Viquiprojecte:ViquiPAU 2020/Temari/VAL/Valencià

Font: «Currículum de la matèria». Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. [Consulta: 21 abril 2020].

Bloc 1: escoltar i parlar

Continguts específics

Aplicació de les estratègies d’expressió oral i recursos propis del text expositiu evitant la recitació literal de textos memoritzats, col·loquialismes, falques o comodins lingüístics; utilització de connectors discursius que organitzen, relacionen i cohesionen el contingut i les parts del discurs (per a iniciar intervencions, introduir incisos o exemples, etc.).
Ús de l’estàndard formal i de lèxic especialitzat.
Aplicació de les estratègies d’expressió oral i recursos retòrics propis del text argumentatiu, evitant la recitació literal de textos memoritzats, col·loquialismes, falques o comodins lingüístics.
Utilització de connectors discursius que organitzen, relacionen i cohesionen el contingut i les parts del discurs (per a iniciar intervencions, introduir incisos o exemples, etc.).

Bloc 2: llegir i escriure

Continguts específics

Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic: situació comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació, idea principal i secundàries) i recursos verbals i no verbals.
Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics informatius i d’opinió i textos publicitaris): situació comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació, idea principal i secundàries) i recursos verbals i no verbals.
Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic per a la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica d’estos.
Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics informatius i d’opinió i textos publicitaris) per a la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica d’estos.
Ús de tècniques de síntesi de la informació (esquema, resum, mapa conceptual, etc.) en textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic i en textos periodístics d’informació i opinió, seleccionant la informació rellevant, generalitzant i globalitzant la informació relacionada i escrivint amb una expressió personal, sense reproduir literalment les paraules del text.
Interpretació i valoració crítica dels textos publicitaris: intenció, distinció entre informació i persuasió, recursos verbals i no verbals, idees discriminatòries.
Estudi, anàlisi i valoració crítica dels mitjans de comunicació.
Producció de textos escrits expositius de l’àmbit acadèmic, amb adequació, coherència, cohesió i correcció.
Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés de producció escrita (planificació, escriptura, avaluació i revisió) en l’escriptura de textos expositius de l’àmbit acadèmic.
Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals en la revisió i millora de les produccions escrites, prenent consciència de la importància del coneixement de les normes per a l’ús correcte de la llengua.
Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions escrites adequat al nivell educatiu, i reconeixement de la importància d’enriquir el repertori lèxic personal amb termes d’especialitat.
Ús de fonts de consulta impreses i digitals (diccionaris, gramàtiques, correctors, glossaris, etc.) com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.
Adquisició i utilització en la lectura i escriptura de textos d’un lèxic formal i especialitzat, rebutjant col·loquialismes i barbarismes.
Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes, pròpies dels textos expositius per a expressar relacions lògiques i jeràrquiques: oracions subordinades i connectors causals, consecutius, finals, condicional, concessius, etc.
Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del currículum, amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris.
Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de l’àmbit professional.
Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica dels textos expositius i argumentatius.
Resum de textos expositius i argumentatius: selecció de la informació rellevant, generalització i globalització de la informació relacionada, escriptura amb una expressió personal, sense reproduir literalment les paraules del text.
Producció de textos escrits argumentatius de l’àmbit acadèmic, amb adequació, coherència, cohesió i correcció.
Producció de textos escrits de l’àmbit professional i administratiu (currículum, cartes comercials i de presentació, avisos, instàncies, reclamacions, etc.) amb adequació, coherència, cohesió i correcció.
Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés de producció escrita (planificació, escriptura, avaluació i revisió) en l’escriptura de textos argumentatius de l’àmbit acadèmic i de textos de l’àmbit professional i administratiu.
Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals, i, en concret, del coneixement sobre les estructures sintàctiques, en la revisió i millora de les produccions escrites.
Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions escrites i reconeixement de la importància d’enriquir el repertori lèxic personal amb termes d’especialitat.
Ús de fonts de consulta impreses i digitals (diccionaris, gramàtiques, correctors, glossaris, etc.) com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.
Reconeixement en la lectura i utilització en l’escriptura dels recursos retòrics propis dels textos argumentatius per a reforçar els arguments.
Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes pròpies dels textos argumentatius per expressar relacions lògiques i jeràrquiques: oracions subordinades i connectors causals, consecutius, finals, condicional, concessius, etc.
Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del currículum, amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris.

