Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2020-21 (II)/Grup 1
Integrants del grup i tema
A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:
- Rreig (discussió • contribucions • registre)
- Malcalato (discussió • contribucions • registre)
- Ipontni (discussió • contribucions • registre)
- Alba Luján (discussió • contribucions • registre)
Tema escollit pel grup: Microaprenentatge
Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia
[modifica]Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:
- Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
- Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
- Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
- Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
- Fase de revisió. Sobre la base d'una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de realitzar una revisió general per a assegurar que el text respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament. Quan tots els membres del grup hagin revisat i verificat la informació aportada, es podrà emplenar el document “Llista de control”, per a lliurar al docent via correu electrònic amb les explicacions necessàries en cada casella. Amb aquest document, el professor podrà indicar al grup les millores a realitzar abans del lliurament.
- Fase de verificació. Quan es realitzin els canvis indicats pel docent i es disposi de la versió definitiva, s'haurà d'escriure novament al professor per a demanar la seva autorització per a publicar.
- Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
| Tasca | Responsable | Setmana 1 | Setmana 2 | Setmana 3 | Setmana 4 |
|---|---|---|---|---|---|
| Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) | Malcalato | x | x | x | x |
| Elements de l'artícle a modificar | tots | x | |||
| Documentació | tots de manera individual | x | |||
| Anàlisi i síntesi | tots de manera individual | x | x | ||
| Publicació al taller | tots | x | x | ||
| Revisió | tots | x | x | ||
| Llista de control | Ipontni | x | |||
| Verificació | Alba Luján | x | |||
| Notificació al professor | Ipontni | x | |||
| Publicació a Viquipèdia | tots | x |
Elements de l'article a modificar/completar (primeres idees):
[modifica]| Proposta de responsable/s | Elements de l’article a modificar/completar |
|---|---|
| Rreig | Afegir informació a la part d’història |
| TOTS | Anàlisi DAFO |
| Ipontni | Disseny i integració de microaprenentatge a l’e-learning |
| Malcalato | Esquema sobre com es forma un curs de microlearning (visual) |
| Malcalato | El microaprenentatge i la gamificació |
| Ipontni | El microaprenentatge i les tecnologies mòbils |
| Rreig | Atenció i retenció de la informació |
| Alba Luján | Microlearning i formació corporativa |
| Alba Luján | Microlearning i social media (xxss) |
| TOTS | Exemples reals de microaprenentatge |
Microaprenentatge (ISABEL: PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]Informació existent:
El terme microlearning o microaprenentatge representa una perspectiva o modalitat d'aprenentatge, orientada a la fragmentació de continguts didàctics, per mitjà dels quals s'adquireixen determinades competències. L'aprenentatge es genera en petites passes, que en interconnectar-se, formen un coneixement més ampli i profund a llarg termini. Es caracteritza per ser una forma d'aprenentatge realitzat en un curt període, que pot ser dut a terme en qualsevol moment i lloc (Salinas i Marín, 2014). Aquests autors sostenen que el terme microaprenentatge emergeix del concepte microcontingut, encunyat per Anil Dash (programador i impulsor del moviment blogger). Dash utilitza el terme microcontingut l'any 2003 per definir tota aquella informació publicada de forma abreujada, que, per la seva limitació temporal, es cenyeix a un únic tema principal, al qual s'hi accedeix per mitjà d'un software i un dispositiu (Lindner, 2006).
Aquest moviment sorgeix en el context de la web 2.0, tot i que Salinas i Marín sostenen que degut a l'auge dels dispositius mòbils i el fenomen del m-learning (aprenentatge electrònic mòbil) l'enfocament recobra una gran rellevància en els últims temps, utilitzat per a l'aprenentatge al llarg de la vida i per a l'aprenentatge que requereix ser aplicat en el moment, molts d'aquests realitzats de manera informal.
Versió modificada: (eliminant negretes perquè en la Viquipèdia no hi ha. En versió original les referències estan bé (esperem confirmació d'on hem de publicar per afegir-les aquí o no). Afegit hipervincle a aprenentatge mòbil. Eliminat link a Anil Dash per ser en un altre idioma.
