Viquiprojecte:ViquiPAU 2020/Temari/VAL/Història d'Espanya

Font: «Currículum de la matèria». Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. [Consulta: 21 abril 2020].

Vegeu també: «Guia PAU 2019-2020». Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital i Sistema Universitari Valencià. [Consulta: 21 abril 2020].

Bloc 2: Les arrels històriques d'Espanya

La prehistòria: els primers pobladors: formes de vida i organització social. La pintura cantàbrica i llevantina.
Les societats agràries. La importància de la metal·lúrgia i el comerç.
Els pobles preromans: tartessos, celtes i ibers. La influència de les colonitzacions.
Hispània romana: conquista i romanització de la Península; el llegat cultural romà.
La monarquia visigoda: ruralització de l’economia; el poder de l’Església i de la noblesa.
Al Àndalus: la conquista musulmana de la península Ibèrica; evolució política; revitalització econòmica i urbana; estructura social; religió, cultura i art.
La formació dels regnes cristians fins a del segle XIII: el procés de conquista i repoblació. El Regne de València.
La base del poder dels privilegiats: el domini de la terra per mitjà de la conquista, les polítiques matrimonials i les donacions. L’expansió del règim senyorial i els conflictes socials. La societat medieval: privilegiats i no privilegiats
Els regnes cristians en la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV): crisi agrària i demogràfica; les tensions socials; l’enfortiment del poder monàrquic en els diversos regnes i el naixement de les Corts.
Convivència i conflictes entre musulmans, cristians i jueus.
El Camí de Sant Jaume i l’Escola de Traductors de Toledo com a centres d’intercanvi cultural. Les manifestacions artístiques del romànic i del gòtic i la influència cultural europea.
Estratègies per a l’enfortiment del poder monàrquic desenrotllades pels Reis Catòlics: la unió dinàstica de Castella i Aragó; la reorganització de l’Estat; la política religiosa; la conquista de Granada; el descobriment d’Amèrica; la incorporació de Navarra; les relacions amb Portugal.
L’auge de l’Imperi en el segle XVI (Carles I i Felip II): les bases del poder de la Monarquia Hispànica i de la seua expansió territorial: els conflictes interns, la lluita contra el protestantisme i per l’hegemonia a Europa i el Mediterrani. L’exploració i colonització d’Amèrica; la política econòmica respecte a Amèrica, la revolució dels preus i el cost de l’imperi.
Crisi i decadència de l’imperi en el segle XVII: els favorits; l’expulsió dels moriscos; els projectes de reforma d’Olivares; la guerra dels Trenta Anys i la pèrdua de l’hegemonia a Europa en favor de França; les rebel·lions de Catalunya i Portugal en 1640; Carles II i el problema successori; la crisi demogràfica i econòmica.
La Guerra de Successió: una contesa civil i europea; la Pau d’Utrecht i el nou equilibri europeu.
El Segle d’Or espanyol: de l’Humanisme a la Contrareforma; Renaixement i Barroc en la literatura i l’art. El paper de mecenatge de la Monarquia i la seua funció política.

Bloc 3: L'antic Règim i la seua crisi

Noció de canvi i continuïtat. La perspectiva històrica i interpretació de fets i processos històrics.
Guerra de Successió i canvi dinàstic. Les reformes institucionals: el Decret de Nova Planta i el nou model d’Estat; l’administració a Amèrica; la Hisenda Real; les relacions Església-Estat; els pactes de família amb França
La Il·lustració a Espanya: el Despotisme Il·lustrat; el nou concepte d’educació; les societats econòmiques d’amics del país; el paper de la premsa
Els límits del reformisme borbònic: el manteniment de la propietat vinculada, la falta d’ingressos fiscals i l’exempció dels privilegiats, el control de l’aristocràcia dels mecanismes de poder.
L’economia i la política econòmica: la recuperació demogràfica; els problemes de l’agricultura, la indústria i el comerç; la liberalització del comerç amb Amèrica; l’arrancada econòmica de Catalunya. Catalunya.
L’impacte de la Revolució Francesa: les relacions entre Espanya i França. L’agudització de la crisi de l’Antic Règim: els problemes de la Hisenda; el desprestigi de la Monarquia; els motins populars.
La Guerra de la Independència; el primer intent de revolució liberal, les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.
El regnat de Ferran VII: la restauració de l’absolutisme; el Trienni Liberal; la reacció absolutista en el context europeu.
L’emancipació de l’Amèrica espanyola: el protagonisme crioll; les fases del procés; les repercussions per a Espanya.
L’obra de Goya com a testimoni de l’època.

