Vés al contingut

Viquiprojecte:ViquiPAU 2020/Temari/VAL/Castellà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Font: «Currículum de la matèria». Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. [Consulta: 21 abril 2020].

Bloc 1: escoltar i parlar

[modifica]
Continguts específics
  • Aplicació de les estratègies d’expressió oral i recursos propis del text expositiu, evitant la recitació literal de textos memoritzats, col·loquialismes, falques o comodins lingüístics; utilització de connectors discursius que organitzen, relacionen i cohesionen el contingut i les parts del discurs (per a iniciar intervencions, introduir incisos o exemples, etc.).
  • Ús de l’estàndard formal i de lèxic especialitzat.
  • Aplicació de les estratègies d’expressió oral i recursos retòrics propis del text argumentatiu, evitant la recitació literal de textos memoritzats, col·loquialismes, falques o comodins lingüístics.
  • Utilització de connectors discursius que organitzen, relacionen i cohesionen el contingut i les parts del discurs (per a iniciar intervencions, introduir incisos o exemples, etc.).

Bloc 2: llegir i escriure

[modifica]
Continguts específics
  • Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic: situació comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació, idea principal i secundàries) i recursos verbals i no verbals.
  • Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics informatius i d’opinió i textos publicitaris): situació comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació, idea principal i secundàries) i recursos verbals i no verbals.
  • Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic per a la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica d’estos.
  • Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics informatius i d’opinió i textos publicitaris) per a la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica d’aquells.
  • Ús de tècniques de síntesi de la informació (esquema, resum, mapa conceptual, etc.) en textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic i en textos periodístics d’informació i opinió, seleccionant la informació rellevant, generalitzant i globalitzant la informació relacionada i escrivint amb una expressió personal, sense reproduir literalment les paraules del text.
  • Interpretació i valoració crítica dels textos publicitaris: intenció, distinció entre informació i persuasió, recursos verbals i no verbals, idees discriminatòries.
  • Estudi, anàlisi i valoració crítica dels mitjans de comunicació.
  • Producció de textos escrits expositius de l’àmbit acadèmic, amb adequació, coherència, cohesió i correcció.
  • Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés de producció escrita (planificació, escriptura, avaluació i revisió) en l’escriptura de textos expositius de l’àmbit acadèmic.
  • Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals en la revisió i millora de les produccions escrites, prenent consciència de la importància del coneixement de les normes per a l’ús correcte de la llengua.
  • Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions escrites adequat al nivell educatiu i reconeixement de la importància d’enriquir el repertori lèxic personal amb termes d’especialitat.
  • Ús de fonts de consulta impreses i digitals (diccionaris, gramàtiques, correctors, glossaris, etc.) com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.
  • Adquisició i utilització en la lectura i escriptura de textos d’un lèxic formal i especialitzat, rebutjant col·loquialismes i barbarismes.
  • Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes pròpies dels textos expositius per a expressar relacions lògiques i jeràrquiques: oracions subordinades i connectors causals, consecutius, finals, condicional, concessius, etc.
  • Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del currículum, amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris.
  • Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de l’àmbit professional
  • Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica dels textos expositius i argumentatius.
  • Resum de textos expositius i argumentatius: selecció de la informació rellevant, generalització i globalització de la informació relacionada, escriptura amb una expressió personal, sense reproduir literalment les paraules del text.
  • Producció de textos escrits argumentatius de l’àmbit acadèmic, amb adequació, coherència, cohesió i correcció.
  • Producció de textos escrits de l’àmbit professional i administratiu (currículum, cartes comercials i de presentació, avisos, instàncies, reclamacions, etc.) amb adequació, coherència, cohesió i correcció.
  • Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés de producció escrita (planificació, escriptura, avaluació i revisió) en l’escriptura de textos argumentatius de l’àmbit acadèmic i de textos de l’àmbit professional i administratiu.
  • Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals, i en concret, del coneixement sobre les estructures sintàctiques, en la revisió i millora de les produccions escrites.
  • Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions escrites i reconeixement de la importància d’enriquir el repertori lèxic personal amb termes d’especialitat.
  • Ús de fonts de consulta impreses i digitals (diccionaris, gramàtiques, correctors, glossaris, etc.) com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.
  • Reconeixement en la lectura i utilització en l’escriptura dels recursos retòrics propis dels textos argumentatius per a reforçar els arguments.
  • Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes pròpies dels textos argumentatius per expressar relacions lògiques i jeràrquiques: oracions subordinades i connectors causals, consecutius, finals, condicional, concessius, etc.
  • Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del currículum, amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris.