ISABEL (29-03-2021): Ratllat les citacions que no es troben en format viqui. Només es necessari referenciar en format [x].
El terme microlearning o microaprenentatge representa una perspectiva o modalitat d'aprenentatge, orientada a la fragmentació de continguts didàctics, per mitjà dels quals s'adquireixen determinades competències. L'aprenentatge es genera en petites passes, que en interconnectar-se, formen un coneixement més ampli i profund a llarg termini. Es caracteritza per ser una forma d'aprenentatge realitzat en un curt període, que pot ser dut a terme en qualsevol moment i lloc (Salinas i Marín, 2014).[1] Aquests autors sostenen que el terme microaprenentatge emergeix del concepte microcontingut, encunyat per Anil Dash (programador i impulsor del moviment blogger). Dash utilitza el terme microcontingut l'any 2003 per definir tota aquella informació publicada de forma abreujada, que, per la seva limitació temporal, es cenyeix a un únic tema principal, al qual s'hi accedeix per mitjà d'un software i un dispositiu (Lindner, 2006).[2]
Aquest moviment sorgeix en el context de la web 2.0, tot i que Salinas i Marín[1] sostenen que degut a l'auge dels dispositius mòbils i el fenomen del m-learning (aprenentatge electrònic mòbil) l'enfocament recobra una gran rellevància en els últims temps, utilitzat per a l'aprenentatge al llarg de la vida i per a l'aprenentatge que requereix ser aplicat en el moment, molts d'aquests realitzats de manera informal.
Definició (ISABEL: PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]Informació existent:
El microaprenentatge és una nova àrea d'investigació, dirigida a explorar noves formes de respondre a la creixent necessitat d'aprenentatge dels membres de la nostra societat. Es basa en la idea de desenvolupar petits trossos de contingut d'aprenentatge i tecnologies flexibles que permetin als estudiants accedir a ells amb major facilitat en moments i condicions concrets del dia, per exemple durant períodes d'esbarjo o mentre es mouen (Gabrielli, Kimani i Catarzi, 2006).
D'acord amb Salinas i Marín, no resulta fàcil adoptar una definició establerta de microlearning, ja que els autors que han intentat caracteritzar-lo (entre d'altres, Hug, Lindner i Bruck, 2006) no han arribat a definir el tipus de processos d'aprenentatge que podrien incloure's en aquesta definició, no existint encara consens quant a com abordar el fenomen des de la pedagogia o la didàctica.
Per Lindner (2006), s'utilitza en el context de l'e-learning per interaccions breus de l'alumne amb un tema d'aprenentatge desglossat en fragments molt petits de contingut. Per aquest autor, els processos d'aprenentatge que s'han anomenat «microaprenentatges» poden cobrir un lapse d'uns pocs segons (per exemple, en l'aprenentatge mòbil) fins a 15 minuts (per exemple, els objectes d'aprenentatge enviats com a missatges de correu electrònic).
Al microlearning, les activitats formatives què es construeixen es basen en microcontinguts. Aquests són petits fragments d'informació digital en constant flux i circulació. La mida del microcontingut (granularitat) ha d'estar en funció del grup d'estudiants amb el qual es treballi i de la matèria a explicar. Així mateix, els microcontinguts han de tenir sentit per a la formació i han de ser clars, estant sempre orientats als objectius d'aprenentatge que es persegueixin (Ferro Garrido, 2008). És a dir, que el microaprenentatge es basa en la utilització d'unitats petites de contingut a ser apreses amb tecnologies flexibles que permeten a les persones accedir als mateixos més fàcilment, en moments i condicions específiques o quotidianes.
Es tracta així d'un nou disseny instruccional, on la idea és separar el contingut a ensenyar en parts més petites, utilitzant contingut digital i internet. En el microaprenentatge són crucials les variables de mida, temps, forma de lliurament i contingut.
El microlearning és una pràctica mitjançant la qual les persones aprenen en l'actualitat, segons les seves necessitats, sense seguir un currículum o metodologia formal, en un procés d'agafar petites peces d'informació o de fragmentar el coneixement en mòduls que poden ser apresos separadament en qualsevol moment (Schfer i Kranzlmüller, 2007).
