grup 5. Microaprenentatges (microlearning)

Josep Benet Salom	Usuari:Josepbenet
Javier Ferrandiz Mancilla	Usuari:JFerrandiz
Diana Fora Giménez	Usuari:dfora
Sofia Moya Pereira	Usuari:Sof2612

Microaprenentatge

Salta a la navegacióSalta a la cerca El terme microlearning o microaprenentatge representa una perspectiva o modalitat d'aprenentatge, orientada a la fragmentació de continguts didàctics, per mitjà dels quals s'adquireixen determinades competències. L'aprenentatge es genera en petites passes, que en interconnectar-se, formen un coneixement més ampli i profund a llarg termini. Es caracteritza per ser una forma d'aprenentatge realitzat en un curt període de temps, que pot ser dut a terme en qualsevol moment i lloc (Salinas i Marín, 2014). Aquests autors sostenen que el terme microaprenentatge emergeix del concepte microcontingut, encunyat per Anil Dash (programador i impulsor del moviment blogger). Dash utilitza el terme microcontingut l'any 2003 per definir tota aquella informació publicada de forma abreujada, que, per la seva limitació temporal, es cenyeix a un únic tema principal, al qual s'hi accedeix per mitjà d'un software i un dispositiu (Lindner, 2006 ).

Aquest moviment sorgeix en el context de la web 2.0, tot i que Salinas i Marín sostenen que degut a l'auge dels dispositius mòbils i el fenomen del m-learning (aprenentatge electrònic mòbil) l'enfocament recobra una gran rellevància en els últims temps, utilitzat per a l'aprenentatge al llarg de la vida i per a l'aprenentatge que requereix ser aplicat en el moment, molts d'aquests realitzats de manera informal.

El microaprenentatge és una nova àrea d'investigació, dirigida a explorar noves formes de respondre a la creixent necessitat d'aprenentatge dels membres de la nostra societat. Es basa en la idea de desenvolupar petits trossos de contingut d'aprenentatge i tecnologies flexibles que permetin als estudiants accedir a ells amb major facilitat en moments i condicions concrets del dia, per exemple durant períodes d'esbarjo o mentre es mouen (Gabrielli, Kimani i Catarzi, 2006 ).

D'acord amb Salinas i Marín, no resulta fàcil adoptar una definició establerta de microlearning, ja que els autors que han intentat caracteritzar-lo (entre d'altres, Hug, Lindner i Bruck, 2006  ) no han arribat a definir el tipus de processos d'aprenentatge que podrien incloure's en aquesta definició, no existint encara consens en quant a com abordar el fenomen des de la pedagogia o la didàctica.

Per Lindner (2006), s'utilitza en el context de l'e-learning per interaccions breus de l'alumne amb un tema d'aprenentatge desglossat en fragments molt petits de contingut. Per aquest autor, els processos d'aprenentatge que s'han anomenat «microaprenentatges» poden cobrir un lapse d'uns pocs segons (per exemple, en l'aprenentatge mòbil) fins a 15 minuts (per exemple, els objectes d'aprenentatge enviats com a missatges de correu electrònic).

Al microlearning, les activitats formatives que es construeixen es basen en microcontinguts. Aquests són petits fragments d'informació digital en constant flux i circulació. El tamany del microcontingut (granularitat) ha d'estar en funció del grup d'estudiants amb el qual es treballi i de la matèria a explicar. Així mateix, els microcontinguts han de tenir sentit per a la formació i han de ser clars, estant sempre orientats als objectius d'aprenentatge que es persegueixin (Castaño Garrido, 2009 ). És a dir, que el microaprenentatge es basa en la utilització d'unitats petites de contingut a ser apreses amb tecnologies flexibles que permeten a les persones accedir als mateixos més fàcilment, en moments i condicions específiques o quotidianes.

Es tracta així d'un nou disseny instruccional, on la idea és separar el contingut a ensenyar en parts més petites, utilitzant contingut digital i internet. En el microaprenentatge són crucials les variables de tamany, temps, forma de lliurament i contingut.

El microlearning és una pràctica mitjançant la qual les persones aprenen en l'actualitat, segons les seves necessitats, sense seguir un currículum o metodologia formal, en un procés d'agafar petites peces d'informació o de fragmentar el coneixement en mòduls que poden ser apresos separadament en qualsevol moment (Schfer i Kranzlmüller, 2007).

