Vés al contingut

Viquiprojecte:Trobada d'Estratègia 2019/Grups de treball

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Resum de l'estat actual del Pla Estratègic 2030 i del grup de treball de Diversitat.

L’estratègia és un pla general amb l’objectiu d’aconseguir una sèrie d’objectius en un termini de temps concret. D’ací a 2030, es vol avançar en l’objectiu de l’equitat de coneixement, i del coneixement com un servei. Amb la idea de fer dels projectes Wikimedia un eix central del coneixement a nivell mundial, la WMF impulsa un pla estratègic per a tot el moviment.

Per això, es van crear 9 grups de treball al voltant de 9 eixos mitjançant els quals s’han de traure una sèrie de mesures a implementar per tal d'aconseguir l’objectiu.

Els documents que anem a tractar ara mateix són uns esborranys. Es troben en diferents fases de desenvolupament i està previst que canvien substancialment d'ací a novembre. Els canvis es faran arran del feedback que arribe de la comunitat, arribant a descartar les parts de contingut que entren en conflicte amb altres recomanacions, o les que no tinguen el vist-i-plau de la comunitat. Això vol dir que per a novembre no hi estaran totes les recomanacions, sinó que només aquelles que es puguen considerar acabades.

Les recomanacions passaran al Board of Trustees de la WMF. Com que el procés estratègic va més enllà de la Fundació, el Board sols revisarà i donarà suport a les recomanacions que l'afecten directament. Seran els altres agents els que hauran de donar suport a les altres recomanacions.

Sobretot és important entendre que estem parlant de canvis estructurals. L'objectiu de les converses és imaginar una nova organització del moviment que permeta desenvolupar els eixos i objectius marcats de millor manera. Les demandes programàtiques (que en cas de producte i tecnologia són molt habituals, ja que es demana la implementació d'un programari o gadget determinat) es tenen en compte, però cauen fora del procés. Dit d'altra manera, ara s'està dibuixant el com, i a partir de novembre el vorà el què, és a dir, com s'implementa.

El fet que ara no s'estiga parant atenció a com s'implementaran les recomanacions, però s'estiga dibuixant un marc que ara es presenta en forma d'esborrany fa que hi haja certa sensació d'incomprensió, sobretot quan s'estan plantejant canvis fonamentals que no es pot ni se sap explicar com es duran a terme o com ens afectaran, donat que no s'ha arribat a eixa fase encara.

Grups de treball

[modifica]
En aquest Grup de Treball s’hi encabiria part l’àrea de discurs. A dins s’encabeixen totes les mesures que cal prendre per a garantir l’accés universal al coneixement humà.
Donat que a occident aquest accés es troba més o menys garantit, el treball del Grup s’ha centrat més en contextos adversos. Una de les idees que ha sobrevolat el WG són els casos de censura, com Turquia. També es relaciona amb Capacity Building en el sentit que els contextos adversos afecten també a la implementació del moviment en aquestos llocs.
Al nostre context, hi tenim la recent reforma del copyright a nivell europeu i la manca de capacitat per a fer-hi front.
També s’hi encabeix una part de discurs, en tant que el desenvolupament d’habilitats recull totes les eines que la comunitat té a l’hora de fer complir el nostre objectiu compartit.
Ací, una vegada més, la principal preocupació ve de com augmentar massa en les zones on hi han menys actius. També hi ha hagut molta preocupació sobre el com compartir habilitats entre els membres de la comunitat, en un sentit ample.
Parla de la necessitat de tindre una comunitat sana, que permeta desenvolupar la tasca d’edició sense impediments. Així, una de les principals preocupacions és la de trobar solucions als “mals rotllos” que es donen en tantes edicions de Viquipèdia o a les llistes de correu.
També s’hi encabeixen ací els reptes de protegir als editors en casos d’amenaces externes i d’assumir les càrregues de treball de manera que s’evite cremar a persones que n’assumeixen massa.
Com el propi nom indica, l’objectiu és garantir l’accés a l’elaboració i consum del contingut sense barreres. Relacionat amb alguns dels punts anteriors en el sentit que una major facilitat a l’accés des d’occident no deu de funcionar com una barrera per a la gent del sud global.
Implica la visualització de les diferents cultures, independentment de l’accés a fonts escrites que tinguen, així com l’accés de qualsevol persona al moviment sense importar el seu rerefons.
La capacitat de generar acords amb partners, en diversos nivells. La idea de Wikimedia com una infraestructura central del coneixement mundial es relaciona amb la capacitat de generar sinergies amb agents externs.
El moviment Wikimedia ofereix un “producte”, que és tot el contingut dels projectes. En aquest punt es tracta del “coneixement” que oferim a la humanitat, però també de la tecnologia que hi utilitzem.
La idea principal és la de dibuixar el marc pel qual ha de créixer el desenvolupament d’eines.
Dibuixar els valors i funcions pels quals cada agent del moviment s’ha de moure.
Al moviment hi ha una gran diversitat d’agents (Comunitat online, WMF, Afilitats -Chapters, THORG i UG- així com altres agents més o menys relacionats). En aquest grup de treball s’han de delimitar quines funcions pertoquen a cadascun dels agents abans esmentats, si cal la creació de nous, i quins són, també, els límits a l’actuació que tenen.
Una pregunta clau és la centralització o descentralització del moviment, i en base a quins agents es fa.
Per a este Working Group s'han generat tres possibles models/organigrames. Responen els noms de Situla, Quotiel i Elgafar, cadascun d'ells generat en base a unes prioritats diferents.
Quines ferramentes té el moviment per a incrementar els ingressos financers i econòmics. Relacionat amb el punt anterior, cal decidir qui recapta i en base a quins criteris i eines.
Com i en base a quins criteris dotem de recursos econòmics a cadascun dels agents del moviment. Una vegada més, la centralització o descentralització del moviment és una cosa a tindre en compte a l’hora de prendre una decisió o una altra.