Bloc 3: coneixement de la llengua

[modifica]
Continguts específics
  • Identificació de les categories gramaticals i caracterització morfològica, sintàctica i semàntica d’estes (substantiu, pronom, article, adjectiu i verb).
  • Explicació dels procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), atenent el significat d’afixos.
  • Aplicació de les regles de concordança, especialment en els casos especials de concordança nominal i verbal.
  • Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i l’explicació de la tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús, del to del discurs, de la forma d’elocució, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació existent entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiques de modalització (dixi, verbs modals, valors expressius del substantiu, adjectiu, verb, pronom i article, modalitats oracionals, figures literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del registre idiomàtic, en funció dels elements de la situació comunicativa.
  • Anàlisi de la cohesió textual per mitjà de la descripció i l’explicació d’elements de connexió, nexes i connectors (d’orde, addició, oposició, causalitat, reformulació, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (camps semàntics, associatius, sinonímia, antonímia i contrastos, hiperonímia i hiponímia, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.
  • Reconeixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, dels seus orígens històrics i de l’evolució de les llengües d’Espanya.
  • Identificació de les varietats de la llengua, atenent l’ús d’arcaismes, la diferència entre llengua i dialecte, l’ús de vulgarismes i el reconeixement dels argots.
  • Explicació de l’ús formal i especialitzat de la llengua, d’un llenguatge no sexista ni discriminatori, i de l’ús col·loquial de la llengua; explicació dels trets lingüístics del registre col·loquial (col·loquialismes, imprecisions, anacoluts, expressions clixés, estereotips lingüístics…), en funció de la situació comunicativa.
  • Explicació de la situació de l’espanyol en l’actualitat i de la utilització de l’estàndard com a varietat utilitzada en els mitjans de comunicació i en l’àmbit digital, així com reconeixement de les seues característiques.
  • Identificació de la tipologia i funcions de categories gramaticals (adverbi, preposicions, conjuncions i interjeccions).
  • Explicació dels procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), reconeixent el significat d’afixos, especialment d’origen grecollatí; i dels procediments no morfològics de formació de paraules (acurtaments, abreviatures, sigles i acrònims).
  • Explicació de la transcategorització (substantivació, adjectivació i adverbialització).
  • Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i l’explicació de la tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús (acadèmic, periodístic, professional i empresarial), del to del discurs, de la forma d’elocució, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació existent entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiques de modalització (dixi, verbs modals, qualificació i quantificació, modalitats oracionals, complements oracionals valoratius, procediments de citació, figures literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del registre idiomàtic; en funció dels elements de la situació comunicativa.
  • Anàlisi de la cohesió textual per mitjà de la descripció i l’explicació d’elements de connexió, nexes i connectors (d’orde, addició, oposició, causalitat, reformulació, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (camps semàntics, associatius, sinonímia, antonímia, polisèmia i contrastos, hiperonímia i hiponímia, figures literàries de reiteració: metàfora i metonímia, etc.); de mecanismes de cohesió gramatical com ara paral·lelismes, correlacions, figures literàries de reiteració (polisíndeton, concatenació, anàfora, polipot, bimembració, gradació, etc.), dixi espacial i temporal, anàfores, catàfores i relacions de l’eix temporal; així com de mecanismes paralingüístics i elements gràfics.
  • Reconeixement de la situació de l’espanyol en el món i dels orígens històrics de l’espanyol a Amèrica.
  • Identificació dels trets característics de l’espanyol d’Amèrica.

Bloc 4: literatura

[modifica]
  • Anàlisi i interpretació crítica de la literatura de l’edat mitjana al segle XIX a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics universals.
  • Edat mitjana: la literatura en el context històric, social i cultural. Aportacions literàries de les tres religions i cultures: musulmana, cristiana i jueva.
Lírica tradicional i culta en vers.
Narrativa en prosa i en vers: èpica. Mester de joglaria i mester de clerecia. Anonímia i autoria. El Poema de Mío Cid.
La comèdia humanística. La Celestina.
  • Segle d’Or. Renaixement i Barroc: la literatura en el context històric, social i cultural.
Lírica: temes, formes i tendències. Principals escoles.
Models narratius en prosa. La novel·la. El Lazarillo. Don Quijote de la Mancha.
El teatre en vers. La comèdia barroca. La tragèdia.
  • El Segle de les Llums: La literatura en el context històric, social i cultural.
L’assaig.
Innovació i modernitat en el teatre.
  • Segle XIX: la literatura en el context històric, social i cultural.
  • El romanticisme. Idees estètiques, temes i formes. Subjectivitat.
Lírica. L’auge del jo.
Narrativa. Historicisme. Les llegendes.
El teatre. Don Juan Tenorio.
  • Naturalisme i realisme. La visió literària de la realitat. Objectivisme.
Narrativa. La novel·la realista. La Regenta.
  • Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments atenent els aspectes següents:
Vinculació del text al context social, cultural i històric.
Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text.
Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor.
Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.
  • Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, herois i antiherois, la mitologia, el cant a la bellesa, la naturalesa, el temps fugitiu, la llibertat, la visió de l’insòlit, la destinació, els estereotips femenins, etc.
  • Tòpics: captatio benevolentiae; carpe diem; collige, virgo, rosas; beatus ille; locus amoenus; descriptio puellae; tempus fugit; menosprecio de corte y alabanza de aldea; homo viator; vita flumen, etc.
  • Anàlisi i interpretació crítica de la literatura del segle XX i de l’actualitat a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics universals.
  • La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX i l’actualitat.
  • La crisi i els artistes en la fi de segle.
Moviments literaris finiseculars. Modernisme i 98.
  • Segle XX. Fonaments de la nova literatura. Literatura arrelada i desarrelada. Literatura experimental.
El noucentisme i les avantguardes. Els principals “-ismes” europeus i hispanoamericans.
Tendències en la lírica. Poesia d’entreguerres. La poesia en l’exili. Els poetes de postguerra. Poesia actual.
Innovació i experimentació en la narrativa. Tècniques i formes en la península i a Hispanoamèrica.
Tradició i renovació dramàtica. Text i espectacle. Sentit del teatre actual.
El periodisme i l’assaig.
  • La literatura en l’actualitat.
  • Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments atenent els aspectes següents:
Vinculació del text amb el context social, cultural i històric.
Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text.
Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor.
Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.
  • Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, la llibertat, estereotips femenins, el sentit de l’existència, el joc literari i l’avantguarda, l’home en societat, la visió d’Europa i Espanya, etc.

Continguts avaluables extrets de la Guia de les PAU 2019-2020

[modifica]

Font: «Guia PAU 2019-2020». Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital i Sistema Universitari Valencià. [Consulta: 21 abril 2020].

Bloc comú

[modifica]

Bloc de coneixement de la llengua

[modifica]