En funció dels marcs i àmbits de referència, els aspectes micro, meso i macro varien. Són conceptes relacionals. Per exemple, en el context de l'aprenentatge d'idiomes, un podria pensar en els aspectes micro en termes de vocabulari, frases, oracions i distingir-les entre elles de les situacions i episodis o capítols (aspectes maso) i específiques accions socio-culturals o semàntiques complexes (aspectes macro).

Exemples:

	Exemple 1	Exemple 2	Exemple 3	Exemple 4
Micro-aprenentatge	Lletres soltes	Aprenentatges individuals	Competències dels alumnes o professors	Objectes d'aprenentatge microcontinguts
Meso-aprenentatges	Paraules, combinacions de paraules, frases	Aprenentatge en grup o aprenentatge d'organitzacions	Disseny d'una conferència	Temes o unitats del programa
Macro-aprenentatge	Textos, converses	Aprenentatge de generacions o aprenentatge de societats	Disseny d'un pla d'estudis	Programa curricular

Exemples de microaprenentatge, meso i macro aprenentatge (Hug, 2005).

Referències

1. ↑ Salinas, Jesús; Marín, Victoria I. «Pasado, presente y futuro del microlearning como estrategia para el desarrollo profesional» (en es). Campus Virtuales, 3, 2, 28-08-2015, pàg. 46–61. ISSN: 2255-1514.
2. ↑ «Lindner, Martin (2006). «Use These Tools, Your Mind Will Follow. Learning in Immersive Micromedia & Microknowledge Environments». Research Paper for ALT-C 2006: The Next Generation.». [Consulta: 5 abril 2018].
3. ↑ «Gabrielli, Kimani, Catarci (2005). «The Design of MicroLearning Experiences: A Research Agenda en Hug, Lindner, Bruck (Eds.) Microlearning: Emerging Concepts, Practices and Technologies after E-Learning: Proceedings of Microlearning Conference 2005: Learning & Working in New Media (pp. 45-53).». Innsbruck, Austria: Innsbruck University Press.». [Consulta: 5 abril 2018].
4. ↑ Hug, Theo; Lindner, Martin; Bruck, Peter «Microlearning: Emerging Concepts, Practices and Technologies after e-Learning». Falta indicar la publicació, 05-04-2018.
5. ↑ «mtschaefer | rtfm! teach-yourself culture in open source software projects» (en de). [Consulta: 5 abril 2018].

Categoria:

• Aprenentatge

Microaprenentatge

Salta a la navegacióSalta a la cerca El terme microlearning o microaprenentatge representa una perspectiva o modalitat d'aprenentatge, orientada a la fragmentació de continguts didàctics, per mitjà dels quals s'adquireixen determinades competències. L'aprenentatge es genera en petites passes, que en interconnectar-se, formen un coneixement més ampli i profund a llarg termini. Es caracteritza per ser una forma d'aprenentatge realitzat en un curt període de temps, que pot ser dut a terme en qualsevol moment i lloc (Salinas i Marín, 2014). Aquests autors sostenen que el terme microaprenentatge emergeix del concepte microcontingut, encunyat per Anil Dash (programador i impulsor del moviment blogger). Dash utilitza el terme microcontingut l'any 2003 per definir tota aquella informació publicada de forma abreujada, que, per la seva limitació temporal, es cenyeix a un únic tema principal, al qual s'hi accedeix per mitjà d'un software i un dispositiu (Lindner, 2006 ).

Aquest moviment sorgeix en el context de la web 2.0, tot i que Salinas i Marín sostenen que degut a l'auge dels dispositius mòbils i el fenomen del m-learning (aprenentatge electrònic mòbil) l'enfocament recobra una gran rellevància en els últims temps, utilitzat per a l'aprenentatge al llarg de la vida i per a l'aprenentatge que requereix ser aplicat en el moment, molts d'aquests realitzats de manera informal.

Afegir índex

Definició

El microaprenentatge és una nova àrea d'investigació, dirigida a explorar noves formes de respondre a la creixent necessitat d'aprenentatge dels membres de la nostra societat. Es basa en la idea de desenvolupar petits trossos de contingut d'aprenentatge i tecnologies flexibles que permetin als estudiants accedir a ells amb major facilitat en moments i condicions concrets del dia, per exemple durant períodes d'esbarjo o mentre es mouen (Gabrielli, Kimani i Catarzi, 2006).