En funció dels marcs i àmbits de referència, els aspectes micro, meso i macro varien. Són conceptes relacionals. Per exemple, en el context de l'aprenentatge d'idiomes, un podria pensar en els aspectes micro en termes de vocabulari, frases, oracions i distingir-les entre elles de les situacions i episodis o capítols (aspectes maso) i específiques accions socio-culturals o semàntiques complexes (aspectes macro).
Exemples:
Exemples de microaprenentatge, meso i macro aprenentatge (Hug, et all 2005).
Versió modificada:
ISABEL: He reescrit tot el apartat, resumint i integrant la informació que era redundant, segons havia suggerit Miriam. Reinsertades les citacions d'acord amb el format viqui i enllaçades a l'article orginial (en molts casos les referencies no conduien on tocava)
El microaprenentatge és una nova àrea d'investigació, dirigida a explorar noves formes de respondre a la creixent necessitat d'aprenentatge dels membres de la nostra societat. Es basa en la idea de desenvolupar petits trossos de contingut d'aprenentatge i tecnologies flexibles que permetin als estudiants accedir a ells amb major facilitat en quasevol moment del dia, com ara durant períodes d'esbarjo o mentre es mouen.[3]
El microaprenentatge ofereix els continguts desglossats en fragments molt petits. Per tant, els processos de microaprenentatge poden cobrir un lapse d'uns pocs segons, per exemple a l'aprenentatge mòbil, fins a 15 minuts, com ara a l'us del correu electrònic com a mitjà per transmetre informació.[2]
Tot i que no existeix un concens generalitzat per a la definició de microaprenentatge des de la didàctica, es poden considerar com a exemples de microaprenentatge l'us de missatges curts a les xarxes socials (tuits), la visualització de recursos audiovisuals (podcasts, videos curts), l'anàlisi de inforgrafies, esquemes o diagrames, i fins i tot la gamificació.[4][1]
Així doncs, els microcontinguts constitueixen petits fragments d'informació digital en constant flux i circulació. La mida del microcontingut (granularitat) ha d'estar en funció del grup d'estudiants amb el qual es treballi i de la matèria a explicar. Així mateix, els microcontinguts han de tenir sentit per a la formació i han de ser clars, estant sempre orientats als objectius d'aprenentatge que es persegueixin. En definitiva, al microaprenentatge són crucials les variables de mida, temps, forma de lliurament i contingut.[5]
Característiques (MÍRIAM: PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]Informació existent (en funció d'on haguem de publicar revisar les referències de l'article original perquè estaven bé):
ROGER: Ratllo citacions que no hi haurien de ser. A la pàgina original ja hi ha les referències després del punt. Reescric alguns punts que no s'entenen i miro ortografia.
Les principals característiques del microaprenentatge són:
- El microaprenenatage posiciona al centre de l'aprenentatge a l'estudiant i li dóna la major part de la responsabilitat i autonomia.
- Es basa en paradigmes constructivistes.
- Existeix la tendència a donar suport als processos d'aprenentatge Microlearning amb la interacció de micro-continguts, i recursos educatius oberts
(Sun, et al., 2016). - La disponibilitat de micro-continguts és creixent en qualitat i quantiat en l'entorn Web 2.0.
- El microaprenentatge minimitza i optimitza el temps del procés d'aprenentatge.
- El Microlearning també s'entén dins de l'aprenentatge informal, que es pot produir en microambients i de manera col·lectiva, seguint metodologies d'aprenentatge col·lectiu
(Aitchanov et al., 2013). - La base és la creació de petites píndoles de continguts.
(Ludin et al. 2017). - Els continguts solen tenir una durada màxima de fins a 15 minuts.
(Guirgiu, 2017). - Poden relacionar-se entre si per formar lliçons o fins i tot temaris.
- Es poden utilitzar diferents formats de continguts com ara vídeos, àudios o microlectures, entre d'altres.