Bloc 3: coneixement de la llengua

Identificació de les categories gramaticals i caracterització morfològica, sintàctica i semàntica d’estes (substantiu, pronom, article, adjectiu i verb).
Explicació dels procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), atenent el significat d’afixos.
Aplicació de les regles de concordança, especialment als casos especials de concordança nominal i verbal.
Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i l’explicació de la tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús, del to del discurs, de la forma d’elocució, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació existent entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiques de modalització (dixi, verbs modals, valors expressius del substantiu, adjectiu, verb, pronom i article, modalitats oracionals, figures literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del registre idiomàtic; en funció dels elements de la situació comunicativa.
Anàlisi de la cohesió textual per mitjà de la descripció i l’explicació d’elements de connexió, nexes i connectors (d’orde, addició, oposició, causalitat, reformulació, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (camps semàntics, associatius, sinonímia, antonímia i contrastos, hiperonímia i hiponímia, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.
Reconeixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, dels seus orígens històrics i de l’evolució de les llengües d’Espanya.
Identificació de les varietats de la llengua, atenent l’ús d’arcaismes, la diferència entre llengua i dialecte, l’ús de vulgarismes i el reconeixement dels argots.
Explicació de l’ús formal i especialitzat de la llengua, d’un llenguatge no sexista ni discriminatori, i de l’ús col·loquial de la llengua, així com dels trets lingüístics del registre col·loquial (col·loquialismes, imprecisions, anacoluts, expressions clixé, i estereotips lingüístics...), en funció de la situació comunicativa.
Explicació de la situació de la llengua en l’actualitat i de la utilització de l’estàndard com a varietat utilitzada en els mitjans de comunicació i en l’àmbit digital, així com reconeixement de les seues característiques.
Identificació de la tipologia i funcions de categories gramaticals (adverbi, preposicions, conjuncions i interjeccions).
Explicació dels procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), reconeixent el significat d’afixos, especialment d’origen grecollatí; i dels procediments no morfològics de formació de paraules (acurtaments, abreviatures, sigles i acrònims).
Explicació de la transcategorització (substantivació, adjectivació i adverbialització).
Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i explicació de la tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús (acadèmic, periodístic, professional i empresarial), del to del discurs, de la forma d’elocució, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació existent entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiques de modalització (dixi, verbs modals, qualificació i quantificació, modalitats oracionals, complements oracionals valoratius, procediments de citació, figures literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del registre idiomàtic; en funció dels elements de la situació comunicativa.
Anàlisi de la cohesió textual per mitjà de la descripció i l’explicació d’elements de connexió, nexes i connectors (d’orde, addició, oposició, causalitat, reformulació, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (camps semàntics, associatius, sinonímia, antonímia, polisèmia i contrastos, hiperonímia i hiponímia, figures literàries de reiteració: metàfora i metonímia, etc.); de mecanismes de cohesió gramatical com ara paral·lelismes, correlacions, figures literàries de reiteració (polisíndeton, concatenació, anàfora, polipot, bimembració, gradació, etc.), dixi espacial i temporal, anàfores, catàfores i relacions de l’eix temporal; així com de mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

Bloc 4: literatura

Anàlisi i interpretació crítica de la literatura de l’edat mitjana al segle XIX a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics universals.
Dels orígens al segle XV:
Les primeres manifestacions literàries.
La poesia trobadoresca: els trobadors i les trobadores o trobairitz.
La creació de la prosa literària.
La historiografia. Les quatre grans cròniques.
La Cancelleria Reial.
La literatura religiosa i moralitzador.
L’Humanisme.
Formes dramàtiques medievals: El Misteri d’Elx.
El Segle d’Or:

La poesia lírica i la poesia satírica.

La literatura religiosa: sor Isabel de Villena.

La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch.

La valenciana prosa. Roís de Corella.

La literatura de l’edat moderna:

El Renaixement del segle XVI: Joan Lluís Vives.

El barroc en el segle XVII.

La Il·lustració i el neoclassicisme en el segle XVIII.

La Renaixença: la poesia, el teatre, el sainet.
La novel·la del segle XIX.
Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en compte els aspectes següents:

Vinculació del text amb el context social, cultural i històric.

Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text.

Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor.

Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.

Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, herois i antiherois, la mitologia, el cant a la bellesa, la naturalesa, el temps fugitiu, la llibertat, la visió de l’insòlit, el destí, estereotips femenins, etc.
Tòpics: captatio benevolentiae, carpe diem, collige, virgo, rosas, beatus ille, locus amoenus, descriptio puellae; tempus fugit; menosprecio de la corte y alabanza de aldea; homo viator, vita flumen, etc.
Anàlisi i interpretació crítica de la literatura del segle XX i de l’actualitat a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics universals.
La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX i l’actualitat.
El modernisme: la poesia, la novel·la, el teatre.
El noucentisme: la poesia, la problemàtica de la novel·la, el teatre.
Les avantguardes.
La poesia de la postguerra.
La narrativa de la postguerra.
Les noves propostes teatrals.
L’assaig de postguerra.
La literatura des dels anys seixanta fins a l’actualitat.
Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en compte els aspectes següents:

Vinculació del text al context social, cultural i històric.

Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text.

Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor.

Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.

Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, la llibertat, estereotips femenins, el sentit de l’existència, el joc literari i l’avantguarda, l’home en societat, la visió d’Europa i Espanya, etc.

Continguts avaluables extrets de la Guia de les PAU 2019-2020

Font: «Guia PAU 2019-2020». Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital i Sistema Universitari Valencià. [Consulta: 21 abril 2020].

Comprensió del text

Anàlisi lingüística

Expressió i reflexió crítica

La narrativa des de 1939 fins a l'actualitat

L’obra narrativa de Mercè Rodoreda

La plaça del Diamant

L'assaig des de 1939 fins a l'actualitat

L'obra assagística de Joan Fuster

Diccionari per a ociosos. Selecció de 8 entrades:

«Cadira»

«Covardia»

«Escepticisme»

«Gent»

«Lectura»

«Rellotge»

«Ser»

«Xenofòbia»

La poesia des de 1939 fins a l'actualitat

L'obra poètica de Vicent Andrés Estellés

Llibre de meravelles. Selecció de 10 poemes:

«Un entre tants com esperen i callen»

«No escric èglogues»

«Demà serà una cançó»

«Els amants»

«L'estampeta»

«Cant de Vicent»

«Temps»

«Ací»

«Per exemple»

. «Assumiràs la veu d'unpoble»

El teatre des de 1939 fins a l'actualitat

L'obra teatral de Rodolf Sirera

El verí del teatre