D'acord amb Salinas i Marín, no resulta fàcil adoptar una definició establerta de microlearning, ja que els autors que han intentat caracteritzar-lo (entre d'altres, Hug, Lindner i Bruck, 2006) no han arribat a definir el tipus de processos d'aprenentatge que podrien incloure's en aquesta definició, no existint encara consens en quant a com abordar el fenomen des de la pedagogia o la didàctica.

Per Lindner (2006), s'utilitza en el context de l'e-learning per interaccions breus de l'alumne amb un tema d'aprenentatge desglossat en fragments molt petits de contingut. Per aquest autor, els processos d'aprenentatge que s'han anomenat «microaprenentatges» poden cobrir un lapse d'uns pocs segons (per exemple, en l'aprenentatge mòbil) fins a 15 minuts (per exemple, els objectes d'aprenentatge enviats com a missatges de correu electrònic).

Al microlearning, les activitats formatives que es construeixen es basen en microcontinguts. Aquests són petits fragments d'informació digital en constant flux i circulació. El tamany del microcontingut (granularitat) ha d'estar en funció del grup d'estudiants amb el qual es treballi i de la matèria a explicar. Així mateix, els microcontinguts han de tenir sentit per a la formació i han de ser clars, estant sempre orientats als objectius d'aprenentatge que es persegueixin (Ferro i Garrido, 2009). És a dir, que el microaprenentatge es basa en la utilització d'unitats petites de contingut a ser apreses amb tecnologies flexibles que permeten a les persones accedir als mateixos més fàcilment, en moments i condicions específiques o quotidianes.

Es tracta així d'un nou disseny instruccional, on la idea és separar el contingut a ensenyar en parts més petites, utilitzant contingut digital i internet. En el microaprenentatge són crucials les variables de tamany, temps, forma de lliurament i contingut.

El microlearning és una pràctica mitjançant la qual les persones aprenen en l'actualitat, segons les seves necessitats, sense seguir un currículum o metodologia formal, en un procés d'agafar petites peces d'informació o de fragmentar el coneixement en mòduls que poden ser apresos separadament en qualsevol moment (Kahan, Schfer i Kranzlmüller, 2007).

En funció dels marcs i àmbits de referència, els aspectes micro, meso i macro varien. Són conceptes relacionals. Per exemple, en el context de l'aprenentatge d'idiomes, un podria pensar en els aspectes micro en termes de vocabulari, frases, oracions i distingir-les entre elles de les situacions i episodis o capítols (aspectes maso) i específiques accions socio-culturals o semàntiques complexes (aspectes macro).

Exemples:

	Exemple 1	Exemple 2	Exemple 3	Exemple 4
Micro-aprenentatge	Lletres soltes	Aprenentatges individuals	Competències dels alumnes o professors	Objectes d'aprenentatge microcontinguts
Meso-aprenentatges	Paraules, combinacions de paraules, frases	Aprenentatge en grup o aprenentatge d'organitzacions	Disseny d'una conferència	Temes o unitats del programa
Macro-aprenentatge	Textos, converses	Aprenentatge de generacions o aprenentatge de societats	Disseny d'un pla d'estudis	Programa curricular

Exemples de microaprenentatge, meso i macro aprenentatge (Hug, et all 2005).

Història

La idea del microaprenentatge (microlearning) comença a plantejar-se, a mitjans dels anys 60 del segle passat,  com una solució àgil davant les necessitats formatives dels mestres. Serà en concret a la Universitat de Stanford, on de la mà de Dwight Allen i Robert N. Bush començaran a validar la seva funcionalitat utilitzant continguts audiovisuals de curt format per TV, aplicats a la formació de professors.  

A Espanya les primeres experiències i estudis sobre microaprenentatge daten de principis dels anys 70 en el  Institut de Ciències de l'Educació  de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Ciència.