Bloc 4: La construcció de l'Estat liberal (1833-1874)

El triomf i consolidació del liberalisme en el regnat d’Isabel II: els primers partits polítics; el protagonisme polític dels militars; el procés constitucional; la legislació econòmica de signe liberal; la societat liberal-burgesa.
El carlisme com a últim bastió absolutista: ideari i suports socials; les dos primeres guerres carlines.
El Sexenni Democràtic: la revolució de 1868 i la caiguda de la monarquia isabelina; la busca d’alternatives polítiques, la monarquia d’Amadeu I, la Primera República; la guerra de Cuba, la tercera guerra carlina, la insurrecció cantonal.
Els inicis del moviment obrer espanyol: les condicions de vida d’obrers i llauradors; l’Associació Internacional de Treballadors i la influència dels corrents anarquistes i socialistes.

Bloc 5: La Restauració i la seua crisi

Teoria i realitat del sistema canovista: la inspiració en el model anglés, la Constitució de 1876 i el bipartidisme; el torn de partits, el caciquisme i el frau electoral. L’oposició al sistema: catalanisme, nacionalisme basc, regionalisme gallec i moviment obrer.
Els èxits polítics: estabilitat i consolidació del poder civil; la liquidació del problema carlí; la solució temporal del problema de Cuba.
La pèrdua de les últimes colònies i la crisi del 98: la guerra de Cuba; el regeneracionisme. Els intents de modernització del sistema: el revisionisme polític dels primers governs d’Alfons XIII; l’oposició de republicans, nacionalistes i moviment obrer.
Canvis econòmics i socials: Característiques i evolució de la població espanyola. L’economia en el segle XIX. El retard i l’estancament agrari. Els efectes de la desamortització i del proteccionisme. La industrialització: la indústria tèxtil catalana, la siderúrgia i la mineria. Les dificultats dels transports: els condicionaments geogràfics; la xarxa de ferrocarrils. El comerç: proteccionisme davant de lliurecanvisme. Les finances: la pesseta com a unitat monetària; el desenrotllament de la banca moderna; els problemes de la Hisenda; les inversions estrangeres.
El desenrotllament desigual regional i els desequilibris territorials.
L’impacte dels esdeveniments exteriors: la intervenció al Marroc; la Primera Guerra Mundial; la Revolució Russa. Els conflictes socials: la Setmana Tràgica de Barcelona; la crisi general de 1917; el “trienni bolxevic” a Andalusia.
La dictadura de Primo de Rivera: Directori militar i Directori civil; el final de la guerra del Marroc; la caiguda de la dictadura; l’afonament de la Monarquia.
Creixement econòmic i canvis demogràfics en el primer terç del segle: els efectes de la Guerra Mundial en l’economia espanyola; l’intervencionisme estatal de la Dictadura; la transició al règim demogràfic modern; els moviments migratoris; el transvasament de població de l’agricultura a la indústria.
L’Edat de Plata de la cultura espanyola :de la generació del 98 a la del 36. El paper dels intel·lectuals.

Bloc 6: la Segona República. La Guerra Civil en un context de crisi internacional (1931-1939)

Nocions de crisi, guerra i revolució.
El context internacional: la crisi del 1929, la crisi dels estats liberals i l’auge dels feixismes.
El bienni reformista: la Constitució de 1931; la política de reformes; l’Estatut de Catalunya; les forces d’oposició a la República.
El bienni radical-cedista: la política restauradora i la radicalització popular; la revolució d’Astúries.
El Front Popular: les primeres actuacions del govern; la preparació del colp militar.
La Guerra Civil: la sublevació i el desenrotllament de la guerra; la dimensió internacional del conflicte; l’evolució política en les dos zones; les conseqüències de la guerra. La vida quotidiana en la rereguarda. La repressió. Propaganda i cultura.

Bloc 7: la Dictadura Franquista (1939-1975)

La postguerra: grups ideològics i suports socials del franquisme; les relacions amb l’exterior; la configuració política del nou Estat; la repressió política; l’autarquia econòmica.
Els anys del “desarrollismo”: els plans de desenrotllament i el creixement econòmic; les transformacions socials; la reafirmació política del règim; la política exterior; l’oposició al franquisme.
El final del franquisme: la inestabilitat política; les dificultats exteriors; els efectes de la crisi econòmica internacional de 1973.
La cultura espanyola durant el franquisme: la cultura oficial, la cultura de l’exili, la cultura interior al marge del sistema. La censura.