Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2019-20 (I)/Grup 6

Integrants del grup i tema

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

• HerreroAS
• Rgrc
• Msanchezcamp
• Adriánpellicer

Tema escollit pel grup: Aprenentatge Adaptatiu

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
5. Fase de revisió. Basant-se en una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de fer una revisió general per assegurar que el text de tot el grup respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament.
6. Fase de verificació. Quan es disposi de la versió definitiva, s'ha de consultar novament el document "Llista de control" i revisar que tot el document compleix cada punt. En cas contrari es revisarà l'article novament abans d'escriure al professor per demanar la seva autorització per a publicar.
7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.

Tasca	Responsable	Setmana 1	Setmana 2	Setmana 3	Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments)	(assignar)	Roger	Roger	Roger	Roger
Elements de l'artícle a modificar	tots
Documentació	tots de manera individual
Anàlisi i síntesi	tots de manera individual
Publicació al taller	tots
Revisió	tots
Verificació	(assignar)	Miquel	Miquel	Miquel	Miquel
Notificació al professor	(assignar)	Andrea	Andrea	Andrea	Andrea
Publicació a Viquipèdia	(assignar)	Adrián	Adrián	Adrián	Adrián

Publicació al taller.

L'aprenentatge adaptatiu es pot definir com "un tipus d'aprenentatge en línia que incorpora sistemes de recollida i anàlisi de dades sobre el comportament de l'estudiant en les activitats dutes a terme, amb la intenció d'oferir-li continguts personalitzats segons les seves necessitats"(Termcat, 2016). Els cursos d'ensenyament adaptatiu utilitzen diferents algorismes de programació per gestionar la interacció amb l'estudiant i oferir així recursos i activitats d'aprenentatge en funció de les seves característiques i de la seva evolució. Els sitemes d'aprenentatge adaptatiu poden també personalitzar el procés d'ensenyament segons el perfil de l'estudiant (els seus interessos, els seus objectius, l'experiència prèvia, els trets personals i el context de treball), així com l'estil d'aprenentatge (actiu - reflexiu - teòric - pragmàtic (Model de Honey-Munford), visual, auditiu o cinestèsic (classificació de Bandler i Grinder), o altres ...). La tecnologia de l'aprenentatge adaptatiu abasta aspectes de la ciència dels computadors, inteligència artificial, psicometria, pedagogia, psicologia i neurociència.

L'aprenentatge adaptatiu ha estat parcialment impulsat a partir de la premissa de què un aprenentatge efectiu no es pot aconseguir a gran escala emprant els enfocaments tradicionals, no adaptatius. Aquests sistemes d'aprenentatge s'esforcen per transformar l'aprenent de receptor passiu de la informació en col·laborador en el procés educatiu. L'Aprenentatge adaptatiu s'ha implementat en diversos tipus de sistemes educatius com l'hipermèdia adaptatiu, sistemes tutorials intel·ligents, tests adaptatius informatitzats, i agents pedagògics basats en computadores. Tot i que el camp principal on s'aplica l'aprenentatge adaptatiu és l'educatiu, aquest ha estat també utilitzat en d'altres, com la formació empresarial.

Índex
1. Història.
2. Implementació.
3. Bibliografia..

Història

L'aprenentatge adaptatiu sorgeix cap a la dècada de 1950 amb la màquina de l’aprenentatge de Skinner. El  psicòleg i filòsof social B. F. Skinner (1904-1990)  va introduir aquest concepte amb la Teoria de l'Aprenentatge Programat, la qual es basa en el fet que el procés formatiu es construeix a partir de petites seqüències dividides en tasques que l’alumnat ha de superar per passar a la següent seqüència d’aprenentatge.

L'any 1960, la Universitat d’Illinois va llançar el primer programa d’ensenyament assistit per ordinador Programmed Logic Automated Teaching Operations (PLATO). L'objectiu d'aquest sistema d'aprenentatge basat en ordinador va ser automatitzar la instrucció individual.

A la dècada dels 70, l’aprenentatge adaptatiu començà a guanyar popularitat amb el moviment de la Intel·ligència artificial i comen a aparèixer els primers sistemes de tutoria intel·ligent (STI) que es consolidaran en la dècada dels 80 amb l’expansió i abaratiment dels dispositius electrònics. A partir d'aquest moment, se celebren anualment conferències internacionals d'intel·ligència artificial, i els avenços en aquest àmbit són aplicables a la tecnologia educativa. Convé destacar els avenços en analítiques de l'aprenentatge i mineria de dades.

Implementació

El desenvolupament de l’educació en línia i els sistemes de recollida i anàlisi de dades fan que la personalització de l’aprenentatge sigui cada vegada més possible i a l’hora eficaç. Els avenços tecnològics que contribueixen en aquesta personalització dins de l’aprenentatge en línia són:

1) La millora dels sistemes d'adaptació hipermèdia (en endavant, AHS, acrònim en anglès de Adaptive Hypermedia Systems). Aquests, tenen en compte les característiques de cada usuari a partir de les quals adapten el contingut per tal d'oferir-li una experiència personalitzada. En l’àmbit educatiu aquests sistemes s’anomenen Sistemes d’Aprenentatge Adaptatiu.

Dins els sistemes d’adaptació hipermèdia podem distingir diferents models:

Model del Domini

La informació del model del domini representa els continguts que cobreixen els diferents sistemes hipermèdia adaptatius i sobre la qual navegarà l'alumne. A partir d'ella es poden fer deduccions que ens poden servir per a adaptar el sistema a l'usuari (informació inherent al domini). A més, l'autor pot afegir informació addicional genèrica, no dependent del domini que s'està utilitzant, amb la mateixa finalitat.

Modelatge de l'usuari

En el model de l'usuari s'emmagatzema informació sobre aquest. Aquesta informació la pot proporcionar directament l'usuari o la pot inferir el sistema. Depenent de les preferències, de la informació sobre l'usuari, història del recorregut per l'hiperespai, comportament de l'usuari enfront del sistema, objectius, tasques o plans de l'usuari.

Model de l'Entorn

El model de l'entorn conté informació que serveix per a modelar la funcionalitat multimèdia que està utilitzant l'usuari. Tradicionalment la dependència de les plataformes en què estan implementats els diferents programes fa que la informació del model estigui implícita en aquests, l'aparició d'aplicacions multiplataforma, fan que especificar els requisits multimèdia del suport físic siguin més nombrosos, encara que només sigui pel nombre de màquines que el pot utilitzar.

2) Els sistemes de gestió de l’aprenentatge (en endavant, LMS, acrònim en anglès de Learning Management System) com per exemple la plataforma Moodle, els quals proporcionen entorns d’aprenentatge que faciliten la gestió de cursos, usuaris i continguts així com l'administració de qualificacions, etc. A més, també disposen de diferents eines d'aprenentatge:

La personalització de l’aprenentatge està relacionada amb la incorporació de AHS en els LMS. Aquests sistemes ofereixen a l’alumne un itinerari d’aprenentatge personalitzat basat en activitats predefinides segons el seu perfil. Al mateix temps, el mestre també té capacitat d’incidir en aquest itinerari fent canvis en els continguts, l’avaluació, la interfície, etc. tot aconseguint un millor nivell de personalització.