Viquiprojecte:Política de doctrina d'exempció/Rechtsfragen März 2005

Això és un resum traduït de l'alemany de meta:Rechtsfragen_März_2005, les respostes d'uns advocats alemanys a un qüestionari sobre aspectes legals a la Viquipèdia.

ASPECTES LEGALS ESCOLLITS (...) PER LA WIKIPEDIA
Una representació en forma de pregunta/resposta ...
JBB Rechtsanwälte Dr. Till Jäger, München; Dr. Carsten Schulz, München
Març de 2005.

Introducció

Els següents consells haurien de ser una orientació a tots aquells que no només volen usar la Viquipèdia sinó que també hi contribueixen. Amb això ha de quedar clara una cosa: en aquest punt no es poden donar consells legals particulars. Tampoc es tracta d'una curta ni exhaustiva representació de tots els casos sobre drets d'autor sobre l'ús de textos i imatges que ens podem trobar a la Wikipedia, sinó que només es tracta d'un cop d'ull sobre els possibles problemes que es poden trobar.

Entre els juristes hi ha un nombre considerable de punts de controvèrsia sobre l'ús que es fan de les contribucions a la Wikipedia. La multiplicitat d'aquestes opinions diverses no es podrien detallar aquí completament. El catàleg següent de preguntes i respostes està restringit d'entrada, per tant, a un punt de vista concret per tal de permetre una orientació continuada per a la pràctica.

Aquest text es es basa en l'estat de la legislació a febrer de 2005.

Drets d'autor

Dret aplicable

• Quan s'aplica quina llei sobre qüestions de dret d'autor a la Wikipedia alemanya?

La qüestió sobre l'aplicació de drets depèn de l'anomenat Dret Privat Internacional (DPI o IPR en alemany), que depèn (en contra del que el seu nom suggereix) de la llei de cada estat.

• Qui és el propietari dels drets dels textos i imatges?

A Alemanya val l'anomenat "principi del creador".

• Es poden donar diversos drets a compilacions de textos i imatges?

Sí.

• Els articles de la Viquipèdia fets(contribuïts?) per anònims estan protegits d'alguna manera de drets d'autor?

Sí.

Dret de citació

El dret de citació és fer possible una argumentació amb paraules d'altres. La legislació de drets d'autor regula dos tipus diferents de citació, l'anomenada gran citació científica (normalment no és el cas rellevant per una enciclopèdia en línia), la citació curta i la citació de música. Tots els tipus de citacions permeses tenen certes condicions comunes. En particular les citacions sempre estan limitades a l'extensió demanada en cada cas per un cert propòsit.

D'entrada implica que no es pot citar simplement per col·leccionar comentaris. Citar pressuposa que es persegueix un cert propòsit. Això passa amb la citació curta en l'argument crític d'una determinada declaració.

La citació no és permissible de forma il·limitada, sinó només en cada cas en la "mesura exigida". No hi ha cap regla certa sobre l'extensió permissible (així p. ex. 12 paraules són permissibles, 13 inadmissible). En depèn força de cada cas, com és de llarga l'obra, de quina part és la citació, qui és necessari citar per al propòsit perseguit, etc.. Tanmateix s'ha d'anotar que el dret de citació es presenta de forma tendenciosament similar als anomenats límits de drets d'autor. Amb les citacions s'aplica doncs en particular: Sigueu breus!

A la discussió de fons si una foto o una captura de pantalla s'utilitza, en aquest cas es pot mostrar completament. Això no hauria de succeir mes que si és segur que l'ús no serveix solament per una simple il·lustració del text.

Dret de marca

Sota els criteris legals de marca no existeix normalment cap problema per incloure il·lustracions o fotografies de marques a l'enciclopèdia lliure Viquipèdia. El dret de marca registrada protegeix només contra certs actes deslleials que tinguin lloc en el mercat. Utilitzar una marca en llibres de referència no vulnera la representació en el mercat. Això seria diferent si la marca s'utilitza per la identificació de la Viquipèdia.

Tanmateix el propietari de la marca, en cas que es representi la seva marca en una publicació de referència, pot fer un requeriment especial: si és dóna la impressió que la marca identifica un producte genèric, pot exigir que s'afegeixi una nota aclarint que es tracta d'una marca registrada.

Captures de pantalla

Amb les captures de pantalla (screenshots) depèn de si aquestes reprodueixen obres protegides per drets d'autor. Si és el cas, en principi no és possible la còpia lliure a la Viquipèdia sense permís, a no ser que de forma excepcional es pugui aplicar algun dels límits als drets d'autor, en particular el dret de citació explicat més amunt. Cal considerar que les interfícies d'usuari poden estar protegides per drets d'autor si mostren una certa singularitat. Allò que és habitual o donat per necessitats tècniques, tanmateix no pot contribuir a la singularitat.

Cobertes de llibres

Les fotografies de cobertes de llibres són similars a les captures de pantalla: Depèn de si la coberta exhibeix en certa mesura una singularitat, per la qual cosa les precaucions han de ser molt estrictes. Si s'excedeix el llindar de protecció de drets d'autor cal un permís del titular dels drets.

L'Ànec Donald, etc

L'Ànec Donald i altres dibuixos o còmics normalment estan protegits per drets d'autor de forma que l'ús exigeix l'autorització prèvia del titular dels drets.

Escuts i banderes

Els escuts d'armes i les banderes poden estar protegits per drets d'autor. D'entrada, si originalment tenia drets d'autor, cal una anàlisi individualitzada. Això passa normalment amb el cas d'escuts d'armes i pot ser qüestionable amb banderes simples. Depèn més del fet de si la protecció de drets d'autor encara continua vigent o si ja ha prescrit el període de protecció (70 anys després de mort de l'autor).

A més a més els escuts d'armes poden gaudir de protecció de marca. Aquest és el cas si són un distintiu individualitzat del titular del nom (p.ex. emblema universitari, Creu Roja).

Si existeix una protecció legal de drets d'autor o de marca, la Viquipèdia no pot apropiar-se fàcilment de banderes, escuts d'armes o uns altres símbols. Més aviat cal una autorització en aquests casos dels titulars respectius dels drets.

Independentment de la protecció legal de drets immaterials i de marca, sempre s'ha de considerar que l'ús de símbols sobirans (p.ex. l'àguila federal, la bandera federal) estan reglamentats.