Característiques

Les principals característiques del Microaprenentatge són:

• El microaprenenatage posiciona al centre de l’aprenentage a l’estudiant i li dona la major part de la responsabilitat i autonomia, basat en una de les tendències pedagògiques de l’alumne al centre del procés basada en paradigmes constructivistes.
• Hi ha una tendència a donar suport als processos d’aprenentatge Microlearning es amb la interacció amb el micro-continguts, i soving oberts, recursos educatius oberts  (Sun, et al., 2016). La disponibilitat de micro-continguts és creixent en qualitat i quantiat en l’entorn Web 2.0
• Una de les altres caracteristiques és la optimització del temps. El microaprenentatge minimiza i optimitza el temps del procés d’apenentatge.
• El Microlearning s’enten dins de l’aprenentage informal, que es pot produir en microambients i de manera colectiva, seguint metodologies d’aprenentatge col·lectiu (Aitchanov et al., 2013).
• Es tracta de creació de petites píndoles de continguts (Ludin et al. 2017).
• Solen tenir una durada màxima de fins  15 minuts (Guirgiu, 2017) .
• Poden relacionar-se entres sí per formar lliçons o fins i tot temaris.
• S’utilitzen  diferents formats de continguts com ara vídeos, àudios o microlectures entre altres.

Exemples de microaprenentatge

• Ús de missatges curts en xarxes socials: twits.
• Missatges de Whatsapp.
• Escoltar un resum informatiu o una secció o podcast d’un programa de radio.
• Micro-videos que ensenyen un procés o petits coneixements pas a pas.
• Esquemes, gràfics, diagrames o il·lustracions.
• A partir d'informació recollida en Infografies
• Mapes mentals o conceptuals.
• Utilització de jocs (gamificació)
• Presentació ràpides en format Petxakutxa
• Utilització d’espais físics i públics pels microaprenentages: Els trajectes en tren o metro.

Justificació i avantatges del microaprenentatge

Hi ha estudis recents que demostren que el temps de concentració que aconseguim al realitzar una tasca, ha disminuït un 33% des de l'any 2000 (que era de 12 segons) a avui en dia (que ha passat a ser de 8 segons). Aquest fet, ens ha portat a qüestionar l´efectivitat de l'aprenentatge seguint un model de formació tradicional.

Si analitzem les diferencies existent entre el microaprenentatge i el model tradicional de formació, trobem que:

	Aprenentatge tradicional	Microaprenentatge
Mètode	Principalment format escrit	Audiovisuals, gamificació, continguts interactius
Continguts	Tots al mateix nivell	Rellevància dels continguts a aprendre
Temps	Hores	Minuts
Usabilitat	Individual	Compartit - Reutilitzable
Formats	Físics	Digitals
Forma d'aprendre	Tot el grup a la vegada	Individual - Autogestionat

Així doncs, sembla que aquest model d´aprenentatge pot resultar altament efectiu, ja que aporta una varietat de beneficis, com podem veure en la següent taula:

AVANTATGES DEL MICROAPRENENTATGE	Docents	Alumnes
	Cobreix qualsevol necessitat d'aprenentatge	Poca dedicació, molt concentrada
	Continguts accessibles, molt concrets i efectius	Autogestionable, disponible en qualsevol moment i lloc
	Millora l'aprenentatge augmentant el compromis i la motivació. Experiències d'aprenentatge positives	L'apoderament de l'alumne millora el compromís i la motivació
	Una bona relación entre l'esforç destinat a ambdues parts i els resultats obtinguts.

Termes relacionats

Microformat

Microteaching

Microcontingut

Nanolearning

Enllaços d'Interès

Video Youtube (castellà): Soy Profesor Online: https://www.youtube.com/watch?v=XBSc57KpnxA

Blog Edupills: http://edupills.educalab.es/

Mosel, Stephan (2005): Self Directed Learning With Personal Publishing and Microcontent.

Acords equip i fases de treball

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
5. Fase de revisió. Basant-se en una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de fer una revisió general per assegurar que el text de tot el grup respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament.
6. Fase de verificació. Quan es disposi de la versió definitiva, s'ha de consultar novament el document "Llista de control" i revisar que tot el document compleix cada punt. En cas contrari es revisarà l'article novament abans d'escriure al professor per demanar la seva autorització per a publicar.
7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.

Tasca	Responsable	11/03 - 17/03	18/03 - 24/03	25/03 - 31/03	01/04 - 07/04
		Setmana 1	Setmana 2	Setmana 3	Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments)	Josep	X	X	X	X
Elements de l'artícle a modificar	tots	X
Documentació	tots de manera individual	X
Anàlisi i síntesi	tots de manera individual		X
Publicació al taller	tots		X	X
Revisió	tots			X
Verificació	Javier			X	X
Notificació al professor	Sofia			X	X
Publicació a Viquipèdia	Diana				X