Viquiprojecte:Llotja/Viquipèdia què fer
Viquiprojecte:Llotja | |
Articles de Viquipèdia sobre l'Escola de la Llotja i temes afins. Articles millorables (en blau) o fins i tot a crear (en vermell).
- No és una llista exhaustiva, està en construcció. La podeu completar, gràcies!
Llotja i entitats relacionades
[modifica]- Escola de la Llotja[1]
- Junta de Comerç de Barcelona
- Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- Facultat de Belles Arts Sant Jordi (UB)
- Academia de Bellas Artes San Fernando
- Llibreria artística C.Martínez Pérez (c.Fortuny 11 i Dr Dou 11; proveïdora publicacions a biblioteca Llotja; s.XIX)
- Institut del Foment del Treball Nacional
- Foment de les Arts Decoratives
- ...
Edificis
[modifica]Edificis que ha ocupat l'escola i que són admissibles a l'enciclopèdia perquè són patrimoni històric i/o perquè fonts rellevants n'han parlat abastament.
- Borsí o Casino Mercantil Barcelonès (Pl.de la Verònica/Avinyó) BIC
- Llotja de Mar
- ...
Persones
[modifica]Professors, estudiants, gestors i persones vinculades a Llotja que compleixin els criteris d'admissibilitat per ser inclosos a l'enciclopèdia.
- Artistes vincultats i professors
- Manuel Tramulles (des de 1772 impartia dibuix als estudiants de l'Escola Nàutica i tenia Acadèmia pròpia)
- Pere Pascual Moles (primer director)
- Salvador Molet (1773-1836; impartia "Flores y artefactos" des de 1793)
- Bonaventura Planella (1772-1844;des de 1803 impartia "Invención de flores y adorno")
- Francesc Miquel i Badia (des de 1884 imparteix "Teoria i història de les Belles Arts Industrials")
- General Guitart i Lostaló (1859-1926; arquitecte; professor de "Fusteria i mobles"; secretari de Llotja, membre de la Unta del Foment de les Arts Decoratives)
- Claudi Lorenzale (director)
- Francesc Pérez-Dolz (professor des de 1945, director 1877-1887, autor Tratado de técnica ornamental, 1920)
- Ramon Martí i Alsina (el 1870 proposava ensenyar el dibuix del natural)
- Àngel Ferrant (autor del pla de reforma rebutjat per Llotja, becat per la Junta de Ampliación de Estudios)
- Feliu Elias i Bracons (va presentar pla contrari a Pla Ferrant)
- Industrials, burgesos, mecenes
- ...
- Polítics, responsables administratius, inspectors
- Jerónimo Grimaldi, marqués de Grimaldi, secretari d'estat, qui hauria estimulat la Junta de Comerç a crear la Llotja (segons [1] )
- Nicolás de Azara (va mediar per la compra d'estàtues i dibuixos model a Itàlia segons [1])
- Antics alumnes
- Vegeu biografies ja existents d'antics alumnes: Categoria:Alumnes de l'Escola de la Llotja
- Els que no hi siguin llisteu-los a continuació:
- Altres
- Francesc Galí
- Joaquim Folch i Torres
- Àngel Ferrant (autor del pla de reforma rebutjat per Llotja, becat per la Junta de Ampliación de Estudios)
- Frank Cizek (austríac, impulsor valoració dibuix infantil, influí Ferrant)
Lleis, normes, programes
[modifica]Lleis, decrets, normes i plans educatius que han afectat a l'Escola des de la seva creació (posar a continuació el nom de la llei per crear un article de la seva història i com van afectar a l'ensenyament; però per transcriure la llei com a tal ho farem a Viquitexts)
- Reglament per les Escoles d'Art i Industries de 1900 (Reglamento para las Escuelas de Arte e Industrias - Gaceta de Madrid nº 10, 10 de gener de 1900)
- Pla Ferrant de reforma ensenyaments artístics (1927?) rebutjat a Llotja
- Reial Decret de 4 de setembre de 1850 que separa les Arts Industrials de les Belles Arts [2][3]
- Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (1990; fa reglats els ensenyaments d'arts i oficis com a cicles formatius)
- ...
Context i influències
[modifica]Context històric, artístic, pedagògic, econòmic, industrial. Corrents en el camp de l'art, el disseny i l'artesania que han influït a l'escola o que han estat influïts per aquesta.
- Indianes
- Esdeveniments
- Exposició d'Arts Decoratives de 1880
- ...
Tècniques artístiques i creatives
[modifica]Que s'ensenyen o han ensenyat a l'escola, de les quals es poden crear o millorar articles a Viquipèdia, o bé completar amb fotografies i il·lustracions.
- ...
Referències
[modifica]- ↑ Carrera Pujal, Jaime. La Escuela de Nobles Artes de Barcelona (1775-1901) (en castellà). 1ª. Barcelona: Bosch, 1957.
- ↑ Puig, Arnau. «Pla general d'orientació de l'EScola d'Arts Aplicades i oficis Artístics de Barcelona». A: Llotja. Escuela Gratuita de Diseño 1775. Escola d'Art 2000. Barcelona: Escola Llotja, 2002, p. 110.
- ↑ Lusa Monforte, Guillermo «LA ENSEÑANZA INDUSTRIAL DURANTE LA PRIMERA FASE DE LA INDUSTRIALIZACIÓN ESPAÑOLA: LA ESCUELA DE INGENIEROS INDUSTRIALES DE BARCELONA.». ingenierosindustriales.es. Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica - UPC.