Història (ROGER: PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]Inforació existent:
La idea del microaprenentatge (microlearning) comença a plantejar-se, a mitjans dels anys 60 del segle passat, com una solució àgil davant les necessitats formatives dels mestres. Serà en concret a la Universitat de Stanford, on de la mà de Dwight Allen i Robert N. Bush començaran a validar la seva funcionalitat utilitzant continguts audiovisuals de curt format per TV, aplicats a la formació de professors.
A Espanya les primeres experiències i estudis sobre microaprenentatge daten de principis dels anys 70 en el Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb el Ministeri d'Educació i Ciència.
ROGER: Elimino enllaços a wikis a altres idiomes. Reescric. Caldria revisar com citar un article "El mágico número siete, más o menos dos".
Modificació:
Es tracta d’un terme que es pot considerar que ha existit des de la dècada del 1960, quan George Miller va publicar l’article “El màgic número set, més o menys dos ”, on feia referència al fet que davant d’una situació nova, la ment humana pot memoritzar entre 5 i 9 elements, aproximant aquest nombre a 7 en la majoria de casos. Es considera que aquest article ja descrivia les bases del que posteriorment s’anomenaria microlearning.
A mitjans d'aquella dècada, a la Universitat de Stanford, Dwight Allen i Robert N. Bush començaran a validar la seva funcionalitat utilitzant continguts audiovisuals de curt format per TV, aplicats a la formació de professors, com a solució àgil davant les necessitats formatives dels mestres.
Anys més tard, el 1994, Wayne Hodgins després d’inspirar-se en les possibilitats didàctiques d’un joc de construcció LEGO, va crear el concepte d’Objecte d’aprenentatge, que descriu aquells recursos que permeten ser utilitzats en l’educació (com els videotutorials, les infografies, els esquemes), i que prenen una rellevància important en el microlearning.
A Espanya les primeres experiències i estudis sobre microaprenentatge daten de principis dels anys setanta en l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb el Ministeri d'Educació i Ciència.[6]
Disseny i integració de microaprenentatge (ISABEL: PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]Informació nova:
L’aplicació del microaprententatge ha de garantir la formació a distancia, però presentant els continguts en forma de petites “píndoles” que l’alumnat puga assimilar en lapses curts de temps. Per tal d’assolir aquest objectiu de forma efectiva, s’han de tenir en compte diferents punts claus.
Pel que fa al disseny del micro-contingut i les micro-activitats, aquestes s’han de presentar en un format breu i fàcil de percebre en un sol cop d’ull. Els continguts han de ser fàcilment accessibles i trobar-se estructurats de manera organitzada. A més a més, el tema tractat ha de ser exposat de forma directa, clara i concisa. En qualsevol cas, els continguts hauran de ser adaptats, no fraccionats, de manera que siguen assequibles segons el format presentat. Tanmateix, han de ser suficientment complets com per a què l’alumnat no requerisca buscar informació addicional. Finalment, pel que respecta a la durada, tot i que no existeix un consens clar, es recomana que cada lliçó no supere els 15 minuts.[5]
Per tal d’integrar el micro-contingut és essencial establir una seqüenciació estructurada i delimitada, segons aquest siga part d’un curs, d’un mòdul o d’una peça didàctica breu. Es pot recórrer a sistemes de gestió de l’aprenentatge (LMS, de l’anglès Learning Management Systems) preexistents com ara Moodle o OpenEdX. A més a més, s’haurà de tenir en compte la finalitat del micro-contingut que pot ser comercial o de formació primària, secundària, post-obligatòria, així com personal o empresarial.[5]
El microaprenentatge i la gamificació (MÍRIAM: PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]Informació nova:
ISABEL (29-03-2021): Ratllat les citacions que no es troben en format viqui. Només es necessari referenciar en format [x].
La gamificació (del terme gamification) o ludificació és una estratègia que des de fa uns anys s’ha començat a introduir en el món educatiu per tal de promoure la motivació, el compromís i la participació dels estudiants, obtenint així resultats d’aprenentatge més satisfactoris. La definició més coneguda de gamificació és la de “l’ús dels elements de disseny del joc en contextos de no joc” (Deterding et altri, 2011).[7]
Quan es dissenya una experiència de microlearning es poden tenir en compte elements de gamificació, com per exemple donar punts, missatges positius o fins i tot distintius (González, 2019).[8] Un exemple de distintius són les insígnies (badges) que Moodle (LMS) ofereix per a celebrar un èxit o per mostrar el progrés de l’estudiant dintre de l’experiència educativa.
