Característiques d’una llengua flexiva. Nocions bàsiques de fonètica i deprosòdia.
Morfosintaxi nominal. Flexió del nom substantiu i del nom adjectiu. Valor sintàctic bàsicdels casos. Reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen amb unelevat índex defreqüència.
Morfosintaxi pronominal. Els pronoms anafòrics, demostratius, indefinits, interrogatius,personals, possessius irelatius.
Morfosintaxi verbal. Formes personals actives i passives que presenten un índexelevat de freqüència (present i pretèrits perfet, imperfet i plusquamperfet d’indicatiu i de subjuntiu); formes no personals actives i passives (participis de present i de passat; infinitius de present i de passat); formes considerades irregulars que apareixen ambun elevat índex de freqüència. Construccions de participi id’infinitiu.
Sintaxi de l’oració simple.
Sintaxi de l’oració complexa. Coordinació. Subordinació d’aparició més freqüent enllatí. Oracions de relatiu. Construccions introduïdes per les conjuncions CVM(temporals i temporals-causals), VT (completives, finals, consecutives) / NE(completives i finals) i VT NON(consecutives).
Preposicions i conjuncions més habituals.
Bloc 2: els textos llatins i la seva interpretació
Traducció de textos originals en prosa de qualsevol època de la llatinitat, excepció feta dels que presenten formes amb dificultats foneticomorfològiques que poden dificultar-ne la comprensió.
Anàlisi morfosintàctica dels elements que conformen els textos llatins.
Expressions llatines dels registres estàndard i culte del català.
Expressions d’origen morfològic divers que s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen com a sintagmes nominals en diferents àmbits.
[Un] accèssit
[Una] addenda
[Un] àlies / alias
[Un] alter ego
[Un] esnob
[Un] ex-libris
[Un] lapsus
[Un] maremàgnum
[L’] ínterim
[Un] memoràndum
[Un] plus
[Una] postdata
[El] quid
[El] quòrum
[Un] rictus
[El] súmmum
[La] vis còmica
[Un] ultimàtum
Expressions d’origen morfològic divers que no s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen en àmbits diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina.
[Un] casus belli
[Una] conditio sine qua non
[Un] modus operandi
[Un] modus vivendi
[L’]opera prima
[Un] primus inter pares
[Un] quid pro quo
[Una] rara avis
[L’]statu quo
[La] vox populi
Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial temporal.
A posteriori
A priori
Ab illo tempore
a. m. (ante meridiem)
In articulo mortis
In extremis
In fraganti (d’in flagranti)
Ipso facto
p. m. (post meridiem)
Sine die
Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial modal
Ad hoc
Ad nauseam
Bis
Ex aequo
In albis
In crescendo
In extenso
In mente
Lato sensu
Motu proprio
Sic
Stricto sensu
Volens nolens
Expressions usades principalment en l’àmbit jurídic
De facto
De iure
Dura lex, sed lex
Ignorantia legis non excusat
In dubio pro reo
Pacta sunt servanda
Patria potestas
Persona non grata
Sub iudice
Expressions usades principalment en l’àmbit mèdic
Coitus interruptus
Delirium tremens
In vitro - In vivo
Placebo
Rigor mortis
Expressions usades principalment en els àmbits socioeconòmic i polític
Curriculum vitae
Dèficit
Per capita
Prorrata / prorrateig [pro rata parte]
Ràtio
Referèndum
Superàvit
Expressions d’origen cristià que s’usen en àmbits generals
Inri
Mea culpa
Peccata minuta
Per saecula saeculorum
Rèquiem
RIP (requiescat in pace)
Vrbi et orbi
Expressions referides generalment a l’àmbit universitari
Cum laude
Honoris causa
Expressions usades per referir-se a tòpics literaris
Aurea mediocritas
Beatus ille
Aforismes i expressions proverbials
Ad Kalendas Graecas
Alea iacta est
Audaces fortuna iuvat
Cum grano salis
De gustibus non disputandum
Errare humanum est
Facta, non uerba
Intelligenti pauca
Mens sana in corpore sano
Nihil noui sub sole
Non plus ultra
Veni, uidi, uici
Verba uolant, scripta manent
Altres expressions d’ús general
Cf. (confer)
Etcètera
i. e. (id est)
Idem
In situ
Inter nos
Per se
Post scriptum
Sui generis
Viceversa
Vid. / V. (vide)
Bloc 4: Roma i la pervivència de la cultura clàssica