El microaprenentage i les tecnologies mòbils (ISABEL: PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]Informació nova:
Els dispositius mòbils suposen un mitjà idoni per a la implementació del microaprenentatge, donat el format dels continguts que el caracteritzen. A més a més, possibiliten que la formació siga accessible a qualsevol instant, a qualsevol lloc. Així doncs, el concepte de microaprenentatge mòbil (de l’anglès mobile microlearning) fa èmfasi a la duració reduïda de les lliçons (entre 30 segons i 5 minuts) i la portabilitat del seu contingut. A l’actualitat existeixen multitud de plataformes dedicades a aquest tipus de continguts, com ara Skillshare, Khan Academy, Codecademy o Academy of Mine.[9]
Sovint, les “píndoles” d’aprenentatge són presentades de manera audiovisual i esquemàtica. Amb aquestes, es pretén que, amb el mínim temps possible, es gènere el màxim impacte possible en l’aprenentatge. D’altra banda, els continguts es solen trobar ajustats d’acord a les necessitats, de manera atractiva i interactiva. Es pot considerar que aquest enfocament està lligant a l'aprenentatge mòbil, tot i que aquest últim abasteix un camp més ampli, com ara l'ús dels sensors dels dispositius a experiments de ciències.
Segons diversos estudis, aquest enfocament augmenta la motivació, la implicació i la desimboltura, facilitant l’aprenentatge amb ubiqüitat. Tanmateix, altres estudis senyalen que la informació pot ser excessiva per a la brevetat de les lliçons, que el mateix dispositiu mòbil pot distraure de l’objectiu d’aprenentatge i que la accessibilitat, tècnica i econòmica, a aquest tipus de recursos pot ser limitada.[10]
Atenció i retenció de la informació (ROGER: PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]Informació nova:
ROGER: Elimino enllaços a wikis en altres idiomes.
S’ha demostrat que l’ús del microlearning és una forma de millorar no només la motivació de l’alumnat, sinó també la capacitat de retenció del contingut, i la memòria a llarg termini. Així, si es comparen els resultats de retenció obtinguts entre una metodologia més tradicional i l’aprenentatge mitjançant el microlearning, aquest últim obté resultats un 18% millors (Mohammed, Nawroly i Wakil, 2018).[11]
Aquest mateix estudi reflecteix que el 97% dels estudiants participants valora positivament els elements de ludificació com a eina per al microaprenentatge, esdevenint l’eina més ben valorada, però seguida de molt a prop pels videotutorials de curta durada, les targetes d’atenció o flashcards, i les infografies.
El microaprenentatge i la formació corporativa (PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]Informació nova:
L'ús del microlearning a les formacions s'ha convertit en una oportunitat d'aprenentatge i formació. L'ús d'aquesta metodologia ha crescut amb l'arribada de la Covid-19 i l'entrada del teletreball. L'ús de les píndoles formatives és clau per aquest tipus d'organitzacions. La gran oferta de LMS ha ocasionat que aquesta incorporació sigui més accelerada si escau.[12]
Alguns beneficis associats són: (1) Facilita el procés d'ensenyament-aprenentatge, eliminants escletxes de coneixement entre treballadors/es, (2) Agilitza i motiva el procés, (3) Flexibilitza i contribueix a la conciliació de la vida laboral, personal i formativa de les persones (4) Redueix costos en la formació.[13]
Formats més usuals dins de les corporacions: aplicacions mòbils, infografies interacctives, podcast, ilustracions o animacions, vídeos i simuladors.
El microaprenentatge i les xarxes socials (XXSS) (PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]Informació nova:
El microlearning també es present a les xarxes socials (XXSS). En l'actualitat més de 3.810 millons de persones utilitzen les xarxes socials on es comuniquen, crean continguts, aprenen, comparteixen...
Les noves tendències de continguts a XXSS estan vinculades a la micronarrativa i la nanonarrativa, on el contingut és breu, àgil i condensat. Aquesta tendència a potenciat que moltes marques comercials generin continguts breus i amb gran impacte, amb la finalitat de generar compra i associar-se amb plataformes com ara: Snapchat, Instagram o Facebook.
Alguns exemples en l'actualitat: Televisions internacionals com: NBC, Universal, Turner, Discovery o Fox, utilitzen la XXSS Snapchat, per poder introduir els seus continguts en format micro per poder arribar a més públic i generar alt impacte.[14]
Alba: m'agradaria poder linkar micronarrativa i nanonarrativa, però no és possible en català... Però penso que és important fer hipervincul perquè les persones puguin saber amb exactitud què és.
Anàlisi DAFO (MÍRIAM: PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]| Debilitats | Amenaces |
| - Possible esgotament en relació amb l'ús del mòbil.
- Dificultats d'accés tecnològic per la bretxa digital. - Cal adaptar el contingut preexistent (la simple fragmentació no és suficient). |
- Els constants canvis tecnològics.
- Ús excessiu de la fragmentació de contingut, que pot derivar en aprenentatge poc efectiu. -Baixa interacció entre el instructor i l'usuari. -L'ús de dispositius mòbils pot distraure a l'alumnat de l'objectiu de l'aprenentatge. |
| Fortaleses | Oportunitats |
| - Augment de l'ús de la tecnologia mòbil tant a nivell personal com en l'àmbit educatiu.
- Flexibilitat, ja que es tracta d'una formació que es pot dur a terme en qualsevol lloc i a qualsevol hora. - Millora la motivació de l'alumnat. - Millora la retenció del contingut i la capacitat de memorització a llarg termini. - Potencia la formació asíncrona. |
- Arribar a un públic objectiu que té poc temps per formar-se.
- Esdevé un bon aliat de les tecnologies mòbils. - Es poden crear continguts molt específics. - Es poden crear solucions docents ràpides per a problemes concrets. - Adaptativa, pot convertir un contingut dens en un contingut breu i concís. - No es limita a l'àmbit educatiu / formatiu. Hi ha nous àmbits que tenen en compte aquesta metodologia. Exemple: Social Media. - Establir una connexió més intima amb l'alumnat més jove |
Enllaços a plataformes i empreses de microaprenentatge (ISABEL: PASSAT A LA VIQUI)
[modifica]Informació nova:
Empreses de microlearning:
Plataformes de microaprenentatge:
ISABEL: Podriem fer un apartat només d'açò.
Veure com integrar aquí la informació que havíem posat sobre empreses.
Exemples de microlearning: (ISABEL: TRET DE LA VIQUI)
[modifica]Informació existent:Ús de missatges curts en xarxes socials: twits.Missatges de Whatsapp.Escoltar un resum informatiu o una secció o podcast d'un programa de radio.Micro-videos que ensenyen un procés o petits coneixements pas a pas.Esquemes, gràfics, diagrames o il·lustracions.A partir d'informació recollida en Infografies.Mapes mentals o conceptuals.Utilització de jocs (gamificació).Presentació ràpides en format Petxakutxa.Utilització d'espais físics i públics pels microaprenentages: Els trajectes en tren o metro.
ISABEL: Jo eliminaria tot el apartat d'exemples de microlearning i afegiria alguns a la definició.
ROGER: Ho veig perfecte com ho proposes.
Termes relacionats: (ISABEL: TRET DE LA VIQUI)
[modifica]Informació existent:
Microformat (eliminat enllaç perquè és extern)
Microteaching (eliminat enllaç perquè és extern)
Nanolearning (eliminat enllaç perquè és extern)
ISABEL: Jo eliminaria tot el apartat
Enllaços d'interés (ISABEL: TRET DE LA VIQUI)
[modifica]Informació existent: eliminaria tot aquest apartat perquè és extern
ISABEL: D'acord, jo també eliminaria aquest apartat.
Video Youtube (castellà): Soy Profesor Online: https://www.youtube.com/watch?v=XBSc57KpnxA
Blog Edupills: http://edupills.educalab.es/
Mosel, Stephan (2005): Self Directed Learning With Personal Publishing and Microcontent.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Salinas, Jesús; Marín, Victoria I. «Pasado, presente y futuro del microlearning como estrategia para el desarrollo profesional» (en castellà). Campus Virtuales, 3, 2, 28-08-2015, pàg. 46–61. ISSN: 2255-1514.
- ↑ 2,0 2,1 Linder, Martin «Use These Tools, Your Mind Will Follow. Learning in Inmmensive Micromedia & Microknowledge Environments». Research Paper for ALT-C 2006: The Next Generation, 2006.
- ↑ Gabrielli, Silvia; Kimani, Stephen; Catarci, Tiziana «The Design of MicroLearning Experiences». A Research Agenda (On Microlearning), 23-05-2017, pàg. 45-53.
- ↑ Hug, Theo «Micro Learning and Narration. Exploring possibilities of utilization of narrations and storytelling for the designing of “micro units” and didactical micro-learning arrangements». Paper presented at the fourth Media in Transition conference, 6-8 Maig 2005, pàg. 1-13.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Díaz Redondo, Rebeca P.; Caeiro Rodríguez, Manuel; López Escobar, Juan José; Fernández Vilas, Ana «Integrating micro-learning content in traditional e-learning platforms» (en anglès). Multimedia Tools and Applications, 80, 2, 1-2021, pàg. 3121–3151. DOI: 10.1007/s11042-020-09523-z. ISSN: 1380-7501.
- ↑ Ortuño, Vicente «Microenseñanza». Revista de Educación - número 219, 25-03-2019, pàg. 11-16.
- ↑ Deterding, Sebastian; Dixon, Dan; Khaled, Rilla; Nacke, Lennart «From game design elements to gamefulness: defining "gamification"» (en anglès). Envisioning Future Media Environments. ACM Press [Tampere, Finland], 2011, pàg. 9. DOI: 10.1145/2181037.2181040.
- ↑ González, Comunicación y Pedagogía «Combinando gamificación y microlearning como estrategias de innovación en entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje». 315-316, 2019, pàg. 39-45.
- ↑ 9,0 9,1 Jahnke, Isa; Lee, Yen-Mei; Pham, Minh; He, Hao; Austin, Linda «Unpacking the Inherent Design Principles of Mobile Microlearning» (en anglès). Technology, Knowledge and Learning, 25, 3, 9-2020, pàg. 585–619. DOI: 10.1007/s10758-019-09413-w. ISSN: 2211-1662.
- ↑ Nikou, S.A.; Economides, A.A. «Mobile-Based micro-Learning and Assessment: Impact on learning performance and motivation of high school students» (en anglès). Journal of Computer Assisted Learning, 34, 3, 6-2018, pàg. 269–278. DOI: 10.1111/jcal.12240.
- ↑ Sirwan Mohammed, Gona; Wakil, Karzan; Sirwan Nawroly, Sarkhell «The Effectiveness of Microlearning to Improve Students’ Learning Ability». International Journal of Educational Research Review, 3, 3, 16-04-2018, pàg. 32–38. DOI: 10.24331/ijere.415824. ISSN: 2458-9322.
- ↑ Raza, Syed A.; Qazi, Wasim; Khan, Komal Akram; Salam, Javeria «Social Isolation and Acceptance of the Learning Management System (LMS) in the time of COVID-19 Pandemic: An Expansion of the UTAUT Model» (en anglès). Journal of Educational Computing Research, 59, 2, 01-04-2021, pàg. 183–208. DOI: 10.1177/0735633120960421. ISSN: 0735-6331. PMC: PMC7509242.
- ↑ Salinas, Jesús; Marín, Victoria I. «Pasado, presente y futuro del microlearning como estrategia para el desarrollo profesional» (en castellà). Campus Virtuales, 3, 2, 28-08-2015, pàg. 46–61. ISSN: 2255-1514.
- ↑ ORCID. «David Ignacio Núñez Núñez (0000-0002-0548-2040)» (en anglès). [Consulta: 26 